L’Auditori del Palau de la Generalitat ha acollit aquest divendres la presentació del nou Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació. Impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes, l’ens serà responsable del desplegament de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació. L’Organisme realitzarà l’atenció a les víctimes de discriminació, facilitant la recepció, seguiment i gestió de les denúncies administratives per situacions de discriminació reconegudes a l’article 1 de la norma, així com altres funcions recollides a l’article 34 de la llei.

“Ens guia un marc de justícia feminista que té una màxima molt clara: sense igualtat no hi ha llibertat”, ha compartit la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, en l’obertura de l’acte. “Això implica que hem de partir d’enfocaments estructurals, com el d’aquesta llei i l’organisme que la desplega, perquè els eixos de desigualtat i els sistemes d’opressió que els sostenen generen una dominació arbitrària que és incompatible amb la democràcia i els drets humans; només amb aquest enfocament estructural podem erosionar l’heteropatriarcat, el racisme, l’antigitanisme, la xenofòbia, el capacitisme o l’edatisme”.

L’Organisme desplega el Servei de denúncies i atenció a les víctimes de discriminació, que compta amb un equip de perfil jurídic i psicosocial. Aquest servei rebrà les denúncies, iniciarà els processos de treball necessaris per donar-los recorregut administratiu i, alhora, acompanyarà amb qualitat a les víctimes de discriminació. En aquests moments, de fet, l’equip ja està treballant i prestant servei de manera telemàtica i presencial, i es preveu que al mes d’abril s’ampliï l’atenció que ofereix obrint dos espais presencials a Barcelona.

La Llei 19/2020 reconeix dotze eixos de discriminació en el marc dels quals les persones poden denunciar. Entre altres, Verge ha enumerat “les discriminacions que pateixen les persones per la seva identitat de gènere o orientació sexual; les persones racialitzades quan volen llogar un pis o aconseguir una feina; les persones grans que, a causa de la bretxa digital, tenen dificultats d’accés a alguns serveis, com els bancaris, o les que patim les dones amb la taxa rosa dels productes” .

Amb l’obertura de l’Organisme i el desplegament de la Llei 19/2020, “el nostre objectiu com a Govern és que cap persona sigui menystinguda, ni li segui negat l'accés a locals o serveis, ni que es senti assenyalada o arraconada per l'aspecte, el gènere, l'edat, l'origen, la llengua, l’orientació sexual o la identitat de gènere", ha compartit la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona.

Els canvis principals que incorpora la Llei 19/2020 són que se situen les víctimes al centre del procediment administratiu, s’adopta un enfocament interseccional i s’aplica a tothom i a tots els àmbits, també a les xarxes socials. “Posar la víctima al centre i reparar-la, i crear les condicions per a què les discriminacions infringides no es repeteixin, són els grans objectius de la llei. Per això, considerem la llei empoderadora, reparadora, innovadora i revolucionària”, ha compartit Mata.

La directora de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, Manuela Fernández Ruiz, ha reivindicat que “l’Organisme ha de ser un espai de referència per totes les persones que pateixen discriminacions”. Fernández ha posat de relleu que “per aconseguir-ho, hem de canviar la mirada que es té vers l’administració: estem aquí per defensar els drets humans, per activar tots els mecanismes necessaris per garantir la igualtat de tracte de totes i tots. Volem situar les víctimes al centre del procediment administratiu, que tradicionalment és un procediment fred i allunyat de moltes persones i grups, especialment d’aquelles que no se senten identificades amb les institucions”.

Més enllà de l’abordatge i gestió de denúncies particulars, l’Organisme també realitzarà accions vinculades a la promoció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. Elaborarà el Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i continuarà desenvolupament el Pla de Formació de la Llei 19/2020, amb el qual es vol arribar al màxim d’agents socials, administracions i població, “perquè sabem que la formació és un instrument molt potent per transformar les mentalitats”, ha compartit Fernández. Ja s’ha començat a formar el personal d’Igualtat i Feminismes i de la xarxa de Serveis d’Atenció Integral, i es faran formacions a l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, als Serveis d'informació i Atenció a les Dones, als serveis de la xarxa d’atenció a les violències masclistes, i al personal de les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i del 012, incloses les OAC de Mossos i de les policies locals.



Un Organisme obert a tothom

L’Organisme, que s’ha desplegat a gran velocitat des de l’aprovació dels pressupostos, serà accessible a tota la ciutadania perquè pugui rebre acompanyament davant de situacions de discriminació i pugui denunciar administrativament. L’Organisme ofereix atenció per correu electrònic, a l’adreça nodiscriminacio.igualtat@gencat.cat o mitjançant la bústia electrònica del portal GENCAT.

