El proper dimecres 9 de febrer de 2022, a les 19.00h, començarà, al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, el cicle Diàlegs sobre la repressió franquista a Catalunya. Una aproximació compartida, que constarà de quatre sessions.

Aquest cicle, organitzat per la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, serà coordinat i moderat per Joaquim Nadal, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Té com a objectiu una aproximació a la dimensió múltiple de la repressió durant la dictadura franquista com a sistema de control social i de liquidació de la disidència i de l’oposició.

La delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, Ester Capella, presentarà el cicle i la primera sessió, Dimensions de la repressió social i de gènere en el franquisme, en la qual dialogaran els historiadors, Montserrat Duch i Gutmaro Gómez Bravo sota la moderació de Joaquim Nadal. La mirada d’experts acadèmics de Catalunya i d’altres universitats espanyoles permet una visió més profunda de la dimensió i de l’impacte de les diferents formes de violència aplicades a la repressió.

Sessions del Cicle

9 de febrer, 19.00h.
Dimensions de la repressió social i de gènere en el franquisme         

Un enfocament global sobre la repressió en l’àmbit individual, l’impacte en les persones, les famílies, i en l’àmbit col·lectiu, a les associacions, entitats i partits. També s’examinarà l’impacte específic de la repressió franquista en la condició de la dona i de les pressions de caràcter ideològic i social aplicades també a la condició femenina.

Montserrat Duch. Catedràtica d’Història Contemporània Universitat Rovira Virgili. Coordinadora del grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània. Línies de recerca: Història de les dones; Política de la memòria, Història del temps present: república, franquisme i transició democràtica.

Gutmaro Gómez Bravo. Doctor en Història per la Universitat Complutense de Madrid. Professor titular d’Història Contemporània a la UCM. Especialista en historia penal i penitenciaria espanyola dels segles XIX i XX. Director del grup de recerca de la Complutense sobre la Guerra Civil i el Franquisme.

9 de març, 19.00h.
La justícia de Franco: repressió i represaliats

El franquisme va formalitzar la repressió per la via de l’administració de justícia i, així, va prendre la forma de judicis sumaríssims i depuracions polítiques i administratives. Es dialogarà al voltant dels mecanismes jurídics extraordinaris i la superposició de l’acció de la justícia militar i la dels tribunals civils.

Conxita Mir. Doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, on fou també Vicerectora. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Línies de recerca: les dinàmiques electorals en el període de la Restauració; la repressió franquista al món rural català, i l’anàlisi de la violència i la repressió durant l’època franquista. 

Fernando Martínez López. Secretari d’Estat de Memòria Democràtica del Govern espanyol. Anteriorment director general de Memòria Històrica (2018-2019), ministeri de Justícia. Doctor en Filosofia i Lletres i en Història Contemporània per la Universitat de Granada. Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat d’Almeria. Ha coordinat el Mapa de Fosses d’Andalusia i altres projectes sobre la repressió franquista en aquesta comunitat. 

12 d’abril, 19.00h.  
Galícia i Catalunya, diferents camins cap a l’exili

Els camins de l’exili van prendre formes diverses. En aquest diàleg es té com a objectiu assenyalar semblances i diferències entre l’exili per via continental des de Catalunya a França i els exilis marítims que es van assajar a Galícia davant de la immediatesa del desenllaç favorable als sublevats del cop d’estat de juliol de 1936.

Gemma Domènech. Doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora associada a la Universitat de Girona. Investigadora a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya (2019-2021). Especialista en la gestió i protecció del patrimoni artístic durant la Guerra Civil, la repressió dels arquitectes republicans i l’exili català a Mèxic, amb especial incidència al cas de les dones.

Lourenzo Fernández Prieto. Catedràtic d’Història Contemporània per la Universitat de Santiago de Compostela. Director del Centro de Investigación Singular en Paisaxes Atlánticas  Culturais (CISPAC). Vicepresident de la Sociedad de Estudios de Historia Agraria (SEHA). Especialitzat en la història de les societats rurals, la construcció de la modernitat al món rural i el periode de la guerra civil i la dictadura.

18 de maig. 19.00h.
La repressió franquista a Catalunya i a Euskadi

Catalunya i Euskadi es van caracteritzar durant la República per la singularitat de disposar d’un Estatut d’Autonomia. La participació de les forces alemanyes i italianes al costat de l’exèrcit franquista va convertir aquests dos territoris en un laboratori de la repressió de la població civil amb els bombardejos de l’aviació. Gernika i Barcelona adquireixen una dimensió simbòlica i tràgica del destí de dos pobles reprimits pel franquisme.

Antoni Batista. Doctor en Ciències de la Comunicació. Professor universitari, periodista i músic. Trajectòria periodística i acadèmica sobre la repressió franquista, els moviments socials antifranquistes, la lluita contra la dictadura i, especialment, sobre el conflicte al País Basc i ETA. Col·labora amb el diari ARA, el Diari de Tarragona i la revista Sàpiens.

Gorka Landaburu. Periodista nascut a França, fill de Francisco Javier Landaburu, vicelehendakari del Govern Basc durant l’exili a París. Expresident i director de Cambio16. S’ha distingit per la seva oposició a la dictadura franquista i al terrorisme d’ETA, que va atemptar contra ell l’any 2001. ​Vocal de la Fundació de Víctimes del Terrorisme.  Exmembre de Gesto por la Paz.

El coordinador del cicle

Joaquim Nadal i Farreras. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Actualment, des de l’any 2013, dirigeix l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). Llibres publicats recentment: Girona,1939: porta de l’exili (L’Avenç, 2021) i Noms d’una vida (Pagès editors, 2021)