La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha anunciat avui, en el marc de la seva primera visita institucional a la ciutat de Manresa, que el Departament de Justícia assumirà la coordinació institucional dels actes commemoratius dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Catalunya, “una efemèride que és beneficiosa per a la ciutat de Manresa, però també sobretot per a la projecció nacional i internacional de tot el país”, ha afirmat.

Durant la visita a Manresa, la titular de Justícia s’ha reunit, en primer lloc, amb l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy, i els altres membres del consistori. Seguidament, ha visitat els jutjats de Manresa on s’ha trobat amb les diferents autoritats judicials amb l’objectiu de fer balanç de la situació de la justícia al territori i conèixer de primera mà els reptes de futur que afronten els professionals. En acabat, s’ha reunit amb la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Manresa.

Entre d’altres, en les diferents reunions al llarg del matí s’han tractat temes com la justícia gratuïta o la necessitat de poder finançar més i millor els col·legis. Ciuró també ha abordat la qüestió de l’abonament de les taxes judicials, taxes que “es paguen a Catalunya, que es recapten a l’Estat espanyol i que no ens les tornen, quan una taxa és precisament per abonar el cost del servei que es presta”, ha defensat Ciuró.  

La reunió de treball amb l’Advocacia de Manresa ha acabat amb la inauguració i posterior visita a l’exposició artística “Drets humans”.

Ciuró ha estat acompanyada de la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, un àmbit que enguany pren especial importància amb motiu dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i l’estreta relació del religiós amb la capital del Bages.

500 anys d’Ignasi de Loiola a Catalunya

“Des de Justícia tenim l’encàrrec de coordinar aquelles actuacions que es facin per donar un abast nacional a aquesta efemèride, ha explicat Ciuró. L’Ajuntament de Manresa compta ja amb un programa d’activitats, al qual el Departament de Justícia “donarà ajut i col·laboració per donar-li el màxim de visibilitat”. El conjunt d’actes commemoratius serviran per donar visibilitat i posar en relleu l’empremta d’Ignasi en el patrimoni col·lectiu català i en la promoció de la figura del religiós en relació amb la seva estada a Catalunya.

Tal com ha anunciat Ciuró, el Departament de Justícia, a través de la Direcció General d’Afers Religiosos, assumeix la programació i la gestió del programa del Govern per a la commemoració de l’efemèride, que demà 25 de març celebra els 500 anys de l’arribada d’Ignasi a la capital del Bages, on va fer-hi una estada d’11 mesos. En paraules de Ciuró, es tracta d’“una estada que el va marcar profundament, una estada que ha donat projecció nacional i internacional no només a la ciutat de Manresa, sinó també a Montserrat i a tota Catalunya”.

També n’assumirà la coordinació institucional amb els altres organismes públics i privats que n’han impulsat actes commemoratius; en concret, l’Ajuntament de Manresa i la Companyia de Jesús.

Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, va teixir vincles molt intensos amb el país, concretament amb Montserrat i Barcelona, però molt especialment amb la ciutat de Manresa. Atès que la commemoració abasta l’estada d’Ignasi a Catalunya, més enllà de la celebració manresana, els diferents actes i activitats de commemoració a nivell nacional poden arribar fins al 2023, any en què Ignasi surt de Manresa i arriba a Barcelona, i, si escau, fins al 2024, atesa la segona estada del religiós a Catalunya. Es preveu una agenda d’activitats que abraci simposis i congressos específics, activitats lúdiques i familiars, rutes guiades representatives pels llocs més emblemàtics, exposicions o cicles de cinema.

La programació inclourà, entre d’altres, els tres llocs més emblemàtics de l’univers ignasià a Catalunya: el santuari de Montserrat i les ciutats de Barcelona i Manresa. Així mateix, també incidirà el conegut com a “tram montserratí” del camí ignasià, que engloba les etapes entre Igualada -on Ignasi es vesteix de pelegrí-, passant per Montserrat, i acabant a Manresa, ciutat on es converteix.