Per garantir l’accés de tota la població a l’Organisme, es realitzaran campanyes informatives durant els propers mesos. A més, es duran a terme presentacions i formacions arreu de Catalunya per poder arribar a tothom i, especialment, a aquelles persones que puguin estar en risc de discriminació i que tradicionalment no visualitzen l’administració pública com una font de protecció davant aquestes discriminacions.

L’Organisme compta amb un espai d’escolta a la víctima ja actiu, pensat per recollir la seva història i recopilar informació del cas, analitzar conjuntament la informació i aportar propostes i possibles resolucions. Aquestes accions formen part de la primera fase de l’atenció, que seria el període d’informació i d’actuacions prèvies. En aquesta mateixa fase es podria acordar amb les parts una mediació, evitant així arribar a obrir un expedient sancionador i potenciant les mesures reparadores que generen impactes positius tant en la víctima com en la societat.



El formulari de denúncia, a disposició de la població

A l’apartat de tràmits GENCAT i al web de la conselleria està disponible des de principis de març el formulari de denúncia de situacions de discriminació. La denúncia activa el Servei de Denúncies i Atenció a les Víctimes, posant en marxa la maquinària necessària per atendre les persones i donar recorregut a la denúncia.

Fins al moment, s’han registrat més de 10 denúncies administratives, que fan referència a diferents eixos de discriminació. Entre aquestes hi ha la denúncia per discriminació per aparença física que ha permès iniciar una investigació contra una cadena de roba multinacional que només ven talles XS i S. Com ha ressaltat Verge, “aquestes denúncies són un primer exemple real de com les discriminacions tenen efectes en el dia a dia de les persones, i de com aquesta llei proporciona eines clau per treballar per la seva erradicació".

El formulari es pot fer de manera autoadministrada, és a dir, qualsevol persona el pot omplir en un ordinador o mòbil amb internet i, en aquest sentit, també es pot omplir a les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) que tinguin ordinador. Alhora, el formulari també es pot presentar presencialment al mateix Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, a les OAC o als espais de registre tradicionals. Tant des de les OAC com des de l’Organisme s'acompanyarà en la presentació de la denúncia a totes les persones que ho necessitin. També es pot demanar informació al 012 i a les OAC de la Generalitat per realitzar el tràmit.

La directora de l’organisme ha ressaltat la importància del formulari de denúncia per “trencar la distància que senten molts grups, persones i col·lectius que es troben en risc de discriminació en relació amb l'administració”. Fernández ha continuat explicant que “no denuncien, no s’apropen a les institucions perquè tenen por a represàlies, no hi confien. Des de l’administració tenim l’encàrrec de protegir aquestes persones i prevenir la discriminació, fins i tot també quan aquesta discriminació es dona a la mateixa administració”. A més, la possibilitat de fer denúncies a través del web amplia la capacitat territorial d’actuació de l’Organisme, ja que es posa a disposició un mecanisme que pot ser fàcilment utilitzat per població de tot Catalunya.

En la mateixa línia de garantia de drets, la setmana passada es va aprovar un Acord de Govern perquè tot el sector públic de la Generalitat disposi de formularis inclusius.



Manuela Fernández Ruiz, directora de l’Organisme

Activista gitana feminista, investigadora i pedagoga, la directora de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, Manuela Fernández Ruiz, va néixer a Barcelona el 1978. Es va criar al barri de La Mina i és diplomada en Educació Social per la Universitat Ramon Llull i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. També té un Diploma en Estudis Avançats en Ciència Política i Dret Constitucional amb Suficiència Investigadora per la Universitat de Barcelona.

Fernández és membre cofundadora de l’Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen des del 1999, i va participar en moviments socials i estudiantils durant els anys d’institut i Universitat. Actualment, participa en diversos moviments socials gitanos com a activista gitana feminista.

Candidata a doctora en Educació i Societat a la Universitat de Barcelona, la recerca de Fernández s’enfoca a l’estudi de com les estructures socials i les institucions reprodueixen l’antigitanisme i el masclisme, així com de quines pràctiques poden erradicar-lo, focalitzant les respostes en l’administració pública.

Fernández va participar en l’Estudi de la població gitana a Catalunya el 2003, i dos anys després es va incorporar a l’equip que va elaborar el primer Pla integral del poble gitano al Departament de Benestar i Família, on va treballar fins el 2010. Tot seguit va iniciar la seva tasca com a pedagoga als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de l’Ajuntament de Barcelona, ocupació que ha realitzat fins l’actualitat.