La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que sigui “sensible” a la petició del Departament de Justícia de reobrir un segon jutjat de guàrdia a Barcelona que s’encarregui de jutjar els delictes lleus, com ara els furts, que han augmentat després de la pandèmia. “Provoquen inseguretat, dificulten la convivència i donen una imatge de capital del país abonada al delicte”, ha lamentat la titular de Justícia, en resposta a una pregunta al Govern durant el Ple del Parlament. La consellera ha demanat “corresponsabilitat i lleialtat” per poder prestar “un bon servei públic de justícia”.

La consellera ha explicat que el CGPJ ‒que és qui, d’acord amb la llei, decideix en última instància l’obertura o el tancament de jutjats‒ té sobre la taula des de fa setmanes la petició del Departament de Justícia perquè reobri un segon jutjat de guàrdia a Barcelona per delictes lleus. “Quan estava obert es va evidenciar que era un jutjat efectiu perquè va permetre reduir d’onze mesos a quinze dies el temps d’assenyalament per als judicis ràpids”, ha explicat.

Ciuró també ha detallat que ja hi ha en marxa mesures per reduir els endarreriments als jutjats penals de Barcelona. Són els que s’encarreguen de jutjar assumptes amb penes inferiors a cinc anys, no només de la ciutat, sinó també de Badalona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Igualada, l'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat. Les mesures que va proposar el Departament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han permès, segons la consellera, “reduir el temps d’assenyalament d’aquests judicis ràpids als jutjats penals d’onze mesos a cinc mesos”.

“Com veuen, com a consellera, màxima col·laboració, màxima corresponsabilitat amb tots els agents de la justícia. Només demanem el mateix”, ha dit Ciuró, que ha lamentat que Catalunya no tingui “les eines ni els recursos que necessitem”, com ara les taxes judicials que es recapten als jutjats catalans, per un import de seixanta milions d’euros, i que, malgrat que es van crear per finançar la justícia gratuïta, aquesta no se’n beneficia. “És obvi que, de tenir aquests recursos, tindríem una justícia més eficient, més eficaç”, ha defensat la consellera al Ple del Parlament.