- Aquest òrgan també servirà com a taula de participació per a l’elaboració de la Llei de Transició Energètica
- Catalunya ja té gairebé 1.000 MW de projectes d’energies renovables en fase d’informació pública
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presidit avui la constitució de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables. Aquest òrgan aplega una cinquantena d’agents socials de tots els àmbits, i tindrà com a funció identificar i analitzar mesures de compensació entre els territoris rurals i les zones urbanes densament poblades en què no es pugui garantir assolir el 50% de la seva demanda elèctrica amb generació elèctrica renovable de proximitat en l’horitzó de l’any 2030. Donada la seva representativitat, la Taula també farà les funcions de taula de participació de la Llei de Transició Energètica.
La consellera ha assenyalat que la Llei de la Transició Energètica serà “una de les més importants d’aquesta legislatura”. “Aquesta taula és una oportunitat”, ha afegit Jordà, “perquè tenim un repte gegantí per endavant, i necessitarem la complicitat i participació de tot el país”. La consellera també ha explicat que a Catalunya ja hi ha projectes d’energies renovables en fase d’informació pública que sumen gairebé 1.000 MW, “un 87% de la potència instal·lada en els darrers 30 anys”. “Estem a les portes d’una autèntica revolució energètica que no només canviarà la manera com ens relacionem amb l’energia, sinó també els nostres hàbits, la nostra mobilitat, les teulades dels nostres edificis i també els nostres paisatges”, ha conclòs Jordà.
En la constitució de la Taula hi han pres part una cinquantena d’agents socials de tots els àmbits, que van des del món municipal –com ara Associació de Micropobles de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis o la Federació de Municipis de Catalunya, entre d’altres- fins a l’acadèmic –com la Universitat de Girona o la Rovira i Virgili–, passant per agents econòmics –PIMEC, Foment, UGT i CCOO, entre d’altres–, del sector de l’energia –EolicCat, Unefcat, la Xarxa per la Sobirania Energètica o la Xarxa per la Transició Energètica Justa, per exemple–, de l’ecologisme –Ecologistes en Acció, Greenpeace o IAEDEN, entre d’altres–, col·legis professionals –entre ells el Col·legi d’Enginyers Industrials, el Col·legi d’Ambientòlegs o el de Biòlegs– i les principals organitzacions del món agrari. Els resultats de la Taula s’elevaran a les administracions competents.
Acord territorial per a la implantació d’energies renovables
La Taula neix amb l’objectiu de definir mecanismes que, per una banda, coresponsabilitzin les zones urbanes densament poblades en la instal·lació d’energies renovables i, per l’altra, que contribueixin a millorar el benestar i el nivell de vida dels territoris rurals. D’aquesta manera, també es pretén incentivar que les grans àrees urbanes del país maximitzin les polítiques locals d’implantació d’energies renovables, i que compensin aquells territoris excedentaris en la generació d’electricitat d’origen renovable per l’esforç d’acollir instal·lacions eòliques o fotovoltaiques per sobre de les seves necessitats.
La Prospectiva Energètica 2050 calcula que Catalunya necessitarà la implantació de 12.000 MW renovables l’any 2030 i gairebé 62.000 MW l’any 2050 per assolir un model energètic neutre climàticament, dels quals un 30% han de ser distribuïts. Això pot suposar l’ocupació d’un 2,5% del territori, i requerirà la posada en comú dels interessos que es poden veure afectats per tal d’aconseguir el major equilibri i consens possible.
La constitució d’aquesta taula és una de les mesures que incorpora el decret llei 24/21, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, aprovat el passat octubre, per potenciar l’equilibri territorial i incrementar el consens social en la implantació de noves instal·lacions d’aquest tipus, principalment eòliques i solars fotovoltaiques. Amb la voluntat de dibuixar un nou model basat en la generació de proximitat, en les centrals de petita i mitjana dimensió i en la participació ciutadana, el decret llei també inclou l’elaboració d’un pla territorial sectorial per a la generació elèctric a solar i fotovoltaica, explicita els criteris de protecció del territori –incloent l’acumulació de projectes en un territori com un factor a tenir en compte a l’hora de tramitar una autorització administrativa- i estableix mecanismes per facilitar la participació social en els projectes d’energies eòlica i fotovoltaica i per garantir el diàleg amb el territori.
Per accelerar la transició energètica en aquesta direcció, a més de l’aprovació decret llei, el Govern també ha iniciat el desplegament de la xarxa d’oficines comarcals de transició energètica, ha creat el programa de l’energètica pública i ha modificat el codi civil per a facilitar notablement l’autoconsum residencial en propietat horitzontal, entre d’altres mesures.
