Direcció General de Comunicació

8m

El Govern investiga una cadena que només ofereix talles petites com una de les primeres mesures del Pla d'acció per combatre la pressió estètica

query_builder   8 març 2022 15:16

event_note Nota de premsa

El Govern investiga una cadena que només ofereix talles petites com una de les primeres mesures del Pla d'acció per combatre la pressió estètica

  • El procediment obert pel Departament d’Igualtat i Feminismes busca determinar la possible discriminació per aparença física en què pot incórrer l’empresa
  • Les mesures del Pla s’aplicaran en l’àmbit de la publicitat, consum i alimentació, xarxes socials, educació i cultura i mitjans de comunicació i àmbit social
  • A petició del Departament d’Igualtat i Feminismes, l’Agència Catalana de Consum examinarà com s’aplica la regulació europea de talles a les botigues de roba

El Departament d’Igualtat i Feminismes inicia una investigació contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya i que només compta amb les talles més petites (XS/S), en el marc del Pla d'acció per combatre la pressió estètica que ha aprovat avui com a Acord de Govern i que també posa en marxa una Comissió Interdepartamental per a la seva elaboració i seguiment. L’elaboració del Pla comptarà amb la participació d’entitats, de persones expertes i dels mateixos sectors implicats.

El Pla té com a objectiu combatre la pressió estètica, per tal de donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. Una pressió estètica que és una forma de violència contra les dones que té per objectiu disciplinar-les: què i quant han de menjar, com han de vestir o  com poden evitar que el rostre o el cos expressin l’edat que tenen. 

A més, les accions d’aquest Pla s'encaminaran a erradicar aquesta violència i a incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica en el benestar físic i emocional al llarg de tot el cicle vital de les persones, especialment el de les dones. En aquest sentit, és imperatiu avançar cap a una nova normalitat feminista on les dones es trobin a gust amb el seu cos, perquè no es poden seguir acceptant com a normals els ideals de bellesa que imposa el patriarcat.

Aquestes actuacions contra una cadena multinacional s’han iniciat a partir de la recepció d’una denúncia a través del formulari on-line que el Departament ha posat a disposició de la ciutadania, i que es troba disponible a la web del Departament d’Igualtat i Feminismes. La denúncia relata com la roba d'aquesta botiga per a dones són peces que només es poden posar dones amb complexió de nenes, detallant que aquesta complexió com un cos prepúber i premenstrual, tot i que no és una botiga destinada a públic femení infantil. També s’afegeix que la roba que s’hi ofereix no seria adequada per a nenes, perquè incitaria a una sexualització del cos (corsets, escots, tops per sota el pit, pantaló curt a l’alçada de les natges).

Les accions obertes per Igualtat i Feminismes busquen determinar la possible discriminació per aparença física en què pot incórrer l’empresa, ja que exclou a les persones que fan servir talles mitjanes o grans. Els documents que avalen aquesta investigació ofereixen indicis que els fets denunciats podrien contravenir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió, sense cap mena de discriminació, de la pròpia personalitat i de les capacitats personals, que garanteix la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’Igualtat de Tracte i no-Discriminació. En concret, podria contravenir la finalitat de la Llei d’evitar qualsevol forma de discriminació per motiu d’aspecte físic, afegint que aquesta pràctica de vendre talles exclusivament i excessivament petites podria suposar un risc que es fomentin possibles trastorns greus de les conductes alimentàries a part de la població infantil, adolescent i de dones joves.

Avancem cap a una nova normalitat sense pressió estètica

La pressió estètica que viuen constantment les dones ha de deixar de ser normal, ja que provoca una insatisfacció permanent amb el cos al llarg de tota la vida. No és normal que les dones siguin contínuament jutjades per la seva aparença física i que s’imposin uns ideals de bellesa sobre quins són els cossos acceptats i desitjats. Tampoc pot ser normal que es faci sentir angoixa a les dones si s’engreixen o envelleixen, o que deixin de fer esport o d’anar a la platja perquè els fa vergonya ensenyar el cos. Tota aquesta pressió reforça els estereotips de gènere i afecta l’autoestima.

