El Departament de Cultura destinarà 1.787.096 euros provinents dels fons europeus Next Generation a la restauració del Castell de Miravet. Així ho ha anunciat avui la consellera Natàlia Garriga, que en la seva visita al monument ha destacat que “les Terres de l’Ebre són importantíssimes per la cultura catalana, i el castell de Miravet n’és un exemple clar perquè és una referència pel patrimoni català i un monument molt estimat per tota la ciutadania, el més visitat de les Terres de l’Ebre”.

La consellera de Cultura ha ressaltat la importància de les inversions al Castell de Miravet perquè “el patrimoni no només és passat, sinó que és present i futur”. Concretament, les actuacions previstes amb fons europeus Next Generation són: la restauració i adequació per a la visita de l’edifici de les cavallerisses i del bastió, per un import de 1.343.428 euros, i el projecte d’il·luminació del castell amb l’objectiu de l’adequació eficiència energètica, per un import de 443.688 euros.

La consellera Garriga ha anunciat aquestes inversions en el marc de la seva visita territorial a les Terres de l’Ebre, on a més de ser a Miravet, ha participat en la comissió institucional de la Xarxa Territorial de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, que ha tingut lloc a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre.

Fons Next Generation
La Unió Europea ha dotat amb 750.000 milions d'euros l’instrument europeu de recuperació Next Generation-EU, temporal i concebut per a impulsar la convergència, la resiliència i la transformació de l’economia després de la pandèmia. Aquest instrument permetrà a la UE assentar les bases per a una Europa més moderna i sostenible.

Durant el període 2021-2023, la Generalitat de Catalunya destinarà a cultura 23,8 milions d’euros provinents dels plans de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les principals vies de finançament gestionades pel Departament de Cultura s’estructuren sota els següents 8 projectes: suport a les acceleradores culturals; ajuts a l’oferta cultural en àrees no urbanes; modernització d’infraestructures d’arts escèniques i musicals; actuacions sobre el patrimoni; dotació de biblioteques per a la compra de llibres; digitalització de l’inventari dels béns mobles; transformació digital dels Arxius Històrics i ajudes a les sales de cinema.

Miravet, un actiu turístic i patrimonial únic
El Castell de Miravet és un dels monuments més notables del patrimoni arquitectònic del país i constitueix el referent patrimonial més destacat de les Terres de l'Ebre. És el conjunt patrimonial més visitat de les Terres de l'Ebre i va assolir el seu màxim històric de visites l'any 2021, quan va rebre 64.957 visitants. Així, malgrat la COVID-19, el castell registra unes xifres de visitants destacables.

Els orígens de l'actual castell es remunten al segle XII, quan, en el context de la conquesta cristiana, el comte Ramon Berenguer IV conquereix, l'any 1153, la fortalesa als andalusins i en fa donació a l'orde del Temple pel seu ajut en la conquesta i en el setge del castell. Sobre les restes de l'antiga fortalesa andalusina, els templers de Miravet hi edifiquen una nova fortalesa seguint les tendències de construcció militar importades de Terra Santa i converteixen el castell en el centre de la comanda de Miravet i seu de la província templera de Catalunya i Aragó. El castell esdevé la gran fortalesa dels templers al Principat.

L'abolició de l'orde del Temple, a principis del segle XIV, posa fi a aquesta etapa d'esplendor i el castell passa a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, el castell és protagonista en diferents conflictes bèl·lics, com les Guerres Carlines i la Guerra Civil espanyola. Amb el pas del temps ha estat remodelat successivament, però manté l'estructura que l'ha convertit en un dels exemples més notables d'arquitectura militar templera d'Europa.

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949, el castell és propietat de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1990. Actualment el castell de Miravet està gestionat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

Xarxa Territorial dels museus de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
La consellera Garriga, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i els alcaldes i titulars dels equipaments museístics de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre s’han reunit aquest matí en comissió institucional per fer balanç de l’activitat duta a terme pels equipaments que formen la Xarxa territorial de museus de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. A la reunió, que s’ha celebrat al Museu de les Terres de l’Ebre, ha quedat aprovat el Pla d’actuacions pel 2022.

Així, la Xarxa ha definit les principals línies i accions previstes a desenvolupar enguany, que responen als quatre grans objectius del Programa d’Actuacions 2019-2022: millorar la funció social i la visibilitat del servei a la ciutadania, garantint la qualitat dels serveis  i activitats, alhora que diversificant els públics dels museus; contribuir a la millora de l’eficiència en l’organització i gestió dels museus per adaptar-los a les necessitats i reptes actuals; garantir l’òptima custòdia, accessibilitat i divulgació al patrimoni del qual els museus en són responsables, així com reforçar les funcions de conservació, restauració, documentació i accés de les col·leccions, finalment, estimular el coneixement, promoció i dinamització del territori a partir del patrimoni material i immaterial representatiu de l’entorn.

En aquest marc de treball, les actuacions previstes pel 2022 se centren en accions vinculades a millorar el coneixement dels públics i dissenyar estratègies en captació i gestió de públics específics com el turístic, familiar i escolar; accions de millora de l’accessibilitat als equipaments; accions de formació i assessorament en els diversos àmbits de la gestió museística. D’altra banda, aquest any també es treballarà en la planificació i les bases del pla d’actuacions pels pròxims 4 anys, del 2023 al 2026.

Totes aquestes actuacions compten en un pressupost total de 305.000 euros, dels quals 140.000 euros es destinaran a actuacions dins la línia d’acció cooperativa i 165.000 euros al conjunt de subvencions dins la línia de foment. El 56% del pressupost es destina a les actuacions que tenen una funció social per incrementar la visibilitat, el coneixement, la promoció i dinamització del territori. El 36% es vincula a la conservació i documentació de les col·leccions i el 8% s’invertirà en eficiència, gestió i organització museística.

Durant el 2021 s’han realitzat diverses accions centrades a millorar les relacions amb els públics mitjançant l’assessorament, la formació, les jornades i programes per a la millora dels serveis i activitats pels usuaris, entre els quals destaca el projecte AproPA’T que promou la relació entre els centres educatius i els museu amb la finalitat de contribuir a la transformació educativa. La implantació del programa ReOrg, i d’altres relatius a donar suport a la documentació, van ser les accions més destacades vinculades a l’objectiu de garantir l’òptima conservació i restauració de les col·leccions per aconseguir fer-les més accessibles als usuaris. 

Els museus que formen aquesta xarxa són: Museu d’Alcover, Museu d’Història de Cambrils, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de Tortosa, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu Deu, Museu Apel·les Fenosa, Museu Pau Casals, Museu de Valls, Museu de la Vida Rural, Museu Diocesà de Tarragona i Institut Municipal de Reus Cultura.