query_builder 2 març 2022 10:31
event_note Nota de premsa
De les 24 produccions catalanes nominades enguany a les diferents categories dels Premis Gaudí, 19 han rebut el suport del Departament de Cultura a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en diferents línies d’ajut i en diverses fases del procés de producció. En conjunt, els ajuts atorgats per l’ICEC a aquestes produccions (llargmetratges, curtmetratges, pel·lícules per a televisió i minisèries) sumen prop de 5 milions d’euros.
La Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull aquest diumenge, 6 de març, la gala de la catorzena edició dels Premis Gaudí, organitzats per l’Acadèmia del Cinema Català per reconèixer la tasca dels professionals artístics i tècnics del cinema català i les produccions estrenades en l’any anterior. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Miquel Curanta, assistiran a la gala dels premis per fer costat al sector audiovisual català.
La pel·lícula amb més nominacions enguany és Las Leyes de la Frontera, de Daniel Monzón, que aspira a 13 guardons, seguida per El Ventre del mar, d’Agustí Villaronga, amb 12, i Libertad, de Clara Roquet, amb 11 nominacions. Les tres han comptat amb el suport del Departament de Cultura. Aquests tres títols estan entre les vuit pel·lícules nominades a les categories de “Millor pel·lícula en llengua catalana” i “Millor pel·lícula en llengua no catalana”, un llistat que completen les següents produccions: Sis dies corrents, dirigida per Neus Ballús, Tros, dirigida per Pau Calpe Rufat; Visitant, dirigida i escrita per Alberto Evangelio; Mediterráneo, dirigida per Marcel Barrena, i Tres, dirigida per Juanjo Giménez. D’aquestes vuit produccions, set —l’única excepció és Visitant— han rebut subvencions del Departament de Cultura, vehiculades a través de l'ICEC, per un import total que supera els 2,5 milions d’euros.
L’audiovisual és un dels eixos de treball principals del Departament de Cultura, que en el pressupost de 2022 ha augmentat fins als 25 milions d’euros les línies d’ajut al sector. Aquestes línies serveixen per afavorir la producció audiovisual de cinema, ficció, animació, documental, així com els nous continguts per xarxes i el desenvolupament dels primers plans d’actuació del Hub Audiovisual. Els fruits d’aquest augment es veuran els propers anys, a mesura que les pel·lícules compleixin el seu cicle de producció.
L’any 2021, aquestes línies regulars de subvenció han comptat amb 20,44 milions d’euros. Aquestes línies beneficien tota la cadena de valor del sector (des del desenvolupament d’un projecte a l’exhibició), per bé que el gruix de l’import es concentra en la línia de suport a la producció de llargmetratges cinematogràfics, a la qual el 2021 es van abocar un total de 8 milions d’euros —front als 7,2 milions del 2020.
La segona línia que l’any 2021 ha comptat amb un augment més gran de recursos és la destinada a la producció de sèries, dotada amb 2,8 milions d’euros front a l’1,2 milions d’euros del 2020. L’objectiu, en aquest cas, ha sigut reconèixer el potencial de les sèries i la vàlua dels professionals catalans que hi treballen arreu del mon, apostant per l’augment d’aquest tipus de produccions a casa nostra.
El suport a la producció en versió original catalana
Un dels eixos de suport que el Departament de Cultura ofereix al sector audiovisual se centra en l’aposta per incrementar les produccions en llengua catalana i aranesa.
Totes les línies d’ajut a la producció contemplen criteris que afavoreixen les produccions realitzades en versió original catalana, alhora que també valoren la inversió a Catalunya des d’un punt de vista industrial.
En concret, les línies de suport a la producció atorguen més punts a les produccions en versió original catalana o aranesa, així com també en funció d’altres criteris com són la inclusió de referents culturals, socials i històrics catalans en les produccions, la participació tècnica catalana i el grau de finançament de la producció per part d’empreses catalanes. A més, la quantia final màxima de la subvenció també és superior si la producció subvencionada és en versió original catalana o aranesa.
Gràcies a l’aprovació d’una nova normativa que regula la intensitat dels ajuts públics, s’ha volgut aprofundir encara més en aquest foment de la versió original catalana i aranesa, i s’han introduït uns altres factors d’estímul a la línia de suport a la producció de llargmetratges en llengua catalana i aranesa amb l’objectiu, justament, d‘incidir en l’augment del nombre d’aquestes produccions i en la seva dimensió, per acompanyar el sector audiovisual català en la seva consolidació.
Enguany els Premis Gaudí tornen a posar en valor el paper de les dones en les diferents categories. La paritat queda reflectida en el nombre de professionals que aspiren a un guardó: dels 59 professionals nominats, 24 són homes i 35 són dones.
L’Acadèmia treballa per donar visibilitat a la tasca de les dones en el cinema, reflectint com la participació de professionals dones és quelcom cada cop més normalitzat en totes les baules de la cadena de producció d’un film —quelcom que des de l’ICEC també es reconeix i s’estimula a través de la introducció de criteris de gènere en les línies d’ajut.
Així, com ja havia succeït en edicions anteriors del premi, categories com la de direcció, amb dues dones (Clara Roquet i Neus Ballús) de quatre professionals nominats, o guió, amb tres nominades (Clara Roquet, i el tàndem Neus Ballús i Margarita Melgar) i tres homes també finalistes, converteixen aquesta catorzena edició dels Gaudí en una de les més paritàries de les realitzades fins ara.
A més, enguany categories habitualment masculinitzades com la fotografia (amb Gris Jordana); el muntatge (amb Mapa Pastor, Ana Pfaff, Neus Ballús i Ariadna Ribas); el so (amb Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas, Amanda Villavieja, Elena Coderch) i els efectes visuals (amb Anna Aragonès i Míriam Piquer) mostren una tendència cap a un major protagonisme de les dones en les produccions i en les nominacions.
El foment de la participació femenina per part de l’ICEC
La presència de professionals dones en totes les baules de la cadena de producció d’un film, i especialment en aquelles on tradicionalment estaven minoritzades, és un reflex de la realitat actual del cinema català, però també de la introducció, fa cinc anys, d‘un criteri de gènere en les línies de subvenció a la producció audiovisual de l’ICEC.
Des del 2020, la presència de dones en les produccions audiovisuals subvencionades per l’ICEC s’ha consolidat: el 100% els projectes subvencionats en les línies de producció de llargmetratges i de curtmetratges cinematogràfics, de projectes d’animació, de coproduccions minoritàries i de desenvolupament de projectes audiovisuals van rebre punts per la presència de professionals dones en els càrrecs de guionista, directora, productora executiva i altres caps d’equips.
Enguany, totes les línies destinades a la producció incorporen millores en la valoració de la participació de dones en la producció audiovisual, ja sigui a través de la inclusió a la valoració de nous càrrecs específics —com la figura de la productora dona en algunes línies que encara no la contemplaven— o la millora del pes d’aquests càrrecs en la valoració final dels projectes sempre que els ocupin professionals dones.
Aquest criteri, destinat a reconèixer i fomentar la participació de dones en la producció audiovisual és un dels eixos estratègics que l'ICEC ha impulsat en els darrers anys, primer al sector audiovisual i des d’enguany també per a les línies de suport en la resta de sectors.
