• Sol·licitaven un reintegrament i, quan els diners estaven a punt de sortir, cancel·laven l’operació i bloquejaven la sortida de la targeta, moment que aprofitaven per forçar el caixer i sostreure els diners
  • Els investigadors van detenir tres persones: una és l’autora material i les altres dues facilitaven les targetes de crèdit i el codi personal per fer les operacions fraudulentes 
  • Se’ls atribueixen 15 estafes consumades amb aquest sistema conegut com a “Teller Hooking”, tot i que ho van intentar 21 vegades més a la ciutat de Barcelona

 

 

 

Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de l’Eixample de Barcelona van detenir, la setmana passada, tres membres (dos homes de 50 i 62 anys i una dona de 42 anys) d’un grup criminal especialitzat en estafes a oficines d’entitats bancàries, a qui se’ls atribueix 15 fets delictius per un valor d’11.410 euros, tot i que van intentar-ho 21 vegades més.

A finals del mes de gener els investigadors van tenir coneixement d’aquests fets mitjançant la denúncia del representant adscrit al grup antifrau d’una entitat bancària. Informava que unes persones, utilitzant dues targetes de crèdit/dèbit, feien extraccions a diversos caixers automàtics de Barcelona sense que aquestes operacions quedessin anotades al compte corrent de les targetes de manera que provocaven un perjudici econòmic a l’entitat bancària.

Les extraccions il·lícites van començar el 18 de desembre i es van allargar fins el 9 de gener. Els autors introduïen les targetes al caixer, sol·licitaven un reintegrament i, posteriorment, en el moment en què el caixer es disposava a treure els diners, cancel·laven l’operació i bloquejaven la sortida de la targeta. Això provocava un error al sistema i ho aprofitaven per forçar el calaix expenedor dels diners.

Aquest tipus d’estafa s’anomena “Teller Hooking”, on la víctima no és el titular de la targeta bancària sinó l’entitat bancària. Els autors acostumen a utilitzar terceres persones, les quals faciliten les targetes de crèdit i el codi personal  per tal de fer l’operativa fraudulenta. Les targetes són, per tant, de curs legal, per no aixecar cap tipus de sospita de l’entitat bancària, i els titulars acostumen a rebre un percentatge de la quantitat aconseguida.

Perquè els titulars i coautor de l’estafa tinguin liquidat al compte corrent associat a la targeta bancària emprada, ingressen la quantitat de diners amb la que operaran a posteriori, i un cop finalitzada l’operació o operacions fraudulentes, fan una retirada d’efectiu dels diners ingressats anteriorment. Molts cops els autors arriben a multiplicar per quatre els diners ingressats inicialment. 

Durant la investigació d’aquest cas els investigadors van tenir constància que el mes d’agost van succeir uns fets similars a Madrid en què van estafar 200.000 euros en diversos caixers automàtics. Es van detenir 10 persones, però un home va aconseguir fugir i va establir-se a Barcelona per continuar la seva activitat delictiva. Gràcies a les gestions d’investigació els mossos van confirmar que era la mateixa persona que estava cometent les estafes a la capital catalana i el van detenir.

A més, com que les dues targetes de crèdit/dèbit utilitzades per cometre les extraccions de diners mai van ser denunciades per part dels seus titulars com a sostretes ni per ús fraudulent, els investigadors van determinar que aquestes dues persones estaven col·laborant amb l’autor de les estafes. Els policies van identificar un home i una dona i els van detenir.

Els arrestats, tots ells amb antecedents policials, van passar aquest cap de setmana a disposició judicial i van quedar en llibertar amb càrrecs.

Àrea de Comunicació,
Barcelona, 9 de març de 2022