El Consell Executiu ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Aquest és el primer pas per modificar el Codi civil català i adaptar-lo íntegrament als drets que estableix la Convenció de Nova York per a les persones amb discapacitat.

El text aprovat avui pretén desenvolupar, de manera completa i detallada, la figura de l’assistència i altres formes de suport jurídic per donar resposta a les diferents circumstàncies a les quals les persones amb diferents graus de discapacitat han de fer front. L’objectiu de la futura norma és establir un règim que giri al voltant de la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona amb discapacitat: ha de prevaldre allò que vol i desitja. 

L’assistència i els suports jurídics són, d’acord amb els principis de la Convenció de Nova York, les fórmules que han de substituir les tradicionals tuteles i curateles de les persones majors d’edat i que, fins al passat 3 de setembre, es preveien al Codi civil català. El Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, va fer un primer pas adaptant la legislació catalana als drets de les persones amb discapacitat. Des d’aleshores, ja no es poden nomenar tutors o curadors per a les persones majors d’edat —que són les figures jurídiques que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per a resoldre situacions de discapacitat — sinó que s’hauran de nomenar assistents.

La memòria preliminar que s’aprova avui dona resposta a la disposició final quarta del Decret llei 19/2021 que emplaçava el Govern de la Generalitat a presentar, en el termini d’un any, un projecte de llei per modificar el Codi civil per adaptar-lo íntegrament a la Convenció de Nova York.

 L’assistència jurídica i els suports

Des del passat 3 de setembre, les persones amb qualsevol mena de discapacitat poden demanar al jutge o notari que els nomeni un assistent, una persona que els doni suport per dur a terme aquells actes que no puguin fer per si mateixes. L’assistència i els suports jurídics poden complementar aspectes tant de l’àmbit personal com del patrimonial de la persona amb discapacitat, i incidir en situacions diverses com ara la salut, les successions o els contractes.

L’assistent pot ser una persona física —de l’entorn familiar o social — o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre. Quan el jutge o notari constitueix una assistència, ha d’especificar quines són les funcions concretes i els actes en els quals haurà d’intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret com una simple operació bancària, o general, com la gestió d’un patrimoni.

L’assistent sempre ha de tenir present la voluntat i les preferències de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l’assistent l’haurà d’interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, bé consultant el seu cercle de confiança o utilitzant altres mecanismes que el puguin ajudar.

Convenció de Nova York

El text de les Nacions Unides, signat a Nova York el 2006, implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències. La Convenció de Nova York insta els estats a substituir els procediments d’incapacitació per uns altres de més respectuosos amb les voluntats i les preferències de la persona amb discapacitat: els suports.

Aquest mecanisme, que parteix de la idea d’autonomia i autogovern de tothom, permet completar la capacitat d’una persona en un, alguns o tots els àmbits, quan aquesta persona ha de prendre decisions jurídiques.

Procés participatiu

La redacció del text de la futura llei anirà a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, adscrita al Departament de Justícia, i tindrà en compte unes bases elaborades a partir d’un ampli diàleg amb les persones afectades, operadors jurídics, persones provinents del sector assistencial, universitats catalanes i altres agents. El Govern obrirà una consulta pública d’un mes prèviament a la redacció del projecte amb l’objectiu de recollir les opinions i demandes de la ciutadania catalana mitjançant el portal Participa.