El Govern ha analitzat durant el Consell Executiu l’informe anual sobre l’estat dels serveis socials 2019-2020, que recull que el Departament de Drets Socials va pressupostar en dos anys 4.540 milions d’euros per a programes de serveis socials. En concret, el 2019 va comptar amb 2.103 milions per a aquests programes, mentre que el 2020 es va incrementar el pressupost fins a 2.437 milions (un 15,89% més que l’any anterior i prop d’un 20% més que el 2018), principalment per mitigar l’impacte social provocat per la pandèmia.

El Consell General de Serveis Socials ha emès aquests informes en compliment de la Llei catalana de serveis socials, que estableix que aquest òrgan ha d’elaborar un informe anual i trametre’l al Govern perquè en doni compte al Parlament. El Consell està format per representants de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions associatives, els ens locals, els col·legis professionals, les organitzacions empresarials i sindicals, i les entitats socials, entre d’altres.

El document fa una anàlisi del context i de les necessitats socials prioritàries a Catalunya, així com de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials davant d’aquestes realitats. En aquest sentit, l’informe s’estructura en tres categories de necessitat:

• Per manca d’autonomia. Persones que necessiten l’atenció d’altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. L’acció del sistema de serveis socials es va concretar l’any 2020, entre d’altres:
  • Autonomia personal i dependència. 33.847 sol·licituds de valoració de grau i 36.930 sol·licituds de revisió. A 31 de desembre de 2021, d’ençà de l’entrada en vigor de la LAPAD, s’han rebut 832.063 sol·licituds inicials de valoració i 496.692 de revisió.

 

• El nombre de places de centre de dia i de residència per a gent gran s'ha incrementat de manera sostinguda els darrers anys. 65.100 places de residència (66,7% amb finançament públic) i 20.060 places de centre de dia (56,0% amb finançament públic).

 

• Serveis d’atenció a persones amb discapacitat en el marc de l’atenció a la dependència: 7.426 places de llar residència i centre residencial i 844 places de centre de dia d’atenció especialitzada amb finançament públic.

 

• El servei d’ajuda a domicili per a situacions de dependència va atendre un total de 41.739 persones.

 

• Relacional. Inclou les situacions en les quals el dèficit en les relacions socials, la manca de relacions o l’existència d’unes relacions disfuncionals creen vulnerabilitat o risc. Algunes de les dades en aquest àmbit l’any 2020:
  • Servei d’ajuda a domicili per a situacions de risc social: 28.770 persones.
  • Servei d’Infància Respon per a la prevenció i detecció dels maltractaments infantils: 13.240 trucades ateses.
  • Línia d’atenció permanent a dones en situació de violència masclista: 135 trucades ateses.
  • 380 infants i adolescents atesos al sistema de protecció a 31 de desembre de 2020 amb mesura protectora.

 

• Material i instrumental. Engloba tant la subsistència mateixa com les capacitats de les persones per obtenir-la de manera autònoma. Algunes de les dades sobre l’actuació del sistema de serveis socials l’any 2020 en aquest àmbit:

 

• Prestacions econòmiques d’urgència. L’import total de prestacions d’urgència social atorgades l’any 2020 per part dels ens locals, amb cofinançament del Departament de Drets Socials, va superar els 79,8 milions d’euros i es van atendre un total de 359.618 persones.  
• Pobresa energètica. El Departament de Drets Socials, mitjançant el contracte programa amb els ens locals, va destinar l’any 2020 i el 2021 un total de 5,1 milions d’euros anuals a atendre deutes per rebuts impagats de subministraments d’aigua, llum i gas, amb un total de 78.907 persones beneficiàries el 2020. A més la Generalitat destina 10,8 milions d’euros a condonar el deute dels anys 2019 i 2020 de fins a 35.000 famílies vulnerables en l’àmbit de la pobresa energètica.
• La xarxa d’acolliment residencial d’estada limitada, que inclou la residència temporal per a persones adultes en situació d’exclusió social i l’acolliment residencial d’urgència, va atendre un total de 16.686 persones.

 

• El servei de menjador social va beneficiar 36.098 persones.

• 418 persones eren beneficiàries d’una pensió no contributiva per jubilació i 26.299 persones ho eren d’una pensió no contributiva per invalidesa.
• 392 expedients i 170.798 persones beneficiàries de les prestacions de la Renda Garantida de Ciutadania, a desembre de 2021.

Transferències socials en la reducció de la taxa de pobresa

Un dels elements clau que analitza l’informe sobre l’acció del sistema en aquest àmbit és l’impacte que les transferències socials tenen en la reducció de la taxa de risc de pobresa. En aquest sentit, l’any 2020 la taxa de risc de pobresa abans de totes les transferències socials era del 42,2%. Després de les transferències socials es va reduir doncs en 20,5 punts percentuals, fins a fixar-se en el 21,7%

El pressupost de la Generalitat

L’any 2020, el pressupost del Departament de Drets Socials destinat a finançar programes de serveis socials va ser de 2.437,2 milions d’euros, amb un increment del 15,89% respecte a la despesa realitzada el 2019. Aquesta xifra representa el 7,59% del conjunt del pressupost executat pels departaments de la Generalitat. Els recursos econòmics destinats a finançar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), 427 milions d’euros, no s’han comptabilitzat en aquest informe perquè als exercicis 2020 i 2021 formaven part de la política pressupostària de foment de l’ocupació.

Inversió dels ens locals i de l’Estat

Pel que fa al pressupost dels ens locals destinat a serveis socials bàsics, va ser de 606,64 milions d’euros l’any 2020, amb un increment del 12,08% respecte a l’any anterior. La Generalitat de Catalunya aporta el 66% del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i projectes i dels serveis d’ajuda a domicili. També cofinança els ajuts d’urgència i els de pobresa energètica.

L’assignació per a programes socials a Catalunya per part de l’Estat aquell mateix any va ser de 19,33 milions d’euros, més 32,79 milions corresponents a la gestió del 0,7% de l’IRPF.

Per al finançament de la llei de la dependència, l’Estat va aportar 196,53 milions d’euros. En relació amb aquest programa, cal remarcar que l’aportació estatal el 2011 era del 23% mentre que la de la Generalitat se situava en el 77%; el 2020 aquesta diferència encara es va accentuar més, amb aportacions del 15,2% i el 84,8% respectivament.

L’any 2020, a més de l’assignació estatal recurrent, es va rebre finançament del Fons Social Extraordinari per a programes socials per fer front a la crisi derivada de la Covid‐19 per un import total de 48,51 milions d’euros.

Un increment del pressupost marcat per la pandèmia

Cal tenir en compte que la pandèmia va tenir un fort impacte en la situació de moltes llars. En aquest sentit, a l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (juliol de 2020), el 35,6% de les persones admetien que la seva situació econòmica havia empitjorat o havia empitjorat molt des de l’esclat de la pandèmia.

Els anys 2020 i 2021 es van dur a terme mesures extraordinàries per part del Sistema Català de Serveis Socials per fer front a les greus conseqüències socials de la pandèmia per a la població més vulnerable i, en general, per a tota la ciutadania. També es van executar mesures adreçades a les entitats socials i empreses proveïdores del sector per donar suport a l’atenció de les persones.

L’informe detalla algunes de les mesures Covid-19 més rellevants dutes a terme pel Departament de Drets Socials en l’àmbit dels serveis socials durant el 2020, que en conjunt van suposar una despesa de 381,54 milions d’euros. El 2021, part d’aquestes mesures van tenir continuïtat i se’n van endegar d’altres amb una inversió per part del Departament de 346,14 milions d’euros.