Cultura

dgc

El Govern dedica un any commemoratiu als 100 anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

query_builder   10 març 2022 12:11

event_note Nota de premsa

El Govern dedica un any commemoratiu als 100 anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

  • Crearà un catàleg en línia per posar a l’abast de tota la ciutadania, de forma accessible, aquest llegat patrimonial
  • Un dels objectius és donar continuïtat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que recull el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana
Cançoner

La directora general de Cultura Popular, Adelaida Moya, ha presentat avui en roda de premsa l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, acompanyada del comissari de l’Any, Jaume Ayats i Abeyà. El Govern de la Generalitat reconeix la importància d’aquesta efemèride tot dedicant-li aquest any commemoratiu.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, amb l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. L’oralitat té moltes facetes, però la musical és de gran importància per conèixer i estudiar la vida, els costums, les tradicions locals i més generals de Catalunya i de tots els Països Catalans.

Aquesta iniciativa, que no es va poder completar a causa de la guerra civil, va permetre recollir materials de gran valor, no només musicals, que completen un dels arxius més valuosos del país. El concepte no era només fer un cançoner sinó instaurar una Obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil per tal d’arribar a una síntesi que revelés el veritable valer de l’ànima musical catalana.

La celebració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya vol abordar tres grans objectius:

  • Donar a conèixer la gran labor que es va fer en aquells anys, especialment en les missions de recerca, i fer que la recerca tingui una divulgació cantada actual en una gran varietat de gèneres i situacions.
  • Promoure treballs de continuació en l’estudi de l’oralitat cantada per tal d’aprofundir en allò que aleshores l’Obra del Cançoner no va poder arribar a fer, i per tal de posar-ho al dia amb plantejaments i tècniques contemporànies.
  • Debatre el sentit i els efectes positius que l’acció de cantar cara a cara pot tenir en la societat actual i en la vida de les persones, i recuperar la cançó popular com un element de socialització.

El Govern vol donar continuïtat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i, gràcies a aquesta commemoració de país, es crearà un catàleg en línia amb tots aquests materials, que són patrimoni col·lectiu, per fer-los accessible a tothom. L’objectiu és continuar la recerca i la investigació en l’actualitat, posar-los al servei de la música actual, i que tothom se’ls faci seus.

Aquesta commemoració posarà el focus en què sabem d’aquest gran projecte, fins on va arribar i com podem encarar-lo avui en dia. L’acte inaugural de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya es farà el diumenge, 13 de març, a les 18.30 hores, a l’Auditori de Barcelona. En l’acte es podrà veure l’espectacle Ullsclucs, creat per Arnau Obiols i produït per la Fira Mediterrània i L’Auditori, que es basa en cançons recollides a l’Obra del Cançoner i en la música d’arrel reinterpretada des d’una òptica contemporània.

Durant l’any, hi ha previstes activitats a molts pobles i ciutats dels Països Catalans, totes relacionades amb el Cançoner i amb la importància del fet de cantar: exposicions, concerts, cantades, publicacions, documentals, xerrades, conferències, activitats participatives i de col·laboració per a la descoberta de nous materials, etc. Tota la informació estarà recollida en el web dedicat a l’Any (anycanconerpopular.cat) i s’anirà ampliant i completant al llarg de l’any.

Les principals línies del projecte seran:

  1. Activitats institucionals:
  • Concert d’obertura Generalitat de Catalunya: 13 de març a l’Auditori de Barcelona.  
  • Concert al Palau de la Música: programa especial Cor de Cambra del Palau, finals d’octubre de 2022. 
  • Conferència i concert a Ceret: novembre 2022 
  • Concerts a les principals ciutats
  1. Activitats acadèmiques i estudis 
  • Jornada d’Estudi sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: octubre 2022. 
  • XVII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics: centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. 4 i 5 de novembre de 2022, Menorca. 
  • L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya vers el futur - presentació de la base de dades OCPC: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. 
  • Presentació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les universitats de tota l’àrea lingüística. 

 

  1. Activitats divulgatives  
  • Exposició sobre els 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que es mourà per tota Catalunya entre juny de 2022 i maig de 2023.
  • Presentacions, conferències i actuacions musicals: vintena d’actes arreu del país. Concerts a Manresa, Granollers, Fira de Manresa, Càntut-Cassà de la Selva, FIMPT-Vilanova i la Geltrú, Festival Tradicionàrius i Ceret, entre altres. 
  • Creació: encàrrecs a creadors i artistes del país sobre materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Presentacions a Fira de Manresa, Tradicionàrius, FIMPT, Càntut i altres. Activitats organitzades amb el Moviment Coral Català. 
  • Documental sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: amb la participació de la CCMA i TV3. 

El projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
El gener de 1922, el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor de que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les” (fragment de la carta de Rafael Patxot a l’Orfeó Català). I, a més de les estrictes cançons, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. La recerca havia d’arribar a cada comarca dels països de llengua catalana a través de “missions” específiques de recollida directa, de concursos de col·leccions, d’aportacions voluntàries i d’incorporacions tan destacades com els materials de Marià Aguiló, de Rossend Serra i Pagès, d’Antoni Noguera i alguns de Felip Pedrell.

De 1922 a 1936 es van fer prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un músic i un literat, que van aplegar més de 40.000 documents. A més, es van adjuntar molts altres fons documentals de concursos i altres aportacions, i es van començar a publicar els tres primers volums d’aquests Materials de recerca que, juntament amb cançons, publicaven unes interessants memòries, a més d’algunes fotografies i, més escassament, d’alguns enregistraments fonogràfics en cilindres de cera.

Hi van participar una trentena de noms, alguns molt destacats, de la música i la literatura catalanes, entre els quals Francesc Pujol, Baltasar Samper, Higini Anglès, Palmira Jaquetti, Joan Tomàs, Joaquim Puntí, Joan Sala Salarich, Miquel Ferrà, Maria Carbó, Ramon Morey, Just i Joaquim Sansalvador, Andreu Ferrer, Mercè Porta, Joan Amades, Antoni Bonell, Esteve Albert, Enric D'Aoust, Pere Bohigas, Xavier Gols o Antoni Brunet.

Des de 1991, els materials han estat dipositats per la família Patxot al monestir de Montserrat i són consultables a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya.