• Es tracta de la mesura legislativa clau d’aquesta legislatura en l’àmbit del comerç, que dotarà a la Generalitat d’una eina jurídica eficaç per regular el desenvolupament sostenible de l'activitat comercial i la prestació de serveis en l'entorn digital

• El titular d’Empresa i Treball ha anunciat avui aquesta mesura, inclosa en el Pla d’Acció del Comerç, l’Artesania i la Moda 2022-2025, que s’ha presentat avui al sector

• Aquest Pla d’acció, dotat amb més de 150 milions d’euros, contempla dues línies d’actuació, 24 objectius, 79 actuacions i 255 indicadors de seguiment

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha anunciat que el Govern regularà “l’última “milla” del comerç online. El conseller ha fet aquest anunci en el marc de la presentació del Pla d’Acció del Comerç, l’Artesania i la Moda 2022-2025, en un acte celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau, on ha estat acompanyat del secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos Maduell, del director general de Comerç, Jordi Torrades Aladren, i de la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Agnès Russiñol Amat, i ha comptat amb un centenar de representats del sector.

El conseller ha destacat que es tracta de “l’actuació clau d’aquesta legislatura en matèria de comerç; una eina jurídica eficaç amb la que volem reduir l’impacte mediambiental del comerç online i alhora donar seguretat jurídica al sector”.

En aquest sentit, ha explicat que “el comerç electrònic és una realitat que anirà a més. De fet, volem que el comerç sigui digital perquè volem que sigui competitiu, però cal regular les afectacions físiques que genera. Per a això cal incorporar determinats aspectes a la nostra normativa de comerç, amb l’objectiu de minimitzar el seu impacte ambiental en les nostres ciutats i establir les mateixes regles del joc per a tots els operadors”.

Així mateix, ha anunciat que la tramitació s’iniciarà dimarts vinent amb l’aprovació de la memòria preliminar per part del Govern. “En l’elaboració d’aquesta normativa volem fomentar el diàleg amb tots els agents implicats, especialment dels ajuntaments, que han de tenir un pes important en aquest procés de debat i elaboració de la futura regulació”, ha assenyalat el conseller.

El titular d’Empresa i Treball ha anunciat aquesta iniciativa, com l’actuació central del Pla d’acció per al comerç, l’artesania i la moda 2022-2025, “un pla que té una vocació clara: estar al costat del sector, ajudar-lo a adaptar-se a uns canvis tectònics, com són la digitalització i el repte mediambiental”.

Regulació de l’última milla del comerç online, reforma legal clau de la legislatura

Del 2020 al 2022, el canal online ha crescut a Catalunya un 28%. Es realitzen 80 milions de compres online a l’any, de les quals el 84% es lliuren a domicili, el que representa 66 milions de desplaçaments per a entregues a domicili anualment, l’11% dels quals requereixen segona visita. Aquest context posa de manifest la necessitat d’implementar una estratègia verda en el retail, especialment en tots aquells elements que formen part de l'expressió física del comerç electrònic.

Concretament, la futura regulació vol donar resposta, d’una banda, a la sobrecàrrega que la distribució física del comerç online genera en les vies públiques; i d’una altra, a les molèsties ocasionades per magatzems i punts de distribució de productes, instal·lats en zones residencials i operatius 24 hores al dia. Així mateix, vol eradicar la inseguretat jurídica derivada de noves fórmules comercials (click&car, cuines i supermercats fantasma, showroom, ...) que actualment no estan recollides de manera expressa en el marc legal vigent.

L’objectiu és incorporar a l’actual marc legal català (configurat pel Decret Llei 1/2009 d’ordenació d’equipaments comercials i la Llei 18/2017 de comerç serveis i fires) una regulació específica sobre els següents aspectes del comerç electrònic:

• Regular els horaris de distribució de les mercaderies al consumidor final, homologant l’horari de repartiment des dels magatzems, punts de distribució o altres tipus d’establiments a l’horari comercial de la zona.

• Diferenciar entre magatzems logístics i magatzems d’operacions, per tal de delimitar aquells que tenen per objecte l'entrega al consumidor final (magatzems d'operacions), i definir-ne les característiques i condicions

• Establir condicions per la distribució dels productes al consumidor final en funció de la dimensió del municipi, per minimitzar l'impacte en el medi ambient i en el trànsit de vehicles.

• Regular i incentivar la implantació de punts de recollida de mercaderies (click&collect) dins les trames urbanes.

• Condicionar que la distribució des del magatzem d’operacions es faci amb vehicles no contaminants (excepcions en funció de les dimensions i situació de les poblacions, condicions d'abastament, tipus de mercaderia, etc)

• Possibilitar que els ajuntaments, en municipis de determinada dimensió, puguin decidir on localitzar els magatzems d’operacions i els punts de recollida de mercaderies pel comprador, i els seus horaris.

Així mateix, aquesta regulació donarà compliment al Pla de Govern d’aquesta legislatura (Eix 3 - Per un país basat en una economia del coneixement, digital i emprenedora, pel que fa a potenciar el model català de comerç, i Eix 4 - Per un país verd, equilibrat i connectat, pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic), i alhora s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

La futura regulació contribuirà a moderar les externalitats negatives que l'expressió física del comerç electrònic genera sobre el medi ambient, les infraestructures i la població, i permetrà ordenar i racionalitzar la distribució singularitzada al consumidor final, amb el menor impacte econòmic possible. D’altra banda, donarà protagonisme als ajuntaments, com a màxims coneixedors de la realitat dels respectius municipis.  

