La consellera Gemma Geis ha refermat avui el compromís del Departament de Recerca i Universitats amb el talent femení del sistema de coneixement. Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, la consellera Geis ha reiterat que “afavorirem positivament els projectes liderats per dones investigadores a les convocatòries de recerca”. Un criteri en la línia del que aplica la Comissió Europea i que s’incorporarà, per primera vegada, en la pròxima convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR).

En l’àmbit de recerca, la consellera Geis també ha explicat que “plantejarem fórmules de suport per afavorir que la maternitat no interrompi cap carrera científica”. Geis ha recordat que “produir una ciència més inclusiva és la nostra responsabilitat i el nostre compromís”, ja que “com a societat no ens podem permetre perdre tot aquest talent científic”.

“Hem de posar l’accent en totes les desigualtats que encara impregnen tants aspectes de la nostra societat”, ha afegit Geis que també ha volgut destacar la incidència de la situació sanitària en la desigualtat de gènere: “Ho hem vist molt clarament amb la pandèmia de la Covid-19 que ha afectat molt diferent homes i dones”.

Manifest de la Comissió Dones i Ciència

Precisament, la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), adscrita al Departament de Recerca i Universitats, ha fet públic avui un manifest consensuat amb totes les universitats catalanes, públiques i privades, i centres de recerca, en el que condemna la desigualtat d’oportunitats i discriminació que encara pateixen les dones en tots els àmbits, i que s’ha vist agreujat per la pandèmia de la Covid-19.

En aquest sentit, el manifest destaca que la crisi sanitària ha accentuat la bretxa de gènere, augmentant les desigualtats entre dones i homes, i en el desenvolupament de la carrera acadèmica i investigadora universitària. Per això, la Comissió de Dones i Ciència explicita el seu compromís per fer front al llast històric de la invisibilitat, la discriminació i la violència contra les dones, agreujades els darrers temps per la pandèmia.

El manifest Aprofundiment de la bretxa de gènere en un context de pandèmia sanitària: reflexions per a un debat crític, també apel·la a la responsabilitat de les universitats i els centres de recerca per ser un espai de transformació social ja que és s’està formant la ciutadana que haurà d’assumir un paper decisiu en la transformació de la societat de demà.

La Comissió Dones i Ciència del CIC, creada el 2005, impulsa i desenvolupa les polítiques d’igualtat de gènere en l'àmbit de l'educació superior i la recerca amb l’objectiu d’assolir una transversalitat de la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la vida política, laboral i social.

Les dades del sistema català de coneixement

Al global del sistema de coneixement català, les dones investigadores encara representen un percentatge inferior respecte als homes: del conjunt de 30.159 persones dedicades a la ciència a Catalunya l’any 2020, només 11.696 són dones, un 38,8% del total. El percentatge ascendeix lleugerament fins al 41,1% si es considera el total de persones dedicades a activitats de recerca i desenvolupament (20.868 dones sobre 50.776).

Un altre indicador de la presència femenina en les escales superiors de la carrera científica el trobem en la distribució per gènere dels professors d’investigació d’excel·lència ICREA. Del total de 269 d’investigadors contractats per ICREA el 2020, només 61 (22,68%) eren

dones. El percentatge d’investigadores sol·licitants de la convocatòria ICREA Sènior de 2020 va ser del 39,43% (69 sobre 175); de les quals un 35,71% van ser finalment contractades (5 sobre 14).

El pes relatiu de les dones en ciència pel que fa a reconeixements obtinguts també és minoritari. Les investigadores representen tan sols el 20,69% del nombre total de concessions d’ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) acumulat al sistema català de coneixement fins a l’any 2021 (84 sobre 406). En el cas del Premi Nacional de Recerca, les dones científiques han estat tres sobre l’històric acumulat del guardó, un 27%. El percentatge millora ostensiblement en el cas del Premi Nacional de Recerca al Talent Jove (50%, cinc dones sobre 10 guardons).

Si bé en les primeres escales de la carrera científica el sistema català de recerca presenta un balanç de gènere molt equilibrat (52% de dones investigadores predoctorals als centres CERCA; 48% d'investigadors postdoctorals), les diferències creixen als estadis intermedis i superiors. D'aquesta forma, només un 28% de les caps de grup júnior i un 24% de les sènior són dones.

El mateix patró es repeteix en el cas de les universitats del nostre país. Les dones són majoritàries considerant tant les matriculacions com l’obtenció de la titulació universitària. Concretament, el pes de les dones és superior a la meitat en els nous ingressos a estudis de grau (55,6%) i de màster universitari (56,1%), així com entre els titulats, tant de grau (58,5%) com de màster (58%). El descens de la presència femenina té el seu màxim exponent entre els catedràtics d’universitat i de centres adscrits (25,5%). La ràtio entre professors titulars i catedràtics per gènere a les universitats públiques catalanes reflecteix aquesta disparitat: només calen dos professors titulars perquè hi hagi un catedràtic, mentre que la ràtio perquè una dona esdevingui catedràtica és el doble, són necessàries quatre professores titulars.

Respecte a estudiants matriculats, actualment, la presència de dones als estudis universitaris és majoritària a Ciències de la Salut on són 7 de cada 10 estudiants, mentre que a les carreres STEM només són 2 de cada 10.