La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, fa avui una visita territorial a diversos equipaments de Les Garrigues i el Segrià. La consellera Garriga ha arribat a primera hora al Cogul per inaugurar les obres de millora dels accessos a l’edifici de recepció i acollida de visitants del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros. També hi han participat l’alcaldessa del Cogul, Anna Torres, i el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó. L’acte ha comptat també amb l’assistència de l’arquitecte i responsable del projecte, Prudenci Espanyol. 

La consellera Garriga ha afirmat que les obres realitzades per millorar accessos al conjunt rupestre de la Roca dels Moros “són molt importants perquè posen a l’abast de tothom aquest patrimoni cultural singular”. “L’accés universal a la cultura ha de ser una de les prioritats de qualsevol acció política desplegada des de les institucions públiques”, ha afegit.  L'accés a la cultura és una de les prioritats del Departament de Cultura, que està treballant en la nova Llei de Drets Culturals.

La consellera Garriga ha dit també que aquestes obres són importants perquè “són fruit de la cooperació entre institucions, amb la participació, també, del sector privat” i ha agraït a l’Ajuntament del Cogul i al Consell Comarcal de les Garrigues el seu impuls al projecte i la seva implicació en la gestió i la difusió del conjunt rupestre.     

La Roca dels Moros del Cogul es considera un dels jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 1924 i, juntament amb el conjunt de les representacions d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica, inscrites com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1998. 

El treballs realitzats d’adequació dels accessos al conjunt rupestre ha suposat una inversió de 278.897 euros, que s’han finançat a través de l’1% cultural, per part de l’empresa Autopistas, Concesionaria Española, SA (ACESA), concessionària de l’autopista AP2, un tram de la qual discorre per la comarca de les Garrigues. El Consell Comarcal de les Garrigues va ser el responsable de la licitació de les obres i el projecte executiu l’ha finançat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) i l’Ajuntament del Cogul, responsables de la gestió del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros. També ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i del Ministeri de Cultura i Esport a càrrec dels Plans i Programes per a la Conservació del Patrimoni Arquitectònic i Històric “1% Cultural”.  

Les actuacions realitzades milloren i fan més segur l’accés a aquest equipament, gràcies a la supressió de les barreres arquitectòniques, l’adequació dels paviments i la instal·lació d’un nou enllumenat. També s’ha millorat l’enjardinament de la zona i s’ha adequat l’entorn destinat a l’esbarjo dels visitants. Els treballs han permès, també, ordenar la zona d’aparcament de vehicles, refer un dels murs de pedra de l’entorn de l’aparcament, instal·lar baranes de seguretat i rampes accessibles i construir un nou mur de gabions que millora la seguretat i l’espai de tot el conjunt. 

Les representacions que s’hi troben remeten a tradicions, creences i rituals heretats de generació en generació, durant mil·lennis. En total, s’hi han documentat 52 imatges pintades, 11 agrupaments de  gravats i més de 250 signes en inscripcions ibèriques i llatines. Tot aquest fris es troba dins d’una cavitat en un gran bloc a l’aire lliure i cobreix uns 3 m d’amplada i 2 m d’alçària. 

La consellera Garriga ha visitat aquestes pintures, acompanyada de l’alcaldessa del Cogul i de l’investigador i professor honorari del Departament d’Història i Història de l‘Art de la Universitat Rovira i Virgili, Ramon Viñas.  

L’acte d’avui ha coincidit també amb la inauguració de la mostra itinerant “Art primer. Artistes de la prehistòria”, que aprofundeix en els orígens de la creació artística durant l’època prehistòrica. La consellera ha visitat l’exposició acompanyada dels comissaris Toni Rigo i Àngels Casanovas. La mostra, produïda del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), fa un èmfasi especial en l’aparició i les característiques de l’art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques prehistòriques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, ara fa més de 7.000 anys i que té en el Conjunt rupestre de la Roca dels Moros un dels seus exemples més rellevants.  

El centre d’interpretació de l’art rupestre del Cogul, obert al públic des del 2015, està gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i forma part de la Ruta de l’Art Rupestre i de la Red Europea Primeros Pobladores y Arte Rupestre Prehistórico. 

Reunió amb l’Associació de Micropobles  

En la seva visita a Les Garrigues i el Segrià, la consellera de Cultura també fa una visita institucional a l’Ajuntament de Torre-serona, on manté una breu trobada amb l’alcalde, Agustí Jiménez, i es reuneix amb l’Associació de Micropobles. A la trobada hi participen el president de l’Associació, Mario Urrea; l’alcalde de Riner, Joan Solà, i el regidor de Copons, Francesc Salomé. 

Visita a l’espai de Creació Marbi i al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida 

Posteriorment, la consellera Garriga es desplaça a Lleida i visita l’Espai Marbi, en el qual comparteixen espais i serveis companyies lleidatanes d’arts escèniques com Zum Zum Teatre i Campi qui pugui, i l’estudi taller Plàncton, de l’esconògraf Joan Pena. La consellera visita l'espai per a conèixer als representants dels diversos projectes acollits al Marbi. 

Garriga finalitza la seva visita al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, on visita l’exposició ‘Encreuaments. Dipòsits de la Col·lecció Nacional de Fotografia i d’Art Contemporani’, acompanyada del director del Museu i comissari de l’exposició, Jesús Navarro; i de la jove fotògrafa catalana Paula Artés, de la qual la Generalitat ha comprat obra per a la Col·lecció Nacional.  

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida ha incrementat recentment la seva col·lecció gràcies als dipòsits d’obra de la Generalitat de Catalunya corresponents a les darreres compres del Pla Nacional de Fotografia i el Pla Integral de les Arts Visuals. 

La exposició, que es podrà veure fins el 24 d’abril, dona a conèixer l’obra dels fotògrafs vinculats a Lleida: Paula Artés, Santi Iglesias, Espe Pons, Jordi V. Pou, Toni Prim i Palmira Puig, corresponents als dipòsits derivats de les adquisicions de 2019, 2020 i 2021 de la Col·lecció Nacional de Fotografia.  

L’exposició també mostra les adquisicions corresponents a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, que des de l’any 2018 s’han dipositat al Museu: 39 obres dels artistes Antoni Abad, Nora Ancarola, Mar Arza, Albert Bayona, David Bestué, Albert Coma Estadella, Enric Farrés Duran, Núria Güell, Carles Hac Mor, Àngel Jové, Martin Llavaneras, Pere Llobera, Pol Merchan, Marina Núñez, Olga Olivera-Tabeni, Joan Pallé, Antoni Pinent, Carles Pujol, Lluís Trepat i Rubén Verdú.