Drets Socials

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera,

Drets Socials ha evitat 6.478 desnonaments durant el 2021 i ha ajudat 66.610 famílies a pagar el lloguer

query_builder   10 febrer 2022 14:14

event_note Nota de premsa

Drets Socials ha evitat 6.478 desnonaments durant el 2021 i ha ajudat 66.610 famílies a pagar el lloguer

  • L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha destinat més de 140 milions d’euros a polítiques socials, la despesa més alta mai realitzada
  • La consellera Violant Cervera ha qualificat el projecte de llei estatal de l’habitatge de “recentralitzador” i “regressiu” i considera que no aborda els problemes estructurals com l’emergència habitacional o els desnonaments
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, el secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala i el director de l'Agència Catalana de l'Habitatge, Jaume Fornt,

El Departament de Drets Socials, mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha afavorit que 6.478 famílies puguin romandre en els seus habitatges amb ajuts directes destinats a atendre la urgència dels pagaments de les rendes, amb acords pactats gràcies a la mediació d’Ofideute i amb la implementació del programa Reallotgem. Per aquestes mesures, s’han destinat més de 14 milions d’euros.

A banda, s’han destinat 125.466.312 a ajuts ordinaris que han arribat a 66.610 famílies, el que suposa més de 200.000 persones, i que estan dirigits a les persones que no es troben en situació de vulnerabilitat imminent, però que s’hi podrien veure abocades si no compten amb una ajuda per a les despeses del lloguer del seu habitatge habitual. Aquests ajuts també representen un increment, respecte a l’any 2020, quan es van atorgar 60.790.

Així ho ha explicat avui en roda de premsa la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. La consellera també ha valorat el projecte de llei estatal de l’habitatge. Ha recordat que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’habitatge i ha qualificat de “regressiva” la llei estatal respecte de la normativa catalana, raó per la qual –ha dit- es manté la voluntat de presentar-hi recurs d’inconstitucionalitat: “Si no es rectifica en el tràmit al Congrés, demanarem dictamen al Consell de Garanties Estatutàries i recorrem al Tribunal Constitucional”.

La llei estatal és recentralitzadora i no aborda els problemes estructurals en matèria d’habitatge com l’emergència habitacional o els desnonaments ni inclou mesures compensatòries com el lloguer social obligatori”, ha afegit Cervera, que també ha destacat la necessitat que el Govern de l’Estat allargui la moratòria de desnonaments més enllà del 28 de febrer. “Cal que es replantegi la llei”, ha reblat.

La consellera ha reclamat més recursos a l’Estat per a habitatge en general i, en concret, per al bono-joven, així com la capacitat per establir criteris territorials propis. “Volen convertir-nos en simples gestories de l’Estat. No se’ns permet, ni establir requeriments complementaris, ni regular la intensitat de l’ajuda en funció de la ubicació de l’habitatge en lloguer. Pel bono-joven tindrem el 14,5% dels recursos del programa, quan a Catalunya tenim el 17% dels joves de l’Estat”, ha explicat la consellera, qui ha afegit que “tal com està plantejat, el bono jovent només arribarà a 9.500 joves”.

Per la seva banda, el secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, ha desgranat algunes de les xifres dels programes socials de la conselleria. A més de destacar que el 2021 “més que es duplica l’esforç de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per evitar desnonaments”, ha explicat que els ajuts al lloguer que han rebut les famílies són de 11.700 euros de mitjana. “Sense aquests ajuts, la xifra dedicada als ajuts d’urgència podrien ser superiors”, ha lamentat. També ha indicat que s’han formalitzat 202 contractes de lloguer mitjançant el programa Reallotgem.

Carles Sala també s’ha referit al tanteig i retracte. Ha assenyalat que, des que es va posar en funcionament, la Generalitat ha adquirit més de 3.500 habitatges mitjançant aquesta fórmula, 339 dels quals, aquest darrer any.

Pel que fa a la llei d’habitatge estatal, Sala ha citat algunes de les qüestions “que són innecessàries i topen amb la normativa catalana”. En concret, les definicions d’habitatge, infrahabitatge i tipologies d’habitatge protegit; els criteris de servei d’interès general i de l’acció pública; la regulació de l’habitatge protegit, tant des del punt de vista de les condicions d’adjudicació, duració de la qualificació, com de modalitats d’habitatges de protecció oficial; l’establiment de les regles de la declaració de zones de mercat tens o la regulació de consum sobre requisits, garanties, i publicitat en l’adquisició i arrendament d’habitatges.

Finalment, el secretari d’Habitatge ha criticat la davallada de recursos de l?Estat per a polítiques d’habitatge. “El Plan de Vivienda estatal 2022 – 2025 pretén que, amb els mateixos i escassos recursos dels darrers anys, apliquem obligatòriament i prioritàriament uns programes d’acord amb el seu format, deixant sense llibertat d’acció a la Generalitat de Catalunya”, ha exposat. Sala ha recordat que les aportacions de l’Estat han passat de 120 milions d’euros a 50 milions.

 

Podeu recuperar la roda de premsa aquí: https://drive.google.com/file/d/1ks75QEMBuYdmKUxNIRMe9G4VbARmLB0r/view?usp=sharing 

3  

Imatges

Infografia

Infografia 571

 La consellera de Drets Socials, Violant Cervera

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera 46

El secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala,

El secretari d'Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, 53

1  

Fitxers adjunts

Balanç habitatge

Balanç habitatge
PDF | 217