El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha encapçalat aquest matí la jornada de presentació del Pla de Salut 2021-2025, l’instrument i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut dins l’àmbit de la Generalitat.

Aprovat pel Govern fa pocs mesos, aquesta nova edició del Pla de Salut té com a objectiu millorar la salut i la qualitat de vida de la població. El pla pretén actuar com la brúixola del sistema de salut establint el necessari per a la seva millora.

“Plenitud, autonomia, equilibri, serenor, benestar, gaudi de la vida, natura, lleure, amics, família, estimar... són expressions utilitzades per explicar què és la salut, i coincideixen amb la visió que dona el Pla de Salut que presentem”, ha resumit Argimon.

Pel titular de Salut, el pla vol guiar les necessàries transformacions del sistema, enfortint-lo i treballant la salut més enllà del sistema sanitari, potenciant tot tipus de polítiques que tinguin un efecte beneficiós sobre la salut de les persones. “Hem de dotar-lo dels recursos que requereix, amb els pressupostos del 2022 i revertint l’infrafinançament crònic”, ha subratllat abans de recordar que la salut “és també un element de reducció de les desigualtats i de generació de riquesa”. El conseller ha afegit també la necessitat de fer arribar la salut i els hàbits saludables “on les persones fan la seva vida”, com escoles, barris, centres cívics i de treball, de lleure, etc.

Per la seva banda, la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, ha posat en valor que el Pla de Salut sigui un projecte que fa 30 anys que es fa, del qual ara s’està en la vuitena edició i que s’ha construït amb la participació de moltes professionals. En concret, aquesta vegada, amb més de 500 professionals assistencials, de gestió sanitària, d’altres departaments, del món local, així com ciutadans i entitats.

“Centrar-nos avui en el Pla de Salut és parlar dels reptes i dels camins que hem de recórrer per millorar la salut de la població”, ha introduït Plaza abans de ressaltar que “parlar de Pla de salut és parlar de desigualtats i abordar-les  amb una visió amplia de la salut” per millorar el  benestar emocional, físic i la vida autònoma de les persones.

Quatre grans eixos estratègics amb accions concretes
La directora general ha posat en valor que el nou Pla de Salut –en un entorn plural, innovador i dinàmic com l’actual- té una orientació més estratègica, que indica “la  visió de cap a on hem d’anar i les línies mestres de transformació” que han de guiar el sistema.

• La primera d’elles és garantir la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida. D’una banda, fent promoció, prevenció i detecció precoç, per a reduir les desigualtats d’oportunitats de créixer i gaudir de bona salut, especialment en les persones més vulnerables. De l’altra, donar resposta a reptes actuals com la gestió de l’estrès, la salut afectiva i sexual, la violència, la medicalització de la vida quotidiana, etc.
• La segona estratègia té a veure amb el foment d’entorns saludables, pel qual es plantegen intervencions clarament transversals i intersectorials, com el control de la contaminació, la seguretat alimentària, les resistències als antibiòtics o el desplegament d’un nou model de vigilància epidemiologia.
• La integració de l’atenció a la salut esdevé el tercer eix clau, fins i tot anant més enllà del sistema sanitari. Així s’entén la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, la voluntat d’enfortir el sistema i fer quelcom de manera diferent. Per exemple, introduint nous professionals a l’atenció primària i comunitària i  ampliant la cartera de serveis; potenciant l’Agència de Salut Pública de Catalunya; orientant la salut mental cap a un enfoc més proactiu, preventiu, comunitari; i evolucionar l’atenció sociosanitària cap a una atenció intermèdia, més resolutiva i connectada amb l’atenció primària i hospitals d’aguts.
• Aquestes tres estratègies, però, s’han de recolzar, en quart lloc, en unes palanques de canvi, com són la cultura de salut i la participació ciutadana, la transformació digital, tenir cura de les professionals i reforçar la recerca i la innovació.

Segons la directora general, per assolir plenament aquestes estratègies cal una governança compatida amb altres departaments, el món local, els agents socials, les entitats ciutadanes i la societat civil. “És molt important que entre tots els actors compartim les prioritats de salut, els reptes i els objectius que assumim junts. I fer que el Pla de Salut sigui un instrument viu i útil per avançar en la millora de la salut”, ha conclòs.

La jornada de presentació del Pla de Salut 2021-2025 ha tingut lloc a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya i ha comptat amb conferències rellevants, com ara la del Director de l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut, Josep Figueras, o la d’Emma Giner, experta en Persones i Organitzacions. També s’han fet taules a càrrec de professionals de diferents àmbits de la salut de Catalunya, per explicar experiències que s’estan duent a terme arreu del territori i que inspiren els models de treball proposats en el nou pla.

Més informació: https://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/pla-salut/