L’any 2021 el producte interior brut (PIB) de Catalunya ha assolit els 244.172 milions d’euros, i el seu creixement en volum ha estat del 5,8%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest nivell del PIB suposa una recuperació a preus corrents del 97,1% en relació amb el valor més alt existent, que correspon a l’any 2019 i del 93,4% si s’elimina l’efecte preus. L’evolució de l’economia catalana ha estat vuit dècimes superior a l’estimació avançada per a l’economia espanyola (5,0%) i cinc dècimes per sobre de la mitjana de la UE‑27 (5,3%).

La demanda interna ha crescut un 5,4% l’any 2021, que contrasta amb la caiguda del 8,9% de l’any anterior, principalment a causa de l’augment del consum de les llars (5,2%) i la formació bruta de capital (8,1%), mentre que el consum de les administracions públiques augmenta un 3,3%. En relació amb el comerç exterior, els resultats també mostren una dinàmica positiva, amb un increment del 13,8% tant de les exportacions totals com de les importacions totals.

Des de la perspectiva de l’oferta, l’activitat es recupera en totes les branques. Els serveis i la indústria mostren unes taxes de variació d’un 6,3% i un 5,3% respectivament, dades que reflecteixen una intensa reactivació després de la recessió de l’any 2020. La construcció amb un 1,6% i el sector agrari amb un 1,5% registren creixements de menor intensitat.

El quart trimestre presenta una taxa interanual del 6,3% i una variació intertrimestral del 2%. Al llarg del 2021 l’evolució trimestral mostra una recuperació intensa al segon trimestre del 2021 (18,7%), en termes comparatius amb el mateix període de l’any precedent (-22,1%), que és quan es va registrar la caiguda més important del PIB. En la segona meitat de l’any ha evolucionat amb una tendència a l’alça, amb un creixement del 3,9% al tercer trimestre fins a assolir en el quart una taxa interanual del 6,3%.

Comptes econòmics anuals de Catalunya 2021

L’any 2021 el PIB de Catalunya ha assolit els 244.172 milions d’euros i el seu creixement en volum ha estat d’un 5,8%. Des de l’òptica de la demanda, cal remarcar l’augment del consum de les llars (5,2%), que compensa parcialment la davallada de l’any anterior (-12,1%). En aquest sentit, tot i mantenir-se importants restriccions de mobilitat i en l’activitat turística durant el primer semestre de l’any, la recuperació progressiva de l’activitat s’han traduït en un intens avenç del consum  motivat  per l’augment de l’estalvi forçat i per la millora de la situació sanitària. D’altra banda, la recuperació de la formació bruta de capital (8,1%) també ha estat rellevant, i contrasta amb la important reducció experimentada el 2020 (-11%). Per components, destaca el comportament asimètric dels béns d’equipaments (13,9%) respecte de la inversió en construcció (-0,2%). Pel que fa al consum de les administracions públiques, aquest se situa en valors similars als de l’any anterior, amb un creixement d’un 3,3%.

En relació amb el sector exterior, convé destacar la seva recuperació, en contrast amb el deteriorament que va suposar la pandèmia l’any 2020. Les exportacions totals s’han incrementat un 13,8% i només compensen parcialment l’evolució negativa de l’any anterior (‑23%). Aquest fet s’explica per la divergència en l’evolució del mercat turístic estranger i les exportacions de béns i serveis. En concret, aquesta darrera variable ha assolit un valor que, a preus corrents, és el més alt de la sèrie històrica, per sobre del màxim que s’havia enregistrat l’any 2019. En canvi, el creixement elevat del consum dels estrangers en el territori (44,8%) només recupera una part de la intensa reducció de l’any 2020 (-78,3%). Per la seva banda, les importacions totals han estat un 13,8% superiors a l’any anterior, xifra que implica una forta recuperació respecte de l’any 2020 (-19,1%), fruit sobretot del creixement de les importacions de béns i serveis (13,9%). A més, el consum dels residents en l’estranger s’ha incrementat un 9,8%.

