- El conseller d'Interior, Joan Saura, que ha presentat avui el llibre Programa de joc responsable de Catalunya, ha explicat que "tant la loteria pública de Catalunya com la indústria privada del joc han fet grans esforços per adaptar-se i innovar en el foment del joc responsable. En concret, la indústria del joc privat ha assumit els principis de la responsabilitat social corporativa i ha incorporat la dimensió del joc responsable com un valor afegit a la seva activitat"
- El llibre, que fa balanç dels 4 anys de treball en el Programa de Joc Responsable, "vol contribuir al coneixement i difusió del joc responsable i a conscienciar les administracions de la necessitat de continuar treballant en programes de sensibilització, prevenció i atenció", com ha explicat la directora general del Joc i d'Espectacles, Mercè Claramunt
- El Programa de joc responsable de Catalunya, pioner a Catalunya, a la resta de l'Estat i distingit a Europa.
- A Catalunya hi ha 11.243 persones que s'han autoprohibit el joc, el 40% de les quals són més grans de 40 anys
Un total de 60 empreses del sector privat del joc que operen a Catalunya s’han adherit al Codi de bones pràctiques per al foment del Joc Responsable impulsat pel Departament d’Interior i la indústria del joc entre els anys 2007 i 2010.
En concret, s'hi han adherit: els 3 casinos en funcionament a Catalunya, 32 bingos (el 64% dels que hi ha en funcionament), 17 empreses operadores de màquines recreatives amb premi que gestionen el 40% del total de màquines existents, 8 empreses fabricants de màquines recreatives amb premi i d’atzar, les quals disposen de més de la meitat dels models homologats, i 4 empreses de salons de joc, les quals gestionen 11 salons, prop del 10% del total.
El Codi de bones pràctiques per al foment del joc responsable a Catalunya és un document que significa el compromís de la indústria del joc que opera a Catalunya per assumir, de forma voluntària, un seguit de bones pràctiques en la seva activitat de negoci que afavoreixin la pràctica dels jocs d’atzar de forma responsable.
Les 60 empreses compleixen les bones pràctiques que s’agrupen en les categories següents: informació a les persones jugadores, prohibició d’accés a establiments de joc, atenció a les persones jugadores, formació del personal sobre joc responsable, establiments de joc i elements físics dels jocs d’atzar, transaccions econòmiques i responsabilitat social corporativa.
En aquest sentit, el conseller del departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha donat a conèixer aquestes dades avui en la presentació del llibre Programa de Joc Responsable de Catalunya, ha agraït la col·laboració dels representants del sector privat del joc a Catalunya "per la bona predisposició que han mostrat en tot aquest temps i pel treball realitzat per afavorir la pràctica dels jocs d’atzar i d’apostes d’una forma responsable" i per aquest motiu, ha destacat que un dels objectius del departament és "vetllar perquè el joc sigui compatible amb el seu arrelament cultural, la seguretat per les persones que en fan ús i també la seva dimensió empresarial".
Saura també ha explicat que "tant la loteria pública de Catalunya com la indústria privada del joc han fet grans esforços per adaptar-se i innovar en el foment del joc responsable. En concret, la indústria del joc privat ha assumit els principis de la responsabilitat social corporativa i ha incorporat la dimensió del joc responsable com un valor afegit a la seva activitat".
Saura, que també ha valorat l'esforç fet pels diversos departaments de la Generalitat, altres administracions públiques com la Diputació de Barcelona i associacions d'ajuda a la ludopatia.
Per la seva banda, la directora general de Joc i d'Espectacles, Mercè Claramunt, ha mostrat la seva satisfacció per la feina feta i ha explicat que el llibre exposa les actuacions desenvolupades dins el Programa de Joc Responsable de Catalunya impulsat pel departament d’Interior des del seu inici, l’any 2007, fins al juny de 2010, i "vol contribuir al coneixement i difusió del joc responsable, a conscienciar les administracions de la necessitat de continuar treballant en programes de sensibilització, prevenció i atenció i a millorar l’experiència de les persones que practiquen els jocs d’atzar com una forma d’oci i socialització i evitar, en la mesura que sigui factible, les possibles conseqüències negatives".
