El debat, sota el títol ‘Cap a una normalitat antirracista: reflexions per una societat més justa i igualitària’, ha comptat amb la participació de Sònia Masuda Mora, actriu mestissa catalanojaponesa nascuda a Barcelona; Yolanda Sey Asare, graduada en teatre musical a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia i integrant del grup The Sey Sisters; Fatiha el Mouali, tècnica d'acollida, llicenciada en ciències econòmiques i doctorada a la UAB; i Eunice Romero Rivera, Directora General de Migracions, Refugi i Antiracisme del Departament d’Igualtat i Feminismes. La taula rodona ha estat moderada per Míriam Hatibi Zagmal, consultora de comunicació.

“Reivindiquem la urgència d’avançar cap a una normalitat antiracista on siguin erradicats tant el racisme estructural com el racisme institucional, i on la perspectiva antiracista sigui transversal a totes les polítiques públiques”, ha reclamat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, en la inauguració del debat. Verge també ha recordat que no són normals les múltiples discriminacions que pateixen les persones pel “color de pell, el fenotip o l'origen”, que dificulten poder “llogar un pis, per entrar a un local d’oci o per obrir un compte bancari”.



Una normalitat antiracista que ens interpel·la a totes

Hatibi ha iniciat el debat ressaltant que “no només cal que s’escolti les persones racialitzades, cal que tothom faci autocrítica. És molt bona noticia que l’acte es celebri al Palau Robert i que estigui organitzat pel Departament. Quan hi ha autocrítica a fer en un tema com el racisme, les institucions han d’estar les primeres”.

La conductora de l’acte ha posat sobre la taula el caràcter estructural del racisme. “Quan diem estructural, vol dir que no podem escapar d’això. Tot i que siguis antirracista i vulguis fer les coses bé, t’has nodrit en un sistema que t’ha educat per ser racista: els mitjans, les lleis, els discursos a la televisió, els no discursos. Necessitem accions ja”, ha compartit Masuda.

En aquest sentit, Sey ha reivindicat formació antirracista a tots els àmbits i equips, també a l’escola. La cantant ha aprofundit en la idea de la centralitat blanca , ja que “es parteix que la base de la normalitat és blanca, i que la resta estem a la perifèria i estem esperant que ens convidin a ser-hi". “El centre i la base del sistema és mirada occidental. No és que com a dones negres racialitzades ens incloeu... és que nosaltres també som el feminisme, estem dins del grup ‘dones’. Des de les institucions cal trencar també amb això", ha reivindicat Sey.

En aquesta línia, Mouali ha compartit que “s’ha qüestionat la centralitat dels homes. Ara ens costa acceptar que el mateix treball l’han de fer les dones blanques, i compartir aquest espai”. Romero ha aprofundit en canviar la centralitat de les persones blanques: “Volem transformar perquè hi hagi un mig que sigui un model policèntric, on hi siguem totes”.

Seguint el fil, Masuda ha reivindicat que "igual que molts homes pensen que no són masclistes perquè no exerceixen violència física, amb el feminisme passa el mateix, perquè moltes dones pensen que tracten igual a les amigues racialitzades. No veuen que hi ha un tema de privilegis que tenen tant si els volen com si no; els tens perquè neixes. Com deia Sílvia Albert Sopale a l’obra ‘Pareu de pararme’: no ets responsable dels teus privilegis, però si del que facis amb ells”.



Una llei per acabar amb el racisme

Mouali ha destacat que, en relació al discurs antiracista, "el més positiu és que per fi totes estem dient el mateix. Hi ha consens i estem convidant a les institucions a seure amb nosaltres, parlar i acceptar el nostre relat. Hem arribat a un punt important". En aquesta línia, Mouali ha plantejat que “hem de treballar amb la institució per saber com es put dur a la pràctica la llei antiracista”.

Per la seva banda, Romero ha destacat que “la llei contra el racisme que estem elaborant comporta també una obertura al debat per poder millorar la societat, fer-la més justa i igualitària". La Directora General de Migracions, Refugi i Antiracisme ha afegit que “la Llei està pensada no per generar excepcions o escletxes, sinó sobretot per lluitar perquè els espais es transformin, perquè les condicions que han fet que siguem tan poques les que arribem desapareguin mica en mica".

En relació a la Llei, Verge ha recordat que “allò que trobem normal ha de ser molt millor i ho ha de ser ara. Aquesta és la voluntat de la llei contra el racisme que impulsa el Departament d’Igualtat i Feminismes i que és tan nostra com vostra”.