El Palau de Pedralbes de Barcelona ha acollit aquest matí la primera reunió del Ple del Consell Català de Cogestió Marítima que ha aplegat representants de tots els actors que formen aquest organisme: l’Administració pública i els sectors implicats, els científics i la societat civil. Amb la constitució del Consell es posa en funcionament un nou model de governança per a la política marítima integrada a Catalunya que vol permetre la participació d’aquests agents en la definició, el desenvolupament i l’execució de les polítiques marítimes en un règim de corresponsabilitat entre tots ells.

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que ha encapçalat la reunió, ha afirmat que la posada en marxa del Consell permetrà “donar un pas endavant més. Fer gran aquest model, incrementar la complexitat i portar-lo a nivell de totes les activitats marítimes i a nivell de tot Catalunya. Creem el Consell de Cogestió Marítima com a paradigma d’aquest model de governança basada en la cogestió”. “I aquesta cogestió té resultats positius en l’àmbit social, en la dinamització del territori i l’economia local. Té resultats positius en el medi. En la gestió de la biodiversitat. I també té resultats positius en el desenvolupament dels diferents sectors de l’economia blava”, ha assegurat Jordà.

Aquest primer Ple ha tractat ja, de manera immediata, la creació de les comissions que seran les encarregades d’elaborar i validar col·legiadament el nou Pla pluriennal 2022-2025 de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030, que té com a objectiu garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers conjuntament amb la competitivitat del sector.

Els científics, una peça clau en aquesta nova manera de fer

Especialment rellevant és el paper que té l’àmbit científic a l’hora de transferir el coneixement necessari per a la presa de decisions. Catalunya disposa d’una xarxa de centres científics punters en les diferents disciplines vinculades amb la recerca en el medi marí i marítim. El Consell ha d’aportar el marc de col·laboració entre tots plegats i també ha de mantenir un contacte estable bidireccional sectors-científic que faci possible la transferència tecnològica als diferents sectors econòmics.

La gestió adaptativa com a fórmula per mantenir el bon estat del mar i alhora garantir un desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya serà possible en la mesura que hi hagi aquest contacte bidireccional i mantingut en el temps.

Un enfocament més coherent i integrat de les qüestions marítimes

Val a dir que l’actuació del Consell s’emmarca en la Política Marítima Integrada de la Unió Europea que té com a objectiu donar un enfocament més coherent i integrat a les qüestions marítimes mitjançant una major coordinació entre els diferents àmbits sectorials. En aquest sentit, en una recent comunicació de la Comissió Europea sobre un nou enfocament de l’economia blava sostenible, es reforça encara més la idea de que la transició cap a la creació d’una economia blava sostenible dependrà del fet que existeixi una cooperació més estreta entre tots els actors involucrats.

I, mitjançant el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, en compliment de diversos objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i especialment  l’ODS 14 Conservar i utilitzar de manera sostenible els mars i oceans, s’assumeix el compromís d’implementar un nou model de governança del mar basat en la cogestió de l’àmbit marí i costaner.