En la presentació del llibre també han participat la doctora en psicologia i assessora del Pla director de Salut mental i Addiccions del Departament de Salut, Àngels González i el president del Comitè de Joc Responsable d’Euromat, Eduard Antoja.
El llibre, del qual s'han editat 1.000 exemplars, pretén també que les entitats o institucions interessades en aquesta temàtica puguin aprofitar l'experiència desenvolupada a Catalunya per construir les seves pròpies polítiques, programes o plans d’actuació de foment del joc responsable, amb independència que es tracti d’institucions públiques, operadors privats de joc o entitats de suport a les persones jugadores.
L'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) distribuirà 400 exemplars en punts de venda "A" (els que facturen més), treballadors, membres del consell d'administració i empreses col·laboradores i la Direcció General de Joc i d'Espectacles (DGJE) 600 exemplars que es donaran a empreses que han subscrit el codi de bones pràctiques, entitats de suport a les persones jugadores en rehabilitació, organitzacions empresarials del sector del joc, unitats de tractament d'addiccions al joc de la xarxa pública, departaments de l'Administració Pública, consells comarcals, col·legis professionals, entitats de pares i mares d'alumnes, sindicats, loteries, etc.
El Programa de Joc Responsable de Catalunya
El Programa de Joc Responsable[1] de Catalunya iniciat el 2007, va tenir com a primera actuació la signatura d'un acord de col·laboració interdepartamental entre el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació,que té la competència per mitjà de la Direcció General de Joc i d’Espectacles per a dictar normes i gestionar el joc a Catalunya, i el Departament de Salut,competent en matèria de salut i de prevenció i tractament de tota mena d’addiccions, per a impulsar un programa de prevenció, atenció i sensibilització de les addiccions al joc.
Per primera vegada a Catalunya i a la resta de l'Estat, una administració responsable de regular el joc impulsava un programa pioner de joc responsable per fomentar el joc moderat.
El Programa de joc responsable es basa en tres eixos, com ha resumit la directora del joc:
- Prevenció. Integra totes les accions de sensibilització, informació i bones pràctiques professionals, que permetin conèixer els possibles efectes que una pràctica no adequada del joc pot produir.
- Informació. Integra totes les accions de creació de materials, divulgació i manteniment de la informació, així com acords amb universitats i entitats per impulsar projectes d’investigació sobre el joc.
- Intervenció. Integra totes les actuacions que evitin, disminueixin i frenin els possibles efectes nocius del joc, amb mecanismes com el registre d’autoprohibicions.
L’objectiu del Programa de Joc Responsable és doble, d'una banda, afavorir la pràctica del joc de forma responsable i la consideració social del joc com una activitat indicada per proporcionar entreteniment i diversió i, d'altra banda, minimitzar les possibilitats de desenvolupar una conducta de joc immoderada i, en el pitjor dels casos, una addicció.
A Catalunya hi ha 11.243 persones que s'han autoprohibit el joc
La Direcció general de Joc i d'Espectacles també disposa d'un registre de persones que tenen prohibit l’accés a casinos, sales de bingo i salons de joc. S'hi inclou aquelles persones que, voluntàriament, sol·liciten que els impedeixin l’entrada en aquests establiments. El registre d'autoprohibits, a més, també inclou les prohibicions d’accés establertes per sanció administrativa o per resolució judicial. Les autoprohibicions, pràcticament la majoria, tenen caràcter indefinit, si bé es poden cancel·lar quan ha passat un període mínim d’un any (que es pot ampliar fins a cinc). El 31 de desembre de 2009 hi havia 11.243 persones que s’havien inscrit en aquest registre a Catalunya, de les quals un 67% eren homes i el 33% dones. El 70% de les persones inscrites es troben en la franja d’edat dels 40 als 69 anys.
