La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, han presentat avui les línies estratègiques de treball del Memorial Democràtic per a 2022, que vertebraran tota la programació de l’any i seran el punt a partir del qual el Memorial Democràtic proposa a la societat “eixos variats d’interès”, segons ha explicat Villatoro. En concret, aquests eixos giraran al voltant de la publicació, l’any 1965, del llibre Els altres catalans, els camps francesos, la xarxa civil que ha preservat la memòria democràtica, i la relació de l’esport amb la política i el civisme en tot aquest període.

El director del Memorial Democràtic ha defensat que aquest enfocament  a partir de línies estratègiques “permetrà a final d’any veure si ho hem fet o no. És un mecanisme d’autocontrol i de compromís”. I ha afegit que “tota l’acció del Memorial la volem fer de manera col·laborativa, amb la societat civil i els ajuntaments, que participaran en el disseny de què fem sobre aquests eixos tant com nosaltres mateixos”. Villatoro també ha defensat la necessitat d’una “memòria inclusiva”. “Cal redefinir l’univers del qual parlem, i aquesta inclusió passa d’una manera imprescindible i constant per la visibilització del paper de les dones”, ha destacat.

Per la seva banda, la consellera Ciuró, que ha recordat que les polítiques públiques de memòria són una prioritat i una aposta del Departament de Justícia i de tot el Govern, ha reivindicat aquesta visió per poder explicar i preservar la memòria democràtica d’una manera completa. “Parlem sempre de la memòria al front, de soldats, brigadistes, gent represaliada o que ha perdut la vida als camps de batalla”. “Elles també hi eren”, ha defensat Ciuró, que ha afegit: “El que necessitem com a país és que s’expliqui la història del 100 % de la ciutadania: joves, avis, homes i dones”.

La titular de Justícia ha explicat que les accions en aquest camp tindran present de manera essencial “l’èmfasi en la mirada de les dones: les metgesses, les educadores, les dones que cuidaven les famílies o que amagaven persones a casa seva, entomant el perill que això suposava; dones que amb el seu coratge van fer front a situacions penoses; històries de resiliència i també de fugida a l’estranger”. Per a la consellera, la divulgació, per exemple, dels camps de concentració francesos “no pot passar per alt aquell espai de vida que va ser la maternitat d’Elna”.

Eixos de la programació i pressupost

Els quatre eixos presentats avui vertebraran activitats diverses: des de conferències i col·loquis fins a publicacions o exposicions itinerants. Al costat d’aquests eixos, el Memorial continuarà duent a terme les línies d’actuació, les activitats permanents i les col·laboracions de tota mena que corresponen a la seva missió de preservar i divulgar la memòria col·lectiva del període que va entre 1931 i 1980, i proclamar la vigència dels valors democràtics.

El pressupost per a aquest exercici és de 2.022.800 euros, la qual cosa representa un increment de 157.000 euros respecte el de 2021. Des de 2017, el pressupost de la institució havia estat de 1.865.800 euros, amb pressupost aprovat i pròrrogues entre 2017 i 2019, i entre 2020 i 2021.

Els altres catalans

Aquest llibre de Francesc Candel va situar davant de la societat catalana un mirall nou, contundent i sacsejador, que presentava un canvi profund: la transformació demogràfica dels anys cinquanta i començament dels seixanta del segle passat, d’un volum i d’una profunditat excepcionals, tant en la història del país com en relació amb altres llocs del món, per l’efecte d’una forta immigració a les zones urbanes industrials, acompanyada del despoblament de moltes comarques rurals.

Els camps francesos. La iconografia dramàtica de l’exili de 1939

L’allau de refugiats que va provocar la retirada de 1939 a través de la frontera amb França va generar una realitat dramàtica: els camps del sud de França, amb unes condicions de vida duríssimes, que recorden més les d’un camp de presoners que un espai d’acollida. Espais de dolor i memòria que van generar una representació literària i visual molt poderosa, però sovint poc coneguda. L’any 1942 es publicava Xabola, d’Agustí Bartra, a partir d’aquella experiència, anterior a la dels camps nazis.

Una xarxa civil de memòria democràtica

L’any 2002 es llegia al Liceu de Barcelona el Manifest per a un memorial democràtic, amb el qual les entitats civils dedicades a la memòria democràtica reclamaven l’existència d’una eina institucional per preservar-la i divulgar-la. El manifest va ajudar a fer visible l’existència a Catalunya d’una important xarxa civil d’entitats de memòria, algunes nascudes en la clandestinitat. Recordar aquell manifest és reconèixer i divulgar l’existència d’aquesta riquíssima xarxa civil de memòria.

Esport, política i civisme

La relació de l’esport amb la política ha estat evident al llarg de tot el segle xx. En el nostre cas, el franquisme –com altres règims autoritaris– va utilitzar l’esport com a eina d’uniformització de la població. Però l’esport també va ser la manera d’expressar els valors positius de solidaritat, el compromís, la fraternitat, la catalanitat i l’organització social. Catalunya genera una xarxa civil esportiva extraordinària, d’una densitat excepcional, al marge del règim i de les seves institucions, amb presència a tot el país.

Línies de treball permanents

A més d’aquests objectius estratègics específics per a 2022, el Memorial Democràtic manté en la programació les línies permanents, amb l’objectiu general de preservar i divulgar la memòria democràtica. Algunes d’aquestes línies són la col·locació d’un centenar de llambordes stolpersteine en record dels deportats que van ser víctimes dels camps nazis, que se sumaran a les 398 ja instal·lades; una exposició sobre l’anarquisme i l’anarcosindicalisme; els tallers, les activitats, les rutes i els recursos, presencials i en línia, que el Servei Educatiu adreça a la comunitat educativa; l’actualització del cens de simbologia franquista; l’ampliació de la Xarxa d’Espais de Memòria, i el treball al voltant de les segones i terceres generacions i la memòria heretada. En paral·lel, està previst publicar una desena de novetats editorials; obrir la cinquena convocatòria de subvencions, amb una dotació prevista de 200.000 euros, i col·laborar en projectes nacionals i internacionals per preservar la memòria del nostre passat recent.