La irrupció sobtada a les Terres de l'Ebre l'any 2016 d'una nova espècie, el cranc blau, va posar en alerta l'Administració pesquera i mediambiental catalanes, que des d'un primer moment van apostar per oposar-se a la catalogació del crustaci com a espècie exòtica invasora i per fomentar la seva pesca i comercialització per limitar-ne les poblacions.

Des de llavors i fins el 2021, s'han comercialitzat a través de les llotges pesqueres catalanes 1.438 tones de cranc blau. Calculant a una mitjana d'entre tres i quatre exemplars per kg, la pesca professional n'ha extret del medi més de 5.000.000 d'exemplars i ha reportat uns beneficis al sector pesquer de més 4.500.000 euros. Son dades explicades avui a la reunió del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, que ha tingut lloc a la Confraria de Pescadors de la Ràpita.

Si s’analitzen les captures dels darrers tres anys, 457 tones l’any 2019, 483 tones l’any 2020 i 397 tones el 2021, aquestes indiquen que l’explotació pesquera mitjançant la cogestió ha permès controlar la població de cranc blau a Catalunya. Això vol dir que l’espècie ha entrat en una fase de contenció que ha d’afavorir, sens dubte, la salut dels ecosistemes que ha ocupat durant aquests darrers anys.

Pescar al màxim per reduir la quantitat de cranc blau

Davant l’èxit d’aquesta mesura, avui el Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre ha aprovat el primer Pla de gestió per a la pesquera d’aquesta espècie al Mediterrani de l’Estat.

Amb l’aprovació del Pla, el Comitè referma la seva aposta per seguir pescant al màxim per tal d'intentar reduir la quantitat de cranc i que les altres espècies puguin anar-se recuperant. A més, amb aquesta opció s’aporten beneficis econòmics al sector i, al mateix temps, s’alleugeren les arques públiques dels costos d’una lluita per a l’erradicació d’una espècie que, d’acord amb el criteri general dels científics, estava perduda abans de començar.

La catalogació del crustaci com a espècie exòtica invasora suposaria la prohibició de la pesca i comercialització del cranc blau i també la inversió de pressupost públic en polítiques adreçades a la seva erradicació.

“Optar per l’extracció dirigida d’aquesta espècie no només no ha representat una despesa per al sector públic, sinó que representa una important font d’ingressos per al col·lectiu pesquer afectat per la irrupció d’aquesta espècie al·lòctona”, ha afirmat el director general de Política Marítma i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, que ha encapçalat la reunió.

Val a dir que a diferència d’altres espècies de caràcter invasor, el cranc blau té un alt interès comercial a la costa est americana i també ens diferents indrets del Mediterrani on fa anys que està instal·lat.

Mesures per abordar l’expansió sobtada i massiva del cranc blau

Amb l’expansió sobtada i massiva de cranc blau (Callinectes sapidus) al delta de l’Ebre l’any 2017, i després d’un primer estudi de mapeig i cartografia de la zona d’ocupació encarregat aquest mateix any, les direccions generals responsables de la gestió de la pesca professional i recreativa en aigües marítimes i continentals van creure convenient apostar per una pesca professional intensiva com a mesura de control i reducció de les poblacions.

A tal efecte es van prendre dues importants decisions a l’hora de procedir a la gestió de la nova espècie: la primera va ser establir les condicions per a la pesca del cranc blau a Catalunya i limitar-la a la dedicació professional.

Aquesta limitació du associats dos factors fonamentals per a la correcta gestió del recurs, el control sanitari del producte extret, ja que es comercialitza exclusivament a través de les llotges oficials de primera venda, i el control estricte dels quilos capturats, calculats a través de les notes de primera venda. Atenent l’esforç pesquer autoritzat, les dades sobre les captures ens permeten conèixer l’evolució de la població de cranc blau a efectes de valoració de l’efectivitat de les mesures de sobreexplotació aplicades.

D’altra banda, els beneficis de les captures de cranc blau comercialitzades pels pescadors professionals els permeten compensar amb certa mesura les pèrdues ocasionades per la reducció de captures sobre altres espècies locals d’interès pesquer que són objecte de depredació pel cranc blau.

L’altra mesura que es va adopotar va ser la constitució del Comitè de Cogestió per a la Pesca del Cranc Blau a les Terres de l’Ebre. Aquest Comitè és el responsable de la gestió de l’activitat pesquera professional vinculada al cranc blau. A partir dels acords del Comitè han estat atorgades llicències de pesca i permisos especials a tots aquells pescadors i mariscadors de les confraries de pescadors del territori que ho han sol·licitat.

Tot i que gairebé la totalitat de les captures es produeixen a la zona del delta de l’Ebre, el Comitè de Cogestió va integrar com a membre a la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, per tal que els acords i el Pla de gestió aprovat avui siguin aplicables a la totalitat del litoral Català.