El secretari d’Acció Exterior del Govern, Gerard Figueras, encarregat d’introduir l’acte, ha remarcat l’evolució de l’acció exterior catalana: “Hem passat del Patronat Català Pro Europa que vam obrir els anys 80 a Brussel·les, llavor de l’actual Delegació del Govern davant la Unió Europea, a una xarxa de 14 delegacions plenament operatives”, i que aviat s’ampliaran a 20.
A més, des de l’inici de la nova legislatura, el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert també ha dut a terme diverses adaptacions per permetre que la xarxa de delegacions pugui maximitzar el potencial i millorar l’eficiència.
En aquest sentit, el Departament en aquests mesos ha redefinit el mandat geogràfic de les delegacions existents que ho tenien pendent, i ha canviat el nom a diverses delegacions per reflectir millor el seu abast.
Així, la Delegació del Govern als Balcans, que passa a dir-se Delegació del Govern al Sud-est d’Europa, ara comprèn els següents països: Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Montenegro, Romania i Sèrbia. També s’ha aprovat l’àmbit d’actuació de la Delegació del Govern a l’Europa Central, que comprèn els següents països: Àustria, Eslovàquia, Hongria, Polònia i República Txeca.
La Delegació a l’Argentina passa a anomenar-se Delegació del Govern al Con Sud; la de Mèxic, Delegació del Govern a Mèxic i l’Amèrica Central; la dels Estats Units, Delegació als Estats Units i el Canadà; i la Delegació del Govern a Tunísia es trasllada a Rabat, al Marroc, i passa a dir-se Delegació del Govern al Nord d’Àfrica. Per últim, s’ha fusionat la Delegació del Govern als Països Nòrdics amb la del Països Bàltics.
La intenció del Departament d’Acció Exterior és consolidar i ampliar un mapa global de delegacions i oficines que garanteixi una presència institucional equilibrada en regions estratègiques per a l’acció exterior catalana, com són Europa i la Mediterrània, i que en potenciï la presència i influència en nous països i regions. També s’ha creat la nova figura de l’enviat especial.
Per a l’elaboració d’aquest nou mapa, s’han tingut en compte diverses variables, com ara la intensitat de vincles econòmics, demogràfics, històrics i culturals existents, i la potencialitat de consolidar-los o d’augmentar-los. També s’han avaluat paràmetres relacionats amb la potencial incidència del Govern, la presència d’actors multilaterals i la de comunitats catalanes en els països, així com la resposta a les prioritats del Govern. A més, s’han tingut en compte l’opinió dels actors públics i privats que fan acció exterior i amb qui el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert continuarà treballant per acabar de configurar un mapa que doni resposta a les seves inquietuds i necessitats.