La titular de Justícia, Lourdes Ciuró, acompanyada del director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, ha lliurat el VII Premi de Recerca en Memòria Democràtica. L’estudiant guanyador ha estat Lluc Oms, de l’Institut Jaume Callís de Vic, amb el treball Artur Tatxé, de l’alcaldia a l’exili.

L’acte ha tingut lloc avui, a les 18 h, a la seu del Memorial Democràtic. El premi és un reconeixement als treballs acadèmics elaborats per estudiants de batxillerat sobre memòria democràtica a Catalunya entre 1931 i 1980. L’acte ha estat presentat pel periodista Enric Calpena.

Durant el seu discurs, la consellera s'ha adreçat als joves participants per reconèixer el seu esforç i dedicació: “us dono les gràcies per haver fet aquestes recerques; perquè ens ajudeu a esperonar-nos i perquè això ens dona energia per seguir treballant les polítiques de memòria”. En aquest sentit, Ciuró també ha reconegut als docents i als instituts que "s’impliquen en la tasca de sensibilització i conscienciació".

Treballs guardonats

Els temes dels treballs presentats al premi han estat la Segona Guerra Mundial i la deportació als camps nazis, l’Holocaust i els nens, els bombardejos durant la Guerra Civil i l’exili. Per fer-los, els participants han trobat fons primàries, entrevistant experts, testimonis i familiars, i també han consultat bibliografia i han visitat espais de memòria. Un fet destacable és la voluntat de remarcar i donar a conèixer els fets transcorreguts en el seu entorn proper, al seu municipi, o els vinculats amb les seves famílies.

El treball guanyador del VII Premi de Recerca en Memòria Democràtica és “Artur Tatxé, de l’alcaldia a l’exili”. L’autor, Lluc Oms, és estudiant de l’Institut Jaume Callís de Vic. Artur Tatxé, alcalde de Folgueroles de l’octubre de 1936 a 1937, lluità a la Guerra Civil i va haver d’exiliar-se per evitar la repressió. En paraules d’Oms, la seva recerca “és l’explicació detallada i minuciosa de la vida política i personal d’Artur Tatxé, l’oncle de la meva àvia. Des de l’alcaldia i la guerra, però també des de l’exili, hagué de lluitar durament per superar els múltiples obstacles que s’anà trobant a mesura que la situació política i personal anaven canviant”.

L’autor va resseguint la història del seu familiar a partir de les cartes que va escriure a la seva germana. La història personal s’entrellaça amb els fets ocorreguts abans i durant la Guerra Civil, i també amb l’exili, i fins a la seva mort. L’estudi busca recuperar la història d’una persona anònima i reivindica precisament aquest objectiu amb l’ànim de descobrir històries de vida de persones que no han estat ni seran mai reconegudes. Com ell mateix diu, “es tracta d’un gra més de sorra que ens ajuda a construir un passat no tan llunyà de la nostra societat actual”.

Les dues mencions especials corresponen a “Quatre benifalletencs als camps nazis”, de Mireia Margalef, de l’Institut Roquetes de Roquetes, i “Com hem arribat fins aquí? Josep Barba Roca, de Tarragona a Mauthausen”, de Laura Yan, de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, entorn de la vida del seu besavi.

Jurat i premis

Els membres del jurat d’enguany són Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic; Marta Brú, tècnica de la Direcció General de Memòria Democràtica; Elvira Fernández, catedràtica de Geografia i Història i docent del Departament d’Educació; Gemma Tribó, doctora en Història Contemporània, experta en pedagogia de la memòria democràtica; Joan Miquel Albert, del Departament d’Educació, i Gemma Simon, del Memorial Democràtic.

L’alumne reconegut amb el primer premi rep un diploma i una dotació econòmica de mil euros. D’altra banda, les dues mencions especials obtenen un diploma al reconeixement dotat amb cinc-cents euros.

Recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica

El Memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició a la democràcia. El Memorial Democràtic posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, i també en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

La institució rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Posa al centre de la seva activitat la dignitat de la persona, els valors democràtics i el respecte pels drets humans per tal de garantir que no es repetiran els comportaments totalitaris ni les violències d’ordre polític.