- El mes de febrer s’ha de qualificar de càlid a gran part de Catalunya i de molt càlid a les zones elevades del territori
- Ha estat un mes molt sec a la major part de Catalunya i sec al sector central i oest del Pirineu i Prepirineu
L’estabilitat atmosfèrica ha estat el tret principal de la meteorologia de Catalunya durant el febrer. En conseqüència el mes s’ha caracteritzat per poca precipitació i una marcada inversió tèrmica (temperatura més baixa a les fondalades que a sectors elevats).
Tan sols destacar que els dies 13 i 14 i el dia 19 es van mesurar de 10 a 15 cm de neu nova a sectors elevats del Pirineu occidental, remarcant els 20 cm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça el 13-14 de febrer.
Calor el dia 18 de febrer
La temperatura es va mantenir per sobre dels valors normals durant gran part del mes, però aquesta va tocar sostre el dia 18 de febrer quan una massa càlida per l’època de l’any va afectar Catalunya, amb màximes per sobre dels 20 ºC a bona part del país, dels 25 ºC a cavall del Gironès i la Selva, amb 27,3 ºC a Anglès. 25 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 10 anys de dades van superar la temperatura màxima absoluta per a un mes de febrer. Aquestes estacions es van ubicar fonamentalment al llarg de la depressió Central i del prelitoral.
Un febrer molt càlid a les parts elevades del país
El mes de febrer s’ha de qualificar de càlid a Catalunya i de molt càlid a les zones elevades del territori (figura 1). Aquestes anomalies són conseqüència de la persistència durant el mes de febrer de l’anticicló Atlàntic que va afectar gran part de l’Europa occidental. La configuració va afavorir una acumulació de l’aire més fred a les fondalades, fet que va provocar inversió tèrmica, amb una temperatura més alta a les parts més elevades del territori.
La taula següent mostra els valors d’anomalia de temperatura (diferència de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han estat superiors a +3.5 °C a les estacions de la XEMA.
|
Nom de l’estació |
Comarca |
Anomalia (°C) |
|
Malniu (2.230 m) |
Cerdanya |
+4,3 |
|
Alinyà |
Alt Urgell |
+4,2 |
|
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló |
Cerdanya |
+4,1 |
|
Espot (2.519 m) |
Pallars Sobirà |
+3,8 |
|
Ulldeter (2.410 m) |
Ripollès |
+3,7 |
|
Puig Sesolles (1.668 m) |
Vallès Oriental |
+3,7 |
|
el Port del Comte (2.316 m) |
Solsonès |
+3,7 |
|
Boí (2.535 m) |
Alta Ribagorça |
+3,7 |
|
la Tosa d'Alp 2500 |
Cerdanya |
+3,6 |
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer del 2022 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació


Un mes molt sec a gran part de Catalunya
Ha estat un mes molt sec a gran part de Catalunya i sec al sector central i oest del Pirineu i del Prepirineu (figura 2). La distribució de la precipitació respon a la persistència de les altes pressions. Cal remarcar que al litoral, gran part del prelitoral i la depressió Central, la precipitació total mensual ha estat per sota dels 5 mm.
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer del 2022 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta


La taula següent, que mostra les estacions gestionades per l’SMC que durant el mes de febrer han superat els 40 mm de precipitació, totes elles al Pirineu occidental:
|
Nom de l’estació |
Comarca |
PPT (mm)
|
|
Lac Redon (2.247 m) |
Val d'Aran |
69,5 |
|
Sasseuva (2.228 m) |
Val d'Aran |
45,0 |
|
Canejan (XOM) |
Val d'Aran |
44,9 |
|
Espot (2.519 m) |
Pallars Sobirà |
41,7 |
Irradiació solar normal a gran part de Catalunya
La irradiació solar global mitjana diària de febrer ha estat dins de la forquilla entre el -5 i el 5%, llindars que es consideren normals per l’època de l’any. Escapen d’aquest patró el litoral i prelitoral Nord, bona part de la depressió Central, la Val d’Aran i el massís del Port, on la radiació solar ha estat superior (figura 3).
Figura 3:
Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de febrer del 2022 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2012-2021).




