La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, han defensat aquesta tarda a Brusel·les que el Govern ha de treballar per garantir els drets i les llibertats dels exiliats i revertir la seva situació. Ho han fet des de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les, en l’acte d’ inauguració de l’exposició ‘A Nation in Retreat. La Retirada Vista per les Agències Fotogràfiques Internacionals’, organitzada pel Museu Memorial de l’Exili (MUME). La mostra, que s’ha inaugurat coincidint amb la vigília del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. A l’acte ha participat el President Puigdemont i els consellers a l’exili  Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

En el seu discurs de benvinguda, la consellera Victòria Alsina ha destacat que l’acte d’inauguració ha servit “per reconèixer l’exili republicà, però encara més important d’homenatge a les persones exiliades”. Es tracta d’un “passat que ens remou i que alhora ens fa mirar el futur amb la determinació amb la què ho van fer els nostres antecessors”. Alsina ha lamentat, però, que aquesta “no és només una realitat del passat”, en referència, entre d’altres, al president Carles Puigdemont i als consellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, presents a l’esdeveniment. “Avui reiterem a Brussel·les la denúncia d’aquesta anomalia a l’Europa del segle XXI”, ha subratllat la consellera. Per a la titular d’Acció Exterior i Govern Obert, “el deure del Govern és treballar per garantir els drets i les llibertats, i revertir la situació de l’exili. I això ho defensem arreu, però a Europa en primer lloc, perquè és el nostre espai geogràfic i polític de referència”.

La consellera Victòria Alsina també ha recordat “els altres exilis que també ens interpel·len”, els de les persones refugiades i desplaçades fora del seu país arreu, així com concretament la situació a la Mediterrània, on des del 2014 més de 20.000 persones han mort o desaparegut en l’intent de creuar el mar cap a Europa. Finalment, Alsina ha connectat amb Ciutat de Mèxic per conversar amb Rosa Maria Duran, exiliada a França l’any 1939 i a partir del 1942 a Mèxic. “L’exili ha marcat la meva vida, però alhora m’ha donat força per seguir endavant, sense importar les dificultats”, ha assegurat Duran.

Per la seva banda, la consellera Ciuró ha recordat que una data com la d’avui “reivindica el drama humà que va suposar la fugida de mig milió de persones a principis de 1939, davant l’ofensiva franquista a Catalunya”. La consellera ha assenyalat que l’exili “no es va limitar a uns mesos, sinó que va ser molt llarg, quaranta anys, durant els quals més catalans van iniciar un viatge que en molts casos seria de no retorn”. Ciuró també ha volgut destacar el paper de les dones, “que, durant la guerra i davant l’absència dels homes dins l’àmbit familiar, van haver de tirar endavant totes soles les famílies; afrontar la fugida i l’exili”.

La consellera de Justícia ha subratllat també que aquells fets històrics “ens han de permetre generar consciència crítica sobre els exilis massius de població que encara avui es produeixen; per exemple a la Mediterrània”, i ha recordat que “més enllà d’aquests exilis massius, fruit de conflictes bèl·lics, també tenim exilis polítics i intel·lectuals, fruit de la intolerància ideològica i de la repressió disfressada de falsa democràcia”. En aquest sentit, ha dit que “aquí en tenim uns exemples clars; el Sr. Tundu Lissu, i els nostres president i consellers a l’exili. Finalment, Ciuró ha afegit que “successives campanyes en contra de Catalunya, promogudes des d’instàncies polítiques, policials i judicials, han acabat, per exemple, amb la meitat del govern legítim a l’exili i l’altra meitat jutjada i condemnada a presó, juntament amb líders socials”.

A l’acte també hi han assistit el director general de Memòria Històrica, Antoni Font; el delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Gorka Knörr; el director del MUME, Enric Pujol; i el comissari de l’exposició, Eric Forcada, a més del raper exiliat Joan Miquel Arenas, Valtònyc. A més, hi ha estat present el líder de l’oposició de Tanzània exiliat a Bèlgica, Tundu Lissu, que ha intervingut en l’acte explicant la seva experiència.

Per la seva banda, el president Puigdemont ha recordat que l’exili i el que pateixen els refugiats és “una ferida profunda que a vegades dura generacions”. Però ha afegit que “l’exili sempre guanya” perquè “lluitar per la democràcia, els drets humans, per la vida i per la dignitat és la causa guanyadora, i tant se val si ets de Tanzània, de Catalunya o de Síria”. “Aquesta és una causa guanyadora, encara que a vegades siguem soldats derrotats en moments puntuals”. Puigdemont ha animat a “no rendir-se mai” i ha expressat el seu desig que ”l’any que ve  aquesta Diada Nacional de l’Exili la puguem celebrar sense exilis ni refugiats, no només a Catalunya sinó a tot el món”

L’esdeveniment també ha comptat amb el concert ‘Bèlgica, el Somni de Carner’ a càrrec del trio ‘Túrnez & Sesé’, que han musicat textos del poeta català. Es pot recuperar en línia en aquest enllaç.

