Els centres penitenciaris i els centres educatius de justícia juvenil de Catalunya reprenen la vida ordinària d’abans de la pandèmia, a partir d’avui. Els departaments de Justícia i Salut han previst deixar d’aplicar totes les mesures que es van adoptar per evitar la propagació dels contagis per covid entre les persones internes, com ara els grups bombolla. Només es manté l’obligatorietat de la mascareta en espais tancats. 

A partir d’ara les persones internes que siguin positives ‒asimptomàtiques o amb símptomes lleus‒ no han de romandre aïllades a les seves cel·les o, en el cas dels centres educatius, a les seves habitacions. Només han d’evitar el contacte amb les persones vulnerables i dur mascareta en totes les situacions durant set dies.

Tampoc es faran més cribratges, ni proves diagnòstiques, a excepció de les persones que presentin símptomes greus o que necessitin més supervisió mèdica, com ara les dones embarassades, els immunodeprimits o els majors de seixanta anys.

A mida que les unitats covid quedin buides, es tancaran, tot i que es mantindran en reserva les dels centres penitenciaris Brians 2, Puig de les Basses i el centre educatiu l’Alzina.

La mascareta ja no és obligatòria en espais exteriors; professionals, visitants i interns n’han de fer ús només als espais interiors, en aquesta nova etapa.

S’acaben les restriccions per a l’ús dels espais

Tanmateix, la mesura amb més impacte pel que fa a la vida ordinària als centres és que els interns deixen de funcionar per grups bombolla. Aquesta organització els obligava a interactuar només amb les persones amb què compartien mòduls i els professionals no podien barrejar interns de mòduls diferents a les activitats, per evitar la propagació del virus més enllà d’un grup, en cas que hi hagués algun contagi. A la pràctica, al llarg d’aquests dos anys, espais i activitats han estat distribuïts per franges horàries fixes assignades a cada mòdul, de manera que l’accés a les instal·lacions esportives, l’escola, els tallers artístics, els programes de tractament o els tallers productius quedava subjecte a aquesta restricció, en funció de l’horari de cada mòdul. Així es garantia que tothom pogués tenir-hi accés. La vida escolar ordinària a les escoles d’adults dels centres penitenciaris també ha estat afectada i durant aquest temps els professors han hagut d’impartir classe mòdul a mòdul. Igualment, s’havien deixat de fer activitats mixtes als centres penitenciaris en què hi ha homes i dones, com ara Brians 1, Ponent, Mas d’Enric, o Puig de les Basses, que ara es reprendran.

La desaparició dels grups bombolla també facilita l’organització de les comunicacions, que fins ara estaven distribuides igualment en franges concretes, fet que limitava les opcions de les famílies per decidir l’horari més compatible amb les seves possibilitats.

Catalunya, al capdavant en mesures de protecció per a la població reclusa

El Departament de Justícia ha treballat per minimitzar el risc de contagi a l’interior dels centres penitenciaris des del principi de la crisi, a iniciativa del Govern, i d’acord amb les recomanacions de les Nacions Unides i el Consell d’Europa.

De fet, Catalunya ha ocupat el primer lloc d’Europa en l’adopció d’alternatives a l’empresonament per protegir la població reclusa durant l’emergència sanitària, segons un estudi del Consell d’Europa sobre l’impacte de la pandèmia, elaborat amb dades de 46 sistemes penitenciaris. Només Turquia es va situar per davant en nombre d’excarceracions en el període de la pandèmia, obligada per la situació de sobreocupació dels centres penitenciaris, els més massificats d’Europa.

A Catalunya, el 17 % de la població va passar el confinament fora de les presons, un percentatge tres vegades més alt que el de l’Estat espanyol. També es va situar per davant de sistemes penitenciaris veïns, com ara França, Itàlia o el Regne Unit.

Mesures que han arribat per quedar-s’hi

La pandèmia ha donat lloc a la introducció de mesures que han arribat per quedar-s’hi ‒com l’ús de videotrucades, que permeten mantenir els vincles dels interns amb l’exterior durant la suspensió de les comunicacions‒ i ha obert la possibilitat perquè les persones privades de llibertat que tenen la família lluny es puguin retrobar i es mantinguin en contacte.

Balanç de casos de covid

Durant aquest temps, els centres penitenciaris han registrat 2.958 casos de covid, d’un total de 17.687 interns que han passat pels centres en aquest periode. En els centres educatius de justícia juvenil s’han registrat 169 contagis.