Segons dades de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya del 2020, el 47% de les noies d’entre 12 i 16 anys es volen aprimar, i el 41% ha fet alguna vegada dieta pel seu compte i sense consell professional. Aquestes malalties, segons dades del Departament de Salut, afecten al voltant de 28.000 adolescents i joves a Catalunya, aproximadament el 5% de les noies. 

El Govern denuncia que la pressió estètica es dona en moltes situacions quotidianes. Per exemple, és pressió estètica que els cossos que surten a la televisió, al cinema, a les xarxes socials o a la publicitat siguin cossos llegits com a ‘perfectes’, joves i prims, en alguns casos fins i tot per sota dels nivells saludables, que creen un imaginari social on hi ha cossos fora de norma. També és pressió estètica que a les botigues de roba sovint no es trobin talles per sobre de la 40 o de la 42, una exclusió que impacta quotidianament en l’autoestima, especialment en la de les dones més joves.

Altres expressions de la pressió estètica que reben les dones són ‘l’operació biquini’ permanent, que fa que moltíssimes dones facin dieta gairebé sempre, o el fet que s’esperi que aparentem 20 anys quan en tenim 40, o que en fer-ne 60 hagi de semblar que estem més a prop dels 40.

Per tant, com totes les violències masclistes, la pressió estètica ha de ser assenyalada per tal que deixi de ser normalitzada i cal reconèixer que impacta de manera diferent en funció de l’edat, de si es té alguna discapacitat, del color de la pell o de l’expressió de gènere. 

Per tots aquests motius, el Departament d’Igualtat i Feminismes desenvolupa aquest Pla d’acció per combatre la pressió estètica, amb mesures de sensibilització i de prevenció, de regulació normativa, de sanció, d’acompanyament i de reparació del dany causat. 

Un Pla amb 4 eixos

Les mesures del Pla d’acció per combatre la pressió estètica s’estructuren al voltant de quatre eixos estratègics, que són Publicitat, consum i alimentació; Xarxes socials; Cultura i mitjans de comunicació; i Àmbit social que inclou, entre d’altres, el món laboral i el de l’esport.

A banda de la investigació iniciada, es duran a terme altres actuacions en relació al control de talles. A petició del Departament d’Igualtat i Feminismes, l’Agència Catalana de Consum examinarà com s’està aplicant en la pràctica la regulació europea de talles a les botigues de roba.

Sempre que la roba estigui etiquetada amb el distintiu EUR, s’ha de complir una classificació de talles basada en les dimensions del cos en centímetres, de manera que una talla M o una talla L etiquetades amb el distintiu EUR han de tenir sempre la mateixa mida, sigui quina sigui la marca.

Altres accions que es desenvoluparan en el marc del Pla són:

  • La inclusió de continguts educatius sobre la pressió estètica i els seus efectes a les escoles i als instituts, en el marc del programa Coeduca’t. S'oferiran eines a infants i adolescents per estimar i acceptar el seu cos i per no jutjar a les persones en funció de la seva aparença física.
  • El disseny d’una campanya de sensibilització a les xarxes socials, dirigida especialment a la gent jove, respecte l’ús dels filtres i retocs fotogràfics a les xarxes socials i en la publicitat.
  • L’adopció d’acords sectorials amb el món de la publicitat i de la moda, perquè la representació dels cossos sigui més diversa i s’ajusti molt millor a la realitat.

Incorporació de la pressió estètica en la legislació

En el marc del pla, s’impulsaran canvis normatius en la legislació pròpia, com la reforma de la Llei 17/2005 d'igualtat efectiva de dones i homes, per incloure expressament la pressió estètica i per enfortir el marc sancionador de la Llei.

També es modificarà el Codi de Consum perquè integri tots els àmbits de discriminació establerts per la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació, com és el cas de la discriminació per aspecte físic.

A més, s’inclourà l’abordatge de la pressió estètica i les diverses formes de discriminació sexista al Projecte de Llei de l’audiovisual de Catalunya, enfortint les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en aquestes matèries.

En paral·lel, s’instarà al Govern espanyol que, mitjançant el corresponent canvi normatiu, obligui a les persones que fan servir les xarxes socials com a negoci (influencers) a indicar si estan fent servir algun filtre en les seves fotografies o si les han editades, tal com ja han fet Noruega o el Regne Unit.