Des de l’òptica de l’oferta destaca l’evolució dels serveis (6,3%), que recuperen una part de la davallada experimentada l’any anterior (-11,9%). Les activitats que registren senyals més intensos de reactivació són les del comerç, transport i hostaleria (14%), que al seu torn van ser els serveis més afectats pels efectes de la covid-19. El comerç també ha augmentat la seva activitat, tant a l’engròs com al detall, amb l’excepció del comerç relacionat amb els vehicles de motor, que es veu arrossegat pels problemes del mateix sector. Les branques d’activitats immobiliàries, professionals i altres han crescut un 3%, en contrast amb la reducció d’un 7,2% de l’any anterior, i destaca la millora d’algunes activitats com les agències de viatges, les activitats relacionades amb l’ocupació i altres activitats professionals. D’altra banda, l’administració pública, educació, sanitat i serveis socials va ser l’única branca que va mantenir el creixement durant la pandèmia i l’any 2021 l’incrementa fins al 3,8%.

La indústria reflecteix una evolució positiva (5,3%), i mostra una reactivació després de la caiguda de l’11,5% de l’any anterior. En aquest sentit, les indústries químiques, metal·lúrgiques i alimentàries han estat algunes de les branques que han permès aquesta millora en el sector. En canvi, la fabricació de vehicles de motor ha estat l’activitat que ha generat una aportació més negativa al creixement industrial, degut als seus coneguts problemes logístics. Pel que fa a la construcció, millora el seu creixement en un 1,6%, en contrast amb la davallada del 2020 (-12,3%). Finalment el sector agrari, tot i créixer en volum un 1,5%, mostra una evolució negativa a preus corrents, explicada en bona mesura perquè els preus dels consums intermedis han crescut més que els de producció i això ha generat una reducció de les rendes agràries.

Comptabilitat 4t trimestre del 2021

L’evolució trimestral del PIB en termes interanuals (6,3%) ha mostrat una millora respecte del trimestre anterior (3,9%) i manté el bon dinamisme observat a partir del segon trimestre de l’any.

Des de l’òptica de la demanda, tots els components principals han mostrat una tendència positiva. La demanda interna, amb un augment del 3,4%, redueix quatre dècimes el creixement del trimestre anterior. Destaca l’evolució favorable del consum de les llars (3,5%), que contrasta amb la pèrdua d’impuls del consum de les administracions públiques (1,8%) i, sobretot, de la formació bruta de capital (4,7%). Aquesta variable mostra notables diferències pel que fa a l’evolució dels seus components, atès que la formació bruta de béns d’equipaments manté un creixement elevat, del 8,9%, mentre que la inversió en construcció assoleix una taxa de variació negativa del 2,4%, i és l’únic component de la demanda amb una dinàmica decreixent en aquest trimestre.

Pel que fa al sector exterior, els resultats són molt favorables en el cas de les exportacions totals (17,6%), alimentats pel bon comportament de les exportacions de béns i serveis (11,5%) i el consum dels estrangers (390,3%), que registren una recuperació intensa i superior al trimestre anterior. Respecte de les importacions totals, el creixement també és notable (12,3%) però inferior al trimestre previ, ja que les importacions de béns i serveis han passat d’augmentar el 13,1% el tercer trimestre a l’11,1% en l’actual. Finalment, cal indicar que el consum dels residents a l’estranger s’ha incrementat un 135,1%.

Des de la perspectiva de l’oferta, l’activitat s’incrementa en tots els sectors, excepte el sector agrari. Els serveis van accelerar el seu ritme de creixement i són els principals protagonistes de l’evolució del trimestre, amb un increment del 8,5%. En canvi, la taxa de variació de la indústria va ser un 1,4%, set dècimes menys que el trimestre anterior (2,1%). D’altra banda, la construcció va registrar una taxa de variació interanual del 1,6%, i el sector agrari va mostrar una evolució negativa en el trimestre (-1,5%).

Dins dels serveis, destaca la branca del comerç, transport i hostaleria (20,2%), que va augmentar força la seva activitat respecte del trimestre precedent. Pel que fa a les branques d’activitats immobiliàries i professionals, que van créixer un 3,8%, també milloren quasi dos punts respecte del tercer trimestre. Finalment, la branca dels serveis d’administració pública, educació, sanitat i serveis socials va presentar un creixement del 4% interanual.