Iniciatives del Programa de Joc Responsable de Catalunya
Durant els anys 2007-2010, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha treballat en multitud d’iniciatives, tant pel que fa a les loteries gestionades per la Generalitat, a través de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) sota la marca comercial Loteria de Catalunya, com pel que fa a les modalitats de joc de l’àmbit privat (màquines recreatives amb premi i d’atzar, salons de joc, jocs de casino i bingo) la planificació, la regulació i el control dels quals són competència de la Direcció General del Joc i d’Espectacles (DGJE).
El Programa de joc responsable en l'àmbit privat
Actualment, a Catalunya operen 3 casinos, 50 bingos i 125 salons de joc. A més, hi ha instal·lades 38.726 màquines recreatives amb premi (tipus B) i 447 màquines d’atzar (tipus C). Cal assenyalar que el mercat del joc català està contingentat. És a dir, que no pot créixer més enllà de determinades magnituds que ha determinat el Govern. En conseqüència, la Generalitat ha establert que el nombre màxim d’establiments que es poden autoritzar són: 4 casinos, 75 bingos i 125 salons de joc. Així mateix, la contingentació també opera pel que fa a les màquines de tipus B instal·lades en establiments que no tenen el joc com a activitat principal, que suposen més del 94% del parc de màquines: només s’emeten nous permisos d’explotació si se’n substitueixen d’altres d’existents.
L'abril de 2008 es va crear la Comissió per al Foment del Joc Responsable pensada com un espai de col·laboració entre l’empresariat del joc que opera a Catalunya, la Direcció General de Joc i d'Espectacles i l'Entitat Autònoma de Joc i Apostes, per a l’impuls d’un programa d’actuació conjunt que fomentés la pràctica del joc responsable en les modalitats de joc regulades a Catalunya. La Comissió va elaborar el Codi de bones pràctiques per al foment del joc responsable a Catalunya i també les següents actuacions:
- Normalització dels rètols sobre joc responsable per a màquines recreatives amb premi i d'atzar per als establiments on estan instal·lades per fer ben visible la indicació de prohibició de jugar als menors de 18 anys. Aquest fet va constituir una novetat rellevant perquè, per primera vegada, s’aprovava un model obligatori que establia les mides, el contingut i les característiques exactes d’aquests rètols.
- Mesures d’informació sobre el temps jugat en les màquines recreatives amb premi.
- Introducció de missatges sobre joc responsable en diferents elements físics dels jocs d’atzar com, per exemple, els cartrons de bingo o els frontals de les màquines recreatives amb premi.
- L’edició de 126.000 exemplars de diversos materials divulgatius adreçats tant a les persones jugadores com a la ciutadania en general o a col·lectius específics com els joves: Autoprohibició d’accés als establiments de joc, El joc responsable, la millor aposta i, en col·laboració amb el Departament de Salut, el tríptic Tens problemes amb els jocs d’atzar?
- Diversos cursos de formació professional en joc responsable: unes 300 persones, entre personal de l'administració pública i del sector privat han rebut formació en joc responsable.
- El cicle de debats sobre joc responsable al territori, que han tingut lloc a Girona, Lleida, Tarragona i Manresa.
- El projecte educatiu Jugar i gaudir i el còmic Què t’hi jugues?, del qual s'han repartit 5.100 exemplars per tot el territori català.
- La participació en fires especialitzades com el Festival de la Infància amb l'assistència de més de 7.000 nens i nenes entre els anys 2008 i 2009 o FiraGran, amb la participació de més de 400 persones.
- Les 3 sessions informatives als professionals que treballen en l’àmbit de joventut.
- El cicle d’activitats lúdiques sobre joc responsable en els casals de gent gran.
