La consellera Victòria Alsina ha estat l’encarregada de presidir la jornada, en la qual també han participat el secretari general del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, Lluís Baulenas ;el secretari d’Acció Exterior del Govern, Gerard Figueras, i el director general de la Representació institucional del Govern a l’exterior i de la Unió Europea, Gerard Vives. També hi ha intervingut la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya. Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha fet el discurs d’obertura juntament amb la consellera Alsina.

En la seva intervenció, Alsina ha valorat la trajectòria destacada de les entitats públiques i privades catalanes pel que fa a l’obtenció de fons europeus competitius. La consellera ha afirmat que “Catalunya té una expertesa i capacitat acreditada per gestionar fons europeus i volem accedir-hi i implementar-ne com més, millor”.

També ha subratllat la importància dels recursos Next Generation EU i ha recordat que “són el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la UE per superar la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia”. En aquest sentit, Alsina ha mostrat preocupació pel que fa als mecanismes per implementar-los, “que en poden disminuir la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència” i ha lamentat que “la gestió centralitzada que en fa l’Estat no s’adequa al principi de subsidiarietat i la governança multinivell que promou la Unió Europea”.

Una radiografia inèdita gràcies a les dades obertes

La publicació d’aquest estudi, que analitza les xifres compartides pel Sistema de Transparència Financera de la Comissió, “és un exercici inèdit basat en les dades obertes”, ha destacat Alsina. “Ara el Govern disposa d’una radiografia completa per saber on es troba Catalunya en finançament europeu competitiu”, ha afegit.

Entre el 2014 i el 2020, Catalunya ha obtingut 2.009,03 milions d’euros provinents de fons europeus competitius, gairebé el 22% del finançament europeu captat per entitats de l’Estat espanyol. Es tracta d’un finançament molt similar a l’obtingut per Finlàndia (2.043 M€) i superior al de Portugal (1.961 M€) i Hongria (1.813 M€).

En total, en aquest període 1.552 entitats catalanes i persones físiques han rebut finançament europeu. Catalunya és el principal receptor del Programa de recerca i innovació europeu ‘Horizon 2020’ de tot l’Estat espanyol, i el 78,2% dels fons europeus rebuts a Catalunya entre el 2014 i el 2020 s’han destinat a innovació, recerca i salut. A més, Catalunya se situa al capdavant de la xarxa dels Quatre Motors per a Europa en l’obtenció d’aquests fons.

La secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, ha destacat el potencial i les capacitats de Catalunya en els àmbits de la investigació i la recerca, i els sectors de l’automòbil, de les energies renovables i l’alimentari. En aquest sentit, ha tornat a reivindicar el “colideratge i la participació activa de Catalunya en els projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica, els PERTE”. “Estem reclamant a Europa que les regions tinguem un paper més important. Mentrestant, continuarem treballant per absorbir el màxim de fons per al nostre territori”, ha conclòs Villarroya.

L’estudi, elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA UPC-IRTA) per encàrrec del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, és una eina al servei del Govern per maximitzar l’aprofitament dels fons europeus. El treball mostra una radiografia de les entitats catalanes que obtenen fons europeus en el conjunt del Marc Financer Pluriennal de la UE, així com el volum dels recursos obtinguts en aquest període, la situació de Catalunya respecte a l’Estat espanyol i respecte a la resta de països de la UE i les àrees temàtiques on es demostra més excel·lència.