La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha participat en la taula rodona “La renda bàsica a debat; raons, propostes i objectius del projecte de la renda bàsica universal” organitzada per la Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitatea) junt amb el cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós Panyella.

Al debat de la taula rodona, la consellera de la Presidència ha destacat el “ferm compromís del Govern català” per a “avançar en l'exploració d'un sistema de rendes universal i incondicional”. Segons la consellera Vilagrà, un cop parat el cop de la crisi provocada per la COVID-19, la prioritat del Govern és ara “reparar, reconstruir i encarar el futur” per sortir de la crisi sanitària, social, econòmica, i també emocional “sense deixar ningú enrere”. En aquest sentit, la consellera ha destacat la Renda Bàsica Universal com a “un mecanisme que pot reportar una estabilitat social enorme”.

A la taula rodona de la Universitat del País Basc, la consellera ha situat el Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal dins d’unes polítiques públiques que “posen les persones al centre” i que també engloben polítiques d’habitatge amb una inversió de 1000M de € o el Pacte Nacional per la Salut Mental, per exemple. La titular de la Presidència ha recordat els pressupostos del 2022 reflecteixen aquesta “clara aposta per la transformació republicana i per la construcció del país en clau social”. I ha afegit que suposen “un canvi clar de rumb del país, un gir a l'esquerra en el marc d'una legislatura de defensa de drets”.

El Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal és, segons la consellera una prioritat pel Govern de la Generalitat d’aquesta legislatura i s’emmarca dins de les quatre transformacions del Govern: la social, la verda, la feminista i la democràtica. En aquest sentit, la consellera Vilagrà ha reiterat la voluntat de “posar a les persones en el centre de les polítiques públiques de Catalunya”. Per a “atendre les necessitats més urgents i bàsiques, lluitar per l'erradicació de la pobresa i dotar-nos del benestar i la qualitat de vida que ens mereixem totes les persones, sense excepcions”.

Per la seva banda, el cap de l’Oficina del Pla Pilot, Sergi Raventós Panyella, ha presentat les línies generals del treball de l’Oficina del Pla Pilot i ha recalcat que aquest “buscarà emular la universalitat d’aquesta prestació”. El cap de l’Oficina del Pla Pilot ha detallat que “se seleccionaran unes quantes localitats que compleixin amb determinats requisits” que “s’escolliran de forma aleatòria” per rebre la Renda Bàsica Universal i funcionar com a grup de control respectivament. Hi participaran un total de 5.000 persones, que “rebran una renda mensual que estarà al voltant del llindar de la pobresa”, ha precisat.

“Posar a prova una política abans d’implementar-la sempre aporta informació útil per avaluar els seus potencials impactes, refinar tot el possible el seu disseny i l’estratègia per a implementar-la”, ha afirmat Raventós assenyalant que aquesta mena de projectes també serveixen per fomentar “el debat sobre els sistemes del benestar i les polítiques socials i sobretot les que voldríem tenir”. El cap de l’Oficina del Pla Pilot ha manifestat la seva convicció que cal “un canvi de paradigma” per “deixar pas a polítiques que, com la Renda Bàsica, es demostren més eficients i més justes i a l’alçada dels desafiaments del segle XXI”.

La taula rodona a la Universitat del País Basc també ha comptat amb la participació de Julen Bollain, professor i investigador de la Universitat de Mondragón i ha estat moderada per Ángel Elías, professor de la UPV/EHU.

L’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal va ser creada el 22 de juny del 2021 amb l’aprovació del Decret 246/2021 i depèn del Departament de la Presidència. El Pla Pilot, que es troba actualment en fase de disseny i està previst que s’implementi a finals d’aquest 2022.