Aquest dimarts al migdia s’ha constituït formalment la Comissió Estratègica Territorial de Girona per a l’abordatge integral dels casos de salut mental i addiccions d’elevada complexitat, una prioritat recollida en el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025. La comissió està liderada pel Departament de Salut i està integrada per representants dels serveis territorials de Salut, Drets Socials, Educació, Justícia i Interior. S’emmarca en l’objectiu de prioritzar l’atenció a la salut mental des de tots els nivells i mobilitzar els recursos necessaris a nivell territorial.

A la Regió Sanitària Girona hi ha desplegat un equip comunitari d’atenció intensiva a joves i adolescents, anomenat equip Guia, que es dirigeix a la població d’entre 12 i 25 anys amb un trastorn mental i addiccions i amb conductes disruptives. Aquest equip s’ha desplegat d’acord amb el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mentals i addiccions de la Generalitat de Catalunya i les prioritats del Programa d’abordatge integral dels casos de salut mental i addiccions d’elevada complexitat (PAICSAMAEC). L’objectiu del Programa és aconseguir una atenció més eficaç de tots els agents implicats en la gestió de casos d’elevada complexitat i amb impacte social, tant a nivell clínic, judicial, educatiu, ètic i social.

Per a poder fer un seguiment del desplegament del programa, és necessària la constitució de dues comissions de nivell territorial: la Comissió Tècnic-Operativa (CTO), constituïda aquest 21 de gener és l’encarregada de fer una valoració global de la gestió dels casos abans d’incloure’ls en l’abordatge de l’equip Guia, i la Comissió d’Estratègia Territorial, constituïda avui i té per finalitat l’avaluació i seguiment del projecte.

La Comissió Estratègica Territorial està formada per directors i representants dels serveis territorials de Salut, Educació, Drets Socials, Justícia i Interior, el tècnic referent del programa a la Regió Sanitària Girona. La Comissió es reunirà amb una periodicitat anual i s’encarregarà d’avaluar-ne el desenvolupament.

La reunió d’aquest matí ha estat encapçalada per la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral. “La salut mental comença a tenir el lloc que es mereix entre la societat, després d’unes dècades invisibilitzada entre la ciutadania. Així doncs, l’abordatge a la salut mental de forma transversal és un repte que ens afecta a tots i a totes, per aquest motiu és una de les prioritats de l’agenda política del Govern, i és per això que forma part dels vint objectius Generalitat Girona”, ha remarcat Cañigueral.

Seguidament ha intervingut el responsable de Salut a comarques gironines, Miquel Carreras, que ha posat en valor l’actuació coordinada tots els departaments implicats per a millorar l’atenció dels casos d’alta complexitat. “El Programa, que ja està en funcionament, és un projecte molt important per a Catalunya, però també per les comarques gironines. El seu desplegament permetrà millorar l’atenció dels casos d’alta complexitat des de tots els àmbits, no només des de la vessant clínica, i aquesta és una de les prioritats del Departament de Salut i del Govern de Catalunya”, ha destacat Carreras.

El primer equip Guia de Girona

El primer equip Guia gironí, que es va començar a configurar a finals d’any com una de les línies d’actuació del PAICSAMAEC, atén actualment cinc casos. Tots els casos, que poden arribar fins a un màxim de 25, són prèviament valorats i aprovats per la Comissió tècnica i operativa (CTO) de la Regió Sanitària de Girona, que es reuneix amb una periodicitat mensual. Aquesta comissió està integrada per professionals de l’atenció a la salut mental i les addiccions de l’IAS, representants dels serveis de Salut, Drets Socials, Educació, Justícia i les entitats Support-Girona i Comunitat Terapèutica del Maresme. La comissió és responsable de mobilitzar aquests recursos que necessita el jove o l’adolescent al territori.

A Catalunya, el Departament de Salut ha posat en marxa 10 equips Guia per donar cobertura a tot el territori. L’objectiu és disminuir l’impacte social, familiar i la problemàtica mental afegida en detectar els casos en estadis precoços i la inclusió social de la persona atesa. Se n’espera obtenir a cada regió sanitària una disminució de les complicacions, seqüeles i riscos associats a l’elevada complexitat i sobretot una millora de la qualitat de vida dels joves i les seves famílies. Si aquests objectius específics s’assoleixen i es consoliden, a llarg termini s’espera assolir una reducció l’índex de fracàs escolar i evitar la cronicitat a l’etapa adulta de la població de referència.