El 5 de febrer, Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El 5 de febrer es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una efemèride que recorda –des que va ser instaurada l’any 2017 per la Generalitat– els milers de persones que van emprendre el camí de l’exili un cop acabada la Guerra Civil.

Els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes: el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajol, Alt Empordà), juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres. La major part d’exiliats no van tornar mai més a casa seva. Es calcula que per la Jonquera i el Pertús hi van passar 220.000 persones en el camí a l’exili, quasi la meitat de tots els que van fugir.

Una nació en retirada

La delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea acull –des d’avui i fins al proper 12 de març– l’exposició “A Nation in Retreat” (Una nació en retirada) que explica, des de la mirada de fotoperiodistes d’arreu del món, la fi de la Guerra Civil a Catalunya.

L'exposició fa, concretament, una selecció d’un centenar de les imatges enviades per les agències internacionals entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939. Prop de 135 periodistes internacionals van ser acreditats per les autoritats franceses per tal de copsar i relatar el drama humà que tenia lloc a la frontera catalana a finals de la Guerra Civil. La mostra organitza les imatges per data, lloc i temàtica, a fi de mostrar de la manera més fidel possible la feina dels fotoperiodistes i la cronologia dels fets. Es divideix en tres etapes: l’arribada a la frontera, l’establiment als camps de concentració i la vida dels refugiats com a persones apàtrides.

Les fotografies van ser realitzades per les grans agències franceses com France Presse, S.A.F.A.R.A o Fulgur; o les americanes Wide World Photo for The New York Times, Keystone, Associated Press Photo o ACME. S’hi poden veure imatges dels grans fotògrafs de guerra de l’època, com Robert Capa, David Seymour Chim o Auguste Chauvin. La majoria de fotografies formen part de la col·lecció privada del comissari de l’exposició i historiador de l’art, Eric Forcada.

Tant el Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) com el Memorial Democràtic van acollir l’exposició “A Nation in Retreat” durant els anys 2019 i 2020.

El drama per a 475.000 refugiats

L’exposició dona una àmplia visió de la fugida massiva de gairebé 475.000 persones que es van refugiar a la Catalunya del Nord, en una catàstrofe humanitària sense precedents a l’Europa Occidental.

Pocs dies abans del Nadal de 1938, el bàndol franquista va endegar el que anomenà “La Campaña de Cataluña”. La magnitud d’aquella operació militar va comportar el trencament del front republicà i la fugida de centenars de milers de persones –militars i civils– en direcció a la frontera pirinenca de les comarques gironines. Començava per a moltes d’aquelles persones un dur i llarg exili.

Neix la fotografia humanitària

L’exposició també mostra, per mitjà de les imatges, el que implicà la Retirada republicana per al fotoperiodisme internacional. Des dels anys trenta, el fotoperiodisme s’havia desenvolupat enormement i havia adquirit un caire polititzat, oferint al món una visió militant i progressista.

La forma de fer la guerra durant l’ocupació franquista de Catalunya va impossibilitar de copsar una representació de la línia del front, atès que el front no existia a causa del vertigen de les operacions militars. Aquest aspecte, de gran transcendència en la captació fotogràfica, va obligar els fotoperiodistes a narrar visualment la guerra a través de les vivències de la població civil que s’havia exiliat i dels militars republicans derrotats, els quals, en traspassar la frontera, es convertiran també en asilats temporals en una III República francesa amb poca voluntat d’acollida.

Aquesta població desvalguda, dependent de l’Estat francès i de la solidaritat internacional, va esdevenir, tal com es vol mostrar a l’exposició, l’objecte d’una nova manera d’entendre la captació visual dels conflictes armats. En bona mesura, la fotografia humanitària naixia a la frontera catalana el febrer de 1939.

El comissari

Eric Forcada (Perpinyà, 1975) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Montpeller III, en Història de l’Art i en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. Ha estat comissari de diverses exposicions i és autor de diverses publicacions i catàlegs, en col·laboració amb diverses institucions públiques o privades a Catalunya i a França.

Va començar la seva trajectòria professional com a periodista i crític d’art treballant per a diversos mitjans de premsa escrita, com ara La Semaine du Roussillon (1999-2005), o de televisió, com ara France 3 (2000-2005). Posteriorment, va formar part de la Direcció de la Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà, com a director de la política museística i expositiva de la capital rossellonesa (2005-2010). En paral·lel a la seva activitat professional, el 2006 creà amb Oscar Jané la revista de cultura Mirmanda i des de llavors la codirigeix.

Com a investigador, s’ha especialitzat en l’art del segle XX a la Catalunya del Nord. Un dels seus punts d’investigació se centra en l’estudi de les aportacions dels artistes de l’exili republicà català i espanyol refugiats a les terres de la Catalunya del Nord (1939-1944).