• La titular de Recerca i Universitats defensa també que la futura norma reguladora de la ciència de l’Estat no entri en col·lisió amb el sistema català de recerca i la Llei de la ciència de Catalunya en tramitació al Parlament
  • El Govern aporta 7'56 milions d’euros de fons propis al programa de Biotecnologia en la salut, dotat amb un total de 32,06 milions
  • El projecte permetrà desenvolupar nous sistemes avançats de diagnòstic i pronòstic i identificar noves dianes terapèutiques
IBEC

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha participat aquest matí en l’acte de presentació del pla complementari de Biotecnologia en la salut liderat pel centre CERCA de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Aquest programa és un dels quatre projectes de recerca encapçalats des del sistema de coneixement català recollits entre els vuit projectes del pla estatal d'R+D+i finançat amb fons europeus Next Generation EU.

En la seva intervenció, la consellera Geis ha proposat que es millori la capacitat d'incidir en els grans programes de recerca: “Aquesta primera edició dels plans complementaris té marge de millora per tal d’incrementar la participació no només del Govern, sinó també dels científics i científiques d’excel·lència del nostre sistema de recerca a qui els responsables de les polítiques públiques hem d’acompanyar.”

La consellera també ha advocat perquè que la futura Llei de la ciència espanyola no entri en col·lisió amb “la Llei de la ciència de Catalunya, que ja està en tràmit parlamentari i en pocs mesos serà una realitat. Cal que donem reconeixement a un sistema de recerca que és divers i avalat internacionalment. La nova legislació en matèria de ciència ha d’anar de la mà dels investigadores i investigadores i ha de ser una plataforma perquè segueixin avançant.”

La titular de Recerca i Universitats s’ha felicitat que Catalunya “lideri aquest pla, que representa una oportunitat per potenciar els nostres projectes vinculats al desenvolupament d'eines per a diagnòstic, pronòstic i teràpies avançades o dirigides en medicina personalitzada. Des del Govern sempre prendrem part en qualsevol projecte que suposi donar un pas endavant en recerca.”

L’acte de presentació celebrat a l’auditori de l’IBEC ha comptat també amb la participació, entre d’altres, de la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; el director de l’IBEC, Josep Samitier; i el director general de Recerca, Josep Gómez Pallarès.

 

Biotecnologia aplicada a la salut

El programa de Biotecnologia en la salut està liderat des de Catalunya per l’IBEC, amb participació a més de les comunitats autònomes d'Euskadi, Extremadura, Castella la Manxa i Galícia. El projecte està dotat amb un finançament de 32,06 milions d'euros entre els anys 2021 i 2024, 7'56 dels quals són aportats amb fons propis des del Govern.

Un dels principals objectius del programa és incrementar el coneixement dels efectes de totes les variants possibles en els genomes, transcriptomes, proteomes humans i de patògens. També pretén aprofundir en l'estudi de l'expressió gènica a nivell cel·lular individual, que resulta essencial per desenvolupar nous sistemes avançats de diagnòstic i pronòstic i identificar noves dianes terapèutiques.

Es preveu que les conclusions de la recerca permetin desenvolupar noves teràpies personalitzades i dirigides, com ara els nanofàrmacs, així com tècniques avançades de cirurgia basades en models de malaltia preclínics més precisos.

Aquest canvi radical de les eines per dissenyar i produir nous sistemes i dispositius de diagnòstic, pronòstic i teràpia es fonamenta sobre l’avenç biotecnològic i digital que ha permès la generació i l'anàlisi massiva de dades sobre salut. També aprofita progressos en àrees de recerca puntera com ara la intel·ligència artificial, la supercomputació, la nanotecnologia o la fotònica.

A banda del programa de Biotecnologia aplicada a la salut, el sistema de recerca de Catalunya participa decisivament en tres projectes més dels vuit recollits als plans complementaris d'R+D+i del Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) finançats pels fons europeus Next Generation EU. Es tracta dels programes Comunicació quàntica liderat des de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO); Astrofísica i física d'altes energies, per al desenvolupament de tecnologies avançades per a l'exploració de l'univers i les seves components, amb l’aportació de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE); i Materials avançats, per a l’estudi de materials amb funcionalitats avançades per la nova transformació tecnològica, integrats pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS).

Els agents de coneixement catalans van presentar un total de vuit programes de recerca per valor de 120 M€ a la convocatòria estatal de plans complementaris d’R+D+I, corresponents en les àrees d’interès definides en el pla estatal de Recuperació i Resiliència per optar als fons Next Generation EU. A més, des de Catalunya s’han impulsat diferents accions per tal d’afavorir la captació d’aquests fons. És el cas de Next Generation Catalonia que inclou un total de 27 projectes emblemàtics seleccionats pel Govern a partir del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO). L’àmbit de coneixement participa en 20 d’aquests projectes seleccionats entre més de 500 propostes, i segueixen la línia dels acords subscrits en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC).

3  

Imatges

Foto 1

Foto 1 3935

Foto 2

Foto 2 3768

Foto 3

Foto 3 6605