Loiola a Catalunya

Després de ser ferit a Pamplona per una bala de canó, Ignasi decideix fer un pelegrinatge des de la ciutat de Loiola (Guipúscoa) fins a Terra Santa, passant per Catalunya. Arriba a Montserrat el 21 de març de 1522, on es desprèn de l’armadura i l’espasa, i canvia el seu vestit de cavaller per un hàbit de sac, símbol del pelegrí. L’objectiu era seguir fins a Barcelona per pelegrinar cap a Terra Santa, però, la pesta a la ciutat i la seva salut l’obliguen a anar cap a Manresa on hi arriba el 25 de març per quedar-s’hi gairebé un any –fins al 28 de febrer del 1523. A Manresa, tal i com ell mateix escriu a la seva autobiografia, viu una profunda experiència espiritual que el transforma per sempre: s'entrega totalment a la pregària i a la pobresa i escriu les línies fonamentals dels seus "Exercicis Espirituals", llavor de la fundació de l’orde jesuïta. A la ciutat es troben molts dels llocs que va conèixer el conegut com a ’’home del sac’ i que són venerats per pelegrins de tot el món, molt especialment la Cova de Sant Ignasi de Manresa, que avui és un santuari i un centre internacional de creixement personal i espiritualitat. Viatjarà finalment a Terra Santa, tot i que acabarà tornant a Catalunya, en concret a Barcelona, on emprendrà estudis de gramàtica.

 

Els drets humans, eix de l’exposició que acullen els jutjats

La mostra pictòrica “Drets humans” ha estat organitzada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa, a través de la Comissió de Drets Humans i amb el suport de la Junta de Govern. A través de la pintura, la fotografia i l’escultura, l’exposició projecta la visió de diferents artistes de la Catalunya Central sobre els drets humans. Cadascuna de les obres està inspirada en un dels article de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides de 1948. Ciuró s’ha referit a la mostra com “una oda a la feina que fem els advocats dia a dia en defensa dels drets, en defensa de les llibertats  i que malauradament tan vigent tenim avui en dia”, fent referència a la guerra a Ucraïna, i ha afegit que especialment en moments com aquests, “és una iniciativa que escau molt”.

L’exposició, que té caràcter itinerant, comença el seu recorregut amb una càrrega emblemàtica als jutjats de Manresa, punt de trobada dels professionals de la justícia que diàriament exerceixen les seves funcions de promoció i defensa dels drets. Es pot visitar fins al 22 d’abril, de dilluns a divendres, en horari de 9 a 14h, a l’edifici judicial

Partit judicial de Manresa

Manresa compta amb 13 òrgans judicials: 8 jutjats de primera instància i instrucció (un dels quals, amb funcions de registre civil), un jutjat específic de violència sobre la dona, 3 jutjats penals i 1 jutjat social. El partit judicial dona servei a una població de més de 190.000 habitants de 35 municipis, integrats en les comarques del Bages i el Moianès.

La nova oficina judicial a Manresa es començarà a implementar a partir del 2023. Es tracta d’un nou mètode de treball que agilitza la tasca diària dels jutjats a través de la digitalització dels tràmits i la interoperabilitat entre administracions, amb l’objectiu de reduir l’ús de paper i evitar al màxim de gestions als ciutadans i operadors jurídics. “Afavorirà el servei, l’atenció i beneficiarà l’agilitat de la justícia”, ha resumit Ciuró.

 

Bàrbara Minoves, nova directora territorial de Justícia a la Catalunya Central

Bàrbara Minoves és la nova directora dels Serveis Territorials de Justícia a la Catalunya Central, uns serveis que per primera vegada el Departament de Justícia tindrà a les comarques de la Catalunya Central. Aquests nous serveis es desplegaran per dotar-los progressivament dels recursos necessaris que permetin donar un servei més proper als ciutadans, i per tant, més àgil i amb millors respostes. L’objectiu és ser més present al territori per recollir les mancances i les necessitats que més preocupen als ciutadans i operadors jurídics de les comarques centrals. Ciuró ha avançat que avui s’ha proposat de fer una primera trobada amb la jutja degana, el fiscal, la lletrada de l’Administració de justícia, advocats i procuradors, “una trobada de necessitats que ja ens han traslladat”, i, a més, Ciuró també s’ha referit a una altra trobada, “una com a simbòlica, que ja hem entomat i que serà adoptada d’immediat i que és el fet de canviar l’adreça dels jutjats, que és plaça 1 d’Octubre, per tant, a partir d’ara, tot el que anem fent ja ens sortirà amb aquesta nova adreça, que és la que toca”.

Fins a la data, la Gerència de les Comarques de Barcelona havia d’assumir aquestes responsabilitats.