- Aquesta tarda se celebrarà la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua encapçalada pel president Aragonès on es faran públiques les dades d’un estudi sobre el diagnòstic del català
- El MWC, que comença diumenge, “pot ser l’edició de recuperació d’una certa normalitat en el turisme de congressos”
- El Govern ha aprovat la composició i el règim de funcionament de la Taula Social del Canvi Climàtic
“Avui és una data assenyalada per l’impuls, foment i defensa de la nostra llengua” ha manifestat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, on ha informat que aquesta tarda se celebra la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua on s’hi presentarà un estudi fet pels experts acadèmics i es dona el tret de sortida al Pacte. Amb aquesta primera reunió i a partir de l’informe que es farà públic aquesta tarda, “Catalunya inicia una nova etapa en política lingüística i en la defensa i l'impuls del català. Iniciem una etapa en positiu i sobretot basada en les dades” ha subratllat la portaveu.
L’estudi dona resposta a una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un Pacte Nacional per la llengua catalana i a encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial. Amb les dades que se’n deriven “deixem de banda intuïcions, desitjos o creences i comencem a treballar de manera científica un dels pilars més importants de la nació com és la llengua” .
A partir d’aquest diagnòstic “en millorarem l'ús, reforçarem la concepció de la pròpia llengua i farem encara més del català la llengua comuna i de cohesió del nostre país”. Plaja ha assegurat que “el repte és majúscul, però estem preparats per fer-ho”.
L’equip que ha elaborat l’informe ha estat coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.
El document presentat fa una “valoració objectiva” de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana i constitueix una base per al debat públic sobre els reptes actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. Conté tant apartats de diagnosi com apartats de possibles actuacions.
L’informe constata, per exemple, que des de la perspectiva jurídica, l’actual oficialitat del català “està lluny dels objectius de garantia de l’ús normal de la llengua en tots els àmbits que fixa la legislació catalana”. També que l’Estat espanyol tendeix a protegir la presència gairebé exclusiva del castellà en l’espai estatal, europeu i internacional.
A part de l’estatus legal de la llengua, l’informe també exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència com són l’ensenyament, el mercat econòmic, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
“És un informe dur” ha afirmat la portaveu, que expressa una situació de la llengua que com a Govern “no ens agrada i que ja intuíem”. Però amb “realisme i determinació”, el Govern treballarà per avançar en la defensa, protecció i impuls de la nostra llengua.
En aquesta primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, on s'hi han convocat també els representants dels partits polítics que formen part del Pacte (Junts, ERC, CUP, PSC, Comuns) i les entitats que formen part del Consell Social de la Llengua Catalana, també es donarà el tret de sortida a la segona part del pacte, “el procés participatiu” a través del procés obert a la participació ciutadana a través del web gencat.cat.
Aquest procés ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Torna el MWC
Aquest diumenge arrenca, fins al 2 de març, a Fira de Barcelona el MWC 2022, “el congrés, no només de telefonia, sinó de negocis més important del món” Ocuparà 7 pavellons i espera “doblar” les xifres d’assistència de l’edició 2021, celebrada l’estiu passat en “un format reduït i híbrid”. El Govern creu que aquesta edició del Mobile, amb totes les mesures sanitàries previstes, “pot ser l’edició de recuperació d’una certa normalitat en el turisme de congressos”, un sector important a Catalunya especialment per la restauració, el sector hoteler i el sector serveis.
Un any més, el MWC comptarà amb la “participació activa” del Govern de Catalunya, que des del primer any dona suport al manteniment del MWC i a la capitalitat mundial del mòbil a Catalunya. En aquesta ocasió, el Govern de Catalunya hi porta la seva aposta pel New Space, “la nova economia de l’espai”, com a àmbit i sector d’oportunitats laborals, socials i econòmiques per a tot el país.
El MWC té un efecte positiu en tots els sectors, amb especial incidència en el tecnològic i “té una importància estratègica pel desenvolupament tecnològic i econòmic del país”. Posant especial atenció en la captació d’inversió estrangera.
En aquest àmbit, avui el Departament d’Empresa ha presentat un informe que tradueix en xifres aquest impacte del Mobile a Catalunya :
L’any 2020, dels 77 projectes d’inversió estrangera captats per ACCIÓ un 32,5% eren del sector Tecnologies de la Informació i la Comunicació –TIC. A més, a Catalunya, segons dades del 2019 hi ha gairebé 1.400 empreses estrangeres tecnològiques i compta amb un dels clústers més importants d’Europa i disposa de desenvolupadors de programari altament competitius.
Barcelona és la primera millor ciutat tecnològica del món que no és capital (Tech Cities, Savills Index, 2019) i Catalunya es va convertir el 2019 en el primer laboratori obert de 5G d’Europa.
El clúster està format per un total de 711 empreses (any 2020)[3] una xifra que ha experimentat un creixement constant a Catalunya: un 2,32% el 2020 i d’un 17% des del 2016. En aquest sentit, Catalunya ocupa una posició de lideratge a l’Estat amb el 22,1% de les empreses.Totes elles generen 129.000 llocs de treball (4rt trimestre de 2020) i sumen 19.325 milions d’euros de facturació (2018), una xifra que ha crescut un 5,5% el darrer any. El sector TIC ofereix una llarga llista d’oportunitats tecnològiques per a les empreses a través de la indústria 4.0. Tecnologies com la impressió 3D, la robòtica, la internet de les coses, el big data o la intel·ligència artificial són oportunitats que les empreses ja tenen al seu abast.
Les dades corroboren que el MWC té un “efecte molt positiu” en la projecció exterior de la imatge de la ciutat de Barcelona i de Catalunya i el Govern “farà tots els esforços perquè així continuï sent durant els propers anys” ha assegurat la portaveu.