La setmana vinent, amb l’aprovació de la memòria preliminar per part del Govern, s’iniciarà la fase administrativa de la tramitació. Està prevista la realització d’una consulta pública prèvia per tal de conèixer el posicionament dels diferents operadors del comerç electrònic i dels municipis. La previsió és que el projecte de llei arribi al Parlament l’estiu de 2023 i que la regulació entri en vigor a finals de 2023.

Pla d’acció del 2022-2025, dotat amb més 150 milions d’euros

El Pla d’acció en l’àmbit del comerç, l’artesania i la moda pel 2022-2025 s’articula en 2 línies d’actuació, 24 objectius, 79 actuacions i 255 indicadors, i compta amb una dotació global de més de 150 milions d’euros.

La línia d’actuació 1: ordenació i normativa, a banda de la mesura legislativa anunciada pel conseller per regular la distribució en el comerç online, s’inclouen altres set objectius, entre els quals l’actualització de la llei de comerç i del decret llei d’equipaments comercials; la defensa de les competències de comerç de la Generalitat davant l’estat; l’estudi de la fiscalitat dels nous canals de venda online; la planificació i execució de polítiques relacionades amb equipaments comercials; l’ordenació i control de l’activitat comercial; i l’establiment d’un marc jurídic equitatiu. 

La línia d’actuació 2: potenciació del teixit comercial de proximitat, de l’artesania i de la moda, compta amb 18 objectius entre els àmbits del comerç, l’artesania i moda:

• En l’àmbit del comerç els 8 objectius són implementar un pla de reactivació del consum de proximitat; acompanyar les empreses comercials en el procés de transformació digital; prestigiar el sector, atraure talent i redefinir el model formatiu; promoure la competitivitat de les empreses comercials i la professionalització del teixit associatiu; incrementar la competitivitat territorial; impulsar un programa de mercats municipals i un programa de mercats no sedentaris; i oferir suport i promoció a l’activitat firal.

De les 37 actuacions destaquen: el programa d’acompanyament a les empreses comercials en el procés de transformació; actuacions per prestigiar el sector del comerç amb l’objectiu que donar-li reconeixement social; els Premis Nacionals de Comerç (que enguany agreguen la categoria a la millor iniciativa comercial que incorpori criteris de sostenibilitat i circularitat); el programa d’establiments emblemàtics (amb l’objectiu de posicionar-los i posar-los en valor); el reconeixement i acreditació de competències professionals; el suport a les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, mitjançant l’Oficina d’APEUs i incentius; l’avaluació i revisió del model de remodelació dels mercats per adaptar-lo a les necessitats actuals; i el programa de mercats no sedentaris.

• En l’àmbit de l’artesania, el 3 objectius són incrementar el prestigi i la visibilitat de l’artesania catalana; acompanyar les empreses, captar el talent i millorar-ne la competitivitat; i projectar internacionalment l’artesania catalana. Entre les 14 actuacions destaquen els programes “Assessora’t” i “Talent Jove”, accions per introduir la perspectiva de gènere i la sostenibilitat de l’artesania, el programa d’incentius per a la transformació digital, la comercialització i la millora de la sostenibilitat, les Rutes artesanes, Zones d’Oficis Singulars, Punts d’Interès Artesanal, la Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania, i la presència de l’artesania catalana a nivell internacional.

• En l’àmbit moda, els 4 objectius són consolidar el 080 Barcelona Fashion per projectar la moda catalana al món; acompanyar l’acceleració de les marques de moda catalanes en la seva estratègia digital; promoure els models de consum i producció sostenibles; i impulsar la presència de marques de moda de Catalunya a nivell internacional. Entre les 14 actuacions previstes destaquen consolidar el projecte 080 Barcelona Fashion, els programes d’acceleració en estratègia i màrqueting digitals, d’incentius per a transformació digital, i per a la millora de la circularitat i sostenibilitat dels productes i processos. També incentius a la internacionalització en mercats estratègics i missions internacionals de prospecció, a més de donar continuïtat a la col·laboració amb el Rec i al suport a la Barcelona Bridal Week, entre altres.

• Així mateix, es recullen altres 3 objectius transversals com són la generació de coneixement sobre l’estructura, la conjuntura i tendències del sector per millorar-ne la competitivitat; la informació i suport als projectes de Fons Next Generation en els àmbits del comerç, l’artesania i la moda; i el foment d’iniciatives d’emprenedoria i dinamització del teixit associatiu en els tres àmbits.

200 milions d’euros en ajuts específics Covid-19 destinats al comerç i serveis

En el període 2020-2022, el Departament d’Empresa i Treball, per mitjà del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ha atorgat prop de 200 milions d’euros en ajuts específics als sectors del comerç i dels serveis. Una xifra a la que s’hi afegiran els 40 milions d’euros que el Govern ha previst per la nova convocatòria d’ajuts extraordinaris  a professionals autònoms i petites i mitjanes empreses del sector de la restauració, tal com va anunciar el conseller l’1 de març.

El comerç i els serveis han estat els sectors d’activitat més afectats per les restriccions, per la pròpia naturalesa de l’activitat, i per això el Govern ha volgut estar al costat de les empreses més castigades.

Els beneficiaris han estat els establiments de restauració (98 milions), botigues de centres comercials, botigues de productes no essencials de +400 m2 de superfície, perruqueries i centres d’estètica (38 milions), parcs infantils (2 milions), oci nocturn (58 milions), i fires d’atraccions i revetlles (4,3 milions).

Els autònoms i empreses estan demostrant la seva resiliència i capacitat de transformació per convertir les amenaces en oportunitats i adaptar-se als canvis tant de l’oferta (nous models i format) com en les preferències dels consumidors.

 

Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________

• Twitter @empresacat | @treballcat