La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró ha advertit que “qualsevol amenaça que posés en perill la vida de la meitat de les persones del planeta seria tractada com la principal amenaça mundial”. En la inauguració de la jornada “Agressors de gènere: tancats o a la comunitat”, que ha tingut lloc avui al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), la consellera ha qualificat la violència masclista com una “xacra que amenaça el 50 % de la població” i per això –ha dit– “tot esforç serà poc mentre qualsevol dona corri perill de viure una situació de violència masclista”.

La consellera ha remarcat que “l’eficàcia d’un sistema penal també passa per situar la reparació del dany i l’atenció a la víctima entre les prioritats de la resposta institucional i comunitària”. Ciuró ha ressaltat que “la víctima necessita el nostre suport” i ha recordat que “de totes les persones que van ser ateses a les oficines d’atenció a la víctima del delicte del Departament de Justícia l’any 2021, un 42 % ho van ser per violència de gènere”.

La titular de justícia ha posat de relleu que des del Departament de Justícia “volem establir un debat valent i franc respecte a les dificultats que implica combinar la protecció a la víctima amb la necessitat de reinserir socialment l’agressor, i ‒com recomanen tots els experts‒ acompanyar l’agressor en el seu retorn a la comunitat”.

“Sense aquest retorn a la comunitat difícilment s’aconseguirà el resultat que desitgem, que és el de víctimes zero –ha puntualitzat Ciuró–, perquè una sola víctima de gènere ja és massa.”

La reinserció dels agressors masclistes

Un 90 % dels penats per agressions masclistes que fan programes formatius a la comunitat no torna a delinquir. Així, en l’àmbit de les mesures penals alternatives a la presó, 9 de cada 10 agressors de gènere no reincideix (Avaluació dels programes formatius en els delictes de violència de gènere 2009, CEJFE).

En l’àmbit penitenciari, 7 de cada 10 agressors de gènere que són a la presó en segon grau penitenciari i que tenen un risc alt de reincidir no tornen a cometre aquest tipus de delicte (reincidència del 29,5 %, segons la darrera recerca Reincidència en les excarceracions d’alt risc 2021).

En canvi, en el cas dels condemnats a presó per violència de gènere que tenen un pronòstic de risc baix de reincidència i que han sortit directament des de la presó, la taxa de reincidència és del 25,1 %. Si aquest perfil surt progressivament en tercer grau (en què els penats fan la vida a l’exterior i només van a dormir a presó), la reincidència baixa al 19,9 %.

Consumidor de drogues i alcohol

Un 55 % dels agressors de gènere és consumidor habitual de drogues i alcohol, i prop d’un 40 %, ha consumit tòxics en el moment de cometre el delicte. Aquests són alguns dels resultats que es desprenen de la recerca Avaluació de l’eficàcia terapèutica dels nous programes de violència de gènere, elaborada pel CEJFE, que avalua el tractament dins de la presó als condemnats per violència de gènere.

L’estudi, fet a partir de 32 interns dels centres penitenciaris Brians 2, Lledoners i Ponent que fan el programa de tractament, dibuixa un perfil de penat de 38 anys de mitjana, que treballava abans de l’ingrés a presó (70 %) i que, en un 44 % dels casos, ha estat testimoni de maltractaments en la seva família d’origen. Pel que fa als antecedents penitenciaris, s’observa que prop del 50 % dels penats ha dut a terme un trencament de condemna per haver incomplert l’ordre de protecció a la víctima i, en un 83 % dels casos, el delicte s’ha produït en el domicili familiar.

Modificar conductes amb realitat virtual

La realitat virtual immersiva pot ajudar a canviar la conducta dels agressors de gènere que fan programes de tractament a les presons catalanes, d’acord amb la recerca Disseny de nous entorns virtuals per treballar l’empatia amb homes condemnats per delictes de violència masclista. Segons aquest estudi, també elaborat des del CEJFE, l’aplicació de les ulleres virtuals dins dels programes d’intervenció de conductes violentes millora l’empatia dels agressors masclistes cap a la seva víctima i els ajuda a responsabilitzar-se del delicte comès.

L’estudi, fet a partir de la prova pilot en vuit interns del centre penitenciari Lledoners condemnats per delictes relacionats amb la violència de gènere (homicidi, maltractament i trencament de condemna), situa el penat en un entorn virtual en què es recrea una escena de conversa amb una figura femenina. En un primer moment, el penat es col·loca, dins de la conversa, en la pell de l’avatar masculí i després ho fa en la figura femenina. La investigació obre la porta a ampliar l’aplicació de la realitat virtual en les sessions de tractament que es fan als centres penitenciaris catalans destinats als penats per violència de gènere.