La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, ha participat avui en la primera sessió de presentació del Pacte Nacional per la Llengua al territori, que ha tingut lloc a l’Espai de Teatre i Cinema (ETC) de Vic. La voluntat d’aquesta presentació ha estat animar les entitats que hi ha al territori a desenvolupar actes autoorganitzats per debatre sobre llengua, reflexionar sobre la situació català i fer propostes de millora per incorporar al Pacte. També han participat en la presentació d’avui el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; l’alcaldessa de Vic, Anna Erra; un dels coordinadors de l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua, Miquel Àngel Pradilla, així com altres representants institucionals i acadèmics.

"Avui estem aquí, a la capital d’Osona; demà el pacte es presenta a Tortosa; la setmana que ve, a Manresa i a Girona, i després, a Tarragona, a Lleida i a Sort", ha recordat la consellera, que ha explicat que "la societat està evolucionant molt ràpidament, i hem de reavaluar quin paper ocupa la llengua en el nostre context actual per tal d’establir les bases del paper que tindrà en el futur."

Garriga també ha animat a les entitats d'Osona a promoure activitats i debats al voltant de la llengua: "Sou vosaltres els que coneixeu millor les dinàmiques del vostre entorn, i sou vosaltres els que treballeu a peu de carrer amb la ciutadania cada dia. Per tant, agrairem tota la vostra col·laboració a l’hora d’estendre aquest debat constructiu sobre la llengua en els vostres espais i entre els vostres veïns i veïnes." Finalment, les propostes resultants d’aquests debats públics es podran bolcar a la web pacteperlallengua.gencat.cat.

Inici del procés participatiu
El procés participatiu es vertebra a partir de sessions de presentació territorials com la que s’ha celebrat avui a Vic. Posteriorment, fins al juliol, tindran lloc a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sort, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vilafranca del Penedès.

Així, en els propers mesos, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzaran, juntament amb altres institucions i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora. A més, tothom podrà col·laborar a través del web pacteperlallengua.gencat.cat. La previsió és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua. Aquest procés, ha de conduir a la signatura el mes de desembre d’un document que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.

Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana
El febrer passat, es va presentar l’informe acadèmic sobre la situació de la llengua realitzat per set acadèmics de diverses universitats catalanes i de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’acte de presentació de l’informe, hi van participar el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; representants dels partits polítics que formen part del Pacte, sociolingüistes, entitats membres del Consell Social de la Llengua Catalana, així com altres entitats representatives del foment de la llengua,

L’equip que va elaborar l’informe va ser coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, membres de l’Institut d'Estudis Catalans. La resta de components que hi han participat són Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons de la Universitat de Barcelona, Maria Corominas de la Universitat Autònoma de Barcelona, Natxo Sorolla de la Universitat Rovira i Virgili, i Maite Melero del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi respon a l’encàrrec derivat d’una resolució del Parlament de Catalunya que el setembre de 2021 va instar el Govern a promoure un pacte nacional per la llengua catalana i encarregar una recerca universitària per fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial.

Continguts i objectius
El document presentat ofereix una valoració objectiva de la situació sociolingüística i jurídica de la llengua catalana, centrada a Catalunya, en el marc del context plurilingüe de la nostra societat i en connexió amb els factors interns i externs que influeixen en la seva evolució. El text constitueix una base per al debat parlamentari i públic sobre les dificultats actuals de la llengua catalana i les formes idònies de superar-les. A més, inclou un ventall de possibles actuacions, des de diferents nivells i en àmbits diversos, a partir primordialment de les iniciatives que adoptin les institucions i la societat de Catalunya, però amb la possibilitat d’incidir en tots els aspectes més amplis que condicionen el futur i la igualtat de la nostra comunitat lingüística.

Àmbits
L’informe exposa les dades sobre la situació del català en diversos àmbits d’especial incidència per a l’accés al coneixement i l’ús de les llengües oficials com l’ensenyament, el mercat, la comunicació, la cultura i el lleure, en els quals el nivell de presència del català és desigual.

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. Per aconseguir-ho, es parteix del diagnòstic de la situació actual de la llengua catalana i del debat i acord que ha de permetre dissenyar i dur a terme una política lingüística més transversal, més participativa i consensuada amb les forces polítiques, les organitzacions, les entitats i, en general, amb tota la població.

La visita a Vic
En el marc de la seva visita a Vic, al llarg de la jornada, la consellera Garriga ha participat en la reunió de la Junta del Museu Episcopal de Vic-Museu d'Art Medieval i ha  visitat l’Ajuntament del municipi; les instal·lacions del Centre de Normalització Lingüística d'Osona i l'Atlàntida Centre d'Arts Escèniques.