Taula Social del Canvi Climàtic
El Govern també ha aprovat el Decret que fixa la composició i el règim de funcionament de la Taula Social del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat consultiu, de participació i d’assessorament, adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquest òrgan, previst en la Llei del canvi climàtic, canalitza la participació, la informació i la consulta a les entitats i organitzacions més representatives del teixit social, econòmic i ambiental de Catalunya sobre les polítiques climàtiques.
L’estudi dona resposta a una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un Pacte Nacional per la llengua catalana i a encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial. Amb les dades que se’n deriven “deixem de banda intuïcions, desitjos o creences i comencem a treballar de manera científica un dels pilars més importants de la nació com és la llengua” .
A partir d’aquest diagnòstic “en millorarem l'ús, reforçarem la concepció de la pròpia llengua i farem encara més del català la llengua comuna i de cohesió del nostre país”. Plaja ha assegurat que “el repte és majúscul, però estem preparats per fer-ho”.
L’equip que ha elaborat l’informe ha estat coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra.
El document presentat fa una “valoració objectiva” de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana i constitueix una base per al debat públic sobre els reptes actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. Conté tant apartats de diagnosi com apartats de possibles actuacions.
L’informe constata, per exemple, que des de la perspectiva jurídica, l’actual oficialitat del català “està lluny dels objectius de garantia de l’ús normal de la llengua en tots els àmbits que fixa la legislació catalana”. També que l’Estat espanyol tendeix a protegir la presència gairebé exclusiva del castellà en l’espai estatal, europeu i internacional.
A part de l’estatus legal de la llengua, l’informe també exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència com són l’ensenyament, el mercat econòmic, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.
“És un informe dur” ha afirmat la portaveu, que expressa una situació de la llengua que com a Govern “no ens agrada i que ja intuíem”. Però amb “realisme i determinació”, el Govern treballarà per avançar en la defensa, protecció i impuls de la nostra llengua.
En aquesta primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, on s'hi han convocat també els representants dels partits polítics que formen part del Pacte (Junts, ERC, CUP, PSC, Comuns) i les entitats que formen part del Consell Social de la Llengua Catalana, també es donarà el tret de sortida a la segona part del pacte, “el procés participatiu” a través del procés obert a la participació ciutadana a través del web gencat.cat.
Aquest procés ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
Torna el MWC
Aquest diumenge arrenca, fins al 2 de març, a Fira de Barcelona el MWC 2022, “el congrés, no només de telefonia, sinó de negocis més important del món” Ocuparà 7 pavellons i espera “doblar” les xifres d’assistència de l’edició 2021, celebrada l’estiu passat en “un format reduït i híbrid”. El Govern creu que aquesta edició del Mobile, amb totes les mesures sanitàries previstes, “pot ser l’edició de recuperació d’una certa normalitat en el turisme de congressos”, un sector important a Catalunya especialment per la restauració, el sector hoteler i el sector serveis.
Un any més, el MWC comptarà amb la “participació activa” del Govern de Catalunya, que des del primer any dona suport al manteniment del MWC i a la capitalitat mundial del mòbil a Catalunya. En aquesta ocasió, el Govern de Catalunya hi porta la seva aposta pel New Space, “la nova economia de l’espai”, com a àmbit i sector d’oportunitats laborals, socials i econòmiques per a tot el país.
El MWC té un efecte positiu en tots els sectors, amb especial incidència en el tecnològic i “té una importància estratègica pel desenvolupament tecnològic i econòmic del país”. Posant especial atenció en la captació d’inversió estrangera.
En aquest àmbit, avui el Departament d’Empresa ha presentat un informe que tradueix en xifres aquest impacte del Mobile a Catalunya :
L’any 2020, dels 77 projectes d’inversió estrangera captats per ACCIÓ un 32,5% eren del sector Tecnologies de la Informació i la Comunicació –TIC. A més, a Catalunya, segons dades del 2019 hi ha gairebé 1.400 empreses estrangeres tecnològiques i compta amb un dels clústers més importants d’Europa i disposa de desenvolupadors de programari altament competitius.
Barcelona és la primera millor ciutat tecnològica del món que no és capital (Tech Cities, Savills Index, 2019) i Catalunya es va convertir el 2019 en el primer laboratori obert de 5G d’Europa.
El clúster està format per un total de 711 empreses (any 2020)[3] una xifra que ha experimentat un creixement constant a Catalunya: un 2,32% el 2020 i d’un 17% des del 2016. En aquest sentit, Catalunya ocupa una posició de lideratge a l’Estat amb el 22,1% de les empreses.Totes elles generen 129.000 llocs de treball (4rt trimestre de 2020) i sumen 19.325 milions d’euros de facturació (2018), una xifra que ha crescut un 5,5% el darrer any. El sector TIC ofereix una llarga llista d’oportunitats tecnològiques per a les empreses a través de la indústria 4.0. Tecnologies com la impressió 3D, la robòtica, la internet de les coses, el big data o la intel·ligència artificial són oportunitats que les empreses ja tenen al seu abast.
Les dades corroboren que el MWC té un “efecte molt positiu” en la projecció exterior de la imatge de la ciutat de Barcelona i de Catalunya i el Govern “farà tots els esforços perquè així continuï sent durant els propers anys” ha assegurat la portaveu.
Taula Social del Canvi Climàtic
El Govern també ha aprovat el Decret que fixa la composició i el règim de funcionament de la Taula Social del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat consultiu, de participació i d’assessorament, adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquest òrgan, previst en la Llei del canvi climàtic, canalitza la participació, la informació i la consulta a les entitats i organitzacions més representatives del teixit social, econòmic i ambiental de Catalunya sobre les polítiques climàtiques.
