Les principals conclusions de les taules rodones
L’acte, celebrat en format híbrid, s'ha estructurat amb dues taules rodones amb la participació de representants de think tanks europeus i africans, així com agents econòmics vinculats a Catalunya i a l’Àfrica.
La primera taula rodona, moderada pel professor Oscar Mateos, ha servit per reflexionar sobre els resultats que s’esperen de la cimera que tindrà lloc aquesta setmana a Brussel·les.
Mateos ha subratllat que “l’Àfrica ja no es pot concebre com un territori perifèric en les relacions internacionals, sinó com l’escenari central d’una realitat global canviant”. En la mateixa línia, la presidenta de ‘La Puerta de África’, Viviane Ogou, ha destacat el “canvi en les relacions històriques de poder” i el fet que “l'Àfrica sigui avui al centre de converses geopolítiques”.
La joventut també ha estat protagonista d’aquesta taula rodona. Ogou ha defensat el paper central que el jovent africà hauria de tenir a la narrativa d’aquesta cimera. Una idea compartida per Holy Ranaivozanany, de la Africa-Europe Foundation, qui ha afegit la necessitat que els líders d’ambdós continents parlin com iguals i posin “els joves al centre de les converses per avançar cap a un pla d’accions que permeti assolir l’agenda 2063”.
Larabi Jaïdi, investigador del Policy Center for the New South, ha analitzat els reptes demogràfics africans i ha destacat que cal remodelar les relacions entre Europa i Àfrica a partir de la geometria variable, donant prioritat a objectius sectorials relacionats amb qüestions com l’energia, l’alimentació, l’educació o la seguretat. "La cooperació en l’àmbit de la transició verda i la sostenibilitat ofereix oportunitats per a l'aprenentatge conjunt".
Seguint també amb la cooperació entre ambdós continents, Roger Albinyana, director de l’Institut Europeu de la Mediterrània, ha insistit en la necessitat d’establir una “cooperació recíproca” que doni com a resultat “la creació de llocs de treball”. Sobre la Mediterrània, Albinyana ha conclòs que hauria de ser l’element que permetés “connectar i integrar Europa, l’Àfrica del Nord i l’Àfrica subsahariana".
Dhesigen Naidoo, investigador de l’Institute for Security Studies (ISS Africa), ha afirmat que la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana ha de “potenciar el projecte d’integració de l’Àfrica” i abordar qüestions com el camí que ha de seguir el continent per aplicar el seu propi Pacte Verd, l’estratègia conjunta per a la pau i la seguretat o la recuperació postpandèmia.
La primera taula rodona l’ha tancat Manuel Manonelles, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, qui ha recollit les principals reflexions dels ponents, i ha subratllat la necessitat que l’aliança entre l’Àfrica i Europa es basi en unes relacions entre iguals, i que s'adopti una perspectiva a llarg termini.
La segona taula rodona, moderada per Gorka Knörr i Erika Casajoana de la Delegació del Govern de Catalunya davant la UE, ha servit per presentar experiències de cooperació econòmica entre Catalunya i Àfrica. Núria Juan, d’Acció, ha explicat que les exportacions catalanes a l’Àfrica han augmentat un 62% els darrers anys, amb Sud-àfrica, la costa d’Ivori i el Senegal com a territoris principals. Florence Hiard, directora de l’oficina d’Acció a Ghana, ha exposat la tasca que realitzen des del terreny per intentar captar fons per finançar programes de cooperació tècnica, per exemple. Mireia Gil, d’Azimut360, i Normal Albi, d’AFR-IX Telecom, han compartit les seves experiències empresarials de cooperació amb Àfrica.