- El projecte de recerca sobre els factors implicats en el manteniment del joc responsable des de la perspectiva de gènere
Des del 2007 fins al 2009, les loteries de la Generalitat han aportat més de 48 milions d'euros destinats a equipaments socials
L’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) és un operador públic de jocs d’atzar que ofereix els seus productes sota la marca comercial Loteria de Catalunya des de fa més de 20 anys amb els següents opcions de joc: Loto Ràpid, Loto 6/49 (Joquer i Combi 3), Trio, Super10, Loto Express, SuperToc i Binjocs.
Loteria de Catalunya té també com a finalitat la generació i la destinació de beneficis socials per a la població catalana. L’any 2009 els beneficis de Loteria de Catalunya destinats a aquestes finalitats van ser de 15,5 milions d’euros i, des de la seva creació, han estat més de 185 milions d’euros. Des del 2007 fins al 2009, les loteries de la Generalitat han aportat més de 48 milions d'euros destinats a equipaments socials.
La introducció d’un programa com el de joc responsable en la loteria pública catalana va suposar assumir compromisos: jocs dinàmics i segurs, destinació social de tots els beneficis, però també una assumpció de responsabilitat social en els possibles aspectes negatius que poden generar algunes formes de jugar.
Loteria de Catalunya ha iniciat una política de responsabilitat social corporativa i actualment és una de les loteries europees que disposa de l’acreditació en joc responsable obtinguda per part d’European Lotteries, l’organització de loteries europea referent en l’àmbit del joc responsable a escala mundial, que certifica que aquesta compleix una relació d’estàndards sobre joc responsable en àmbits com el disseny dels jocs, la publicitat, la formació del personal o els canals de venda.
L’EAJA també va obtenir l’acreditació en joc responsable de la World Lottery Association; concretament, va assolir el màxim nivell de compromís, el nivell quatre, que estableix aquesta associació de loteries d’àmbit mundial.
Actuacions de Loteria de Catalunya:
- La formació en joc responsable dels nous agents venedors de Loteria de Catalunya l’elaboració de materials adreçats a la xarxa comercial existent, formada per uns 2.400 establiments.
- La creació de materials i d’un apartat al web adreçat a les persones jugadores amb consells i recomanacions per a un joc responsable.
- La inclusió de missatges de joc responsable en diferents elements del joc com els fulls de selecció de la 6/49 o els bitllets de Loto Ràpid.
- La indicació sobre la prohibició de jugar a les persones menors d’edat a les pantalles de Loto Express.
- La introducció de missatges en el joc de loteria Binjocs, que es juga a través d’un terminal electrònic que, a més, obliga a finalitzar la partida a partir dels 90 minuts continuats de joc.
- L’elaboració d’un dossier de suport a les persones guanyadores de grans premis amb orientacions de tipus jurídic i psicològic.
- L’elaboració d’un codi de publicitat responsable que han seguit totes les campanyes posteriors de l’Entitat.
- La participació activa de l’EAJA en congressos i seminaris, convertint l’experiència de Loteria de Catalunya en un referent internacional en joc responsable.
Reptes de futur
Els reptes de futur, tant pel que fa a les loteries de la Generalitat com pel que fa a les modalitats de joc de titularitat privada, passen per consolidar el joc responsable. Pel que fa als reptes específics als quals s’enfronta la Direcció General de Joc i d'Espectacles, en destaca un per sobre de tots: el joc per internet i a través d’altres modalitats telemàtiques. Per a l'EAJA serà desplegar definitivament la política de responsabilitat social corporativa iniciada.12
[1] S'entén com a Joc Responsable aquell conjunt de valors, actituds i pràctiques de joc que, realitzades en un entorn segur, proporcionen entreteniment i diversió a les persones jugadores i eviten o minimitzen les possibilitats de desenvolupar una conducta de joc immoderada o, fins i tot, una addicció.
