Mossos d'Esquadra

Detenció

Els Mossos d'Esquadra detenen quatre persones a Tarragona per estafa i compres fraudulentes

query_builder   22 març 2022 12:10

event_note Nota de premsa

Els Mossos d'Esquadra detenen quatre persones a Tarragona per estafa i compres fraudulentes

· Van comprar on-line dos telèfons mòbils utilitzant la identitat d’altres persones
· Les compres i altres operacions les van dur a terme després d’accedir a les dades de dues targetes de crèdit alienes

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona van detenir dissabte passat, tres homes i una dona, d’entre 18 i 23 anys, com a presumptes autors d’un delicte d’estafa bancària, furt i usurpació d’estat civil.

Les gestions d’investigació es van iniciar el passat 18 de març després de rebre una informació sobre dues possibles compres fraudulentes en un comerç on-line, el lliurament de les quals s’havia d’efectuar en dues adreces diferents de la ciutat de Tarragona.

Els mossos van constatar que dos clients diferents havien adquirit cadascun un telèfon de gamma alta i que l’entrega d’ambdós aparells, valorats en gairebé 1.700 euros s’havia sol·licitat fer-la a peu de carrer. Aquest fet va cridar l’atenció de l’establiment i dels investigadors, els quals seguidament van comprovar que els dos suposats compradors havien denunciat amb anterioritat la sostracció de la seva documentació personal.

Els agents van esbrinar que les dues compres es van efectuar a través de dues targetes bancàries, la persona titular de les quals era diferent i l’entitat financera va bloquejar-ne l’ús justament poc després d’aquestes operacions.

Les ràpides gestions efectuades van permetre confirmar que prèviament es va produir una pesca de credencials coneguda com phishing, és a dir, que uns desconeguts es van fer passar per l’entitat per tal d’aconseguir les credencials d’accés a la banca electrònica de la víctima. En aquest cas concret, els ciberdelinqüents es van decantar per la variant de l’smishing, amb l’enviament d’un missatge SMS. Un cop van obtenir les claus d’accés al compte, els lladres van efectuar operacions fraudulentes per valor de 2.168 euros, entre les quals hi havia la compra on-line d’aquest dos telèfons mòbils.

Amb la confirmació d’aquests fets, dissabte passat pels volts de les 13 hores, els mossos van organitzar un dispositiu amb l’objectiu d’identificar i detenir les persones encarregades de recollir els paquets.

Els repartidors de l’establiment que va efectuar les vendes, es van dirigir als carrers Joan Baptista Plana i de Joan Ruiz i Porta de Tarragona i en arribar van comunicar-se telefònicament amb els suposats clients els quals es van apropar d’immediat a la furgoneta de repartiment.

Un home i una dona es van presentar en una de les recollides mentre que a l’altra van arribar-hi dos homes més. Un cop efectuat el lliurament de les comandes, els agents van decidir intervenir, moment en què en una de les dues adreces els sospitosos van intentar fugir. En l’escorcoll, els van localitzar fins a cinc telèfons mòbils, 1.668 euros en efectiu i el document d’identitat d’una de les persones per les quals s’havien fet passar per efectuar una de les compres.

Els detinguts van passar ahir a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona, qui en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

Ser víctima de qualsevol tipus de phishing pot ocasionar greus problemes

A banda principalment de la privacitat, caure en el parany d’un phishing bancari pot comportar pèrdues econòmiques importants. És per això que cal estar molt atent ja que el correu electrònic o el missatge SMS telefònic (smishing) són els mitjans més utilitzats pels ciberdelinqüents.

Tipus de missatges que es reben

  • Us informen que han bloquejat o suspès el compte bancari: heu de fer clic a un enllaç que us envien per desbloquejar-lo
  • Us informen del reemborsament d'un pagament: també us podeu trobar missatges que informem d’un reemborsament demanant que cliqueu un enllaç per rebre el pagament en línia
  • Un sol·liciten confirmar informació personal: heu de fer clic a un enllaç per confirmar les vostres dades personals
  • Us sol·liciten verificar el compte bancar
  • Us notifiquen un problema amb una transacció: heu de fer clic en un enllaç per confirmar les dades bancàries
  • Missatges diversos

Aquestes són algunes de les mesures per evitar ser-ne víctima:

Desconfia’n si no en coneixes el remitent o el domini no coincideix amb l’empresa o el servei. Per exemple, si reps un missatge en nom de la teva entitat financera, i el domini del missatge electrònic no inclou el nom del banc. De la mateixa manera, si utilitza d’un servei gratuït de correu.

Tampoc te’n refiïs quan l’assumpte sol ser molt cridaner o et sol·liciten alguna acció de manera urgent: Té un missatge nou de seguretat, S’han detectat moviments sospitosos, Eliminació de comptes inactius, Heu rebut una notificació, Tens un paquet esperant, etc.

Així mateix, fixa’t en la redacció i l’ortografia ja que aquest tipus de missatges solen tenir frases mal construïdes o sense sentit, paraules amb símbols o caràcters estranys o faltes d’ortografia entre d’altres. Tot i així, els ciberdelinqüents també van millorant les seves tècniques i en cas de trobar-te un missatge sospitós amb una bona redacció, assegura’t primer de verificar la resta de mesures abans d’accedir a qualsevol enllaç.

També pots cercar signes de personalització en el text, atès que un missatge de phishing està poc o gens personalitzat amb comunicacions anònimes del tipus Benvolgut client, Notificació a usuari o Estimat amic. Si un delinqüent vol estafar centenars de milers de persones, és molt complicat que pugui saber el nom de totes. Per això fan servir fórmules genèriques com les esmentades.

Desconfia quan sol·licitin dades personals o bancàries, tant si són trucades com missatges electrònics. La intenció dels delinqüents és que cliquis en un enllaç per portar-te a un lloc web fraudulent en lloc de portar-te a la pàgina legítima. Per tant, és important que comprovis que l’enllaç és fiable. Per a això, pots situar el punter del ratolí a sobre del botó o de l’enllaç i observar l’adreça que es mostra a la part inferior esquerra del navegador o del teu client de correu.

No baixis fitxers sense fixar-te en l’extensió. Si el missatge que reps et convida a baixar un fitxer que, curiosament, té més d’una extensió, alguna cosa semblant a “nomdelfitxer.doc.zip”, o es tracta d’un fitxer comprimit (.zip) o d’un executable (.exe ), els teus dispositius poden acabar infectats. En qualsevol cas, si confies en la font i optes per la descàrrega de l’arxiu, analitza’l sempre amb un antivirus abans d’obrir-lo i executar-lo.


Àrea de Comunicació
Tarragona, 22 de març de 2022

 

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia