• Un dels aspectes que s’ha tingut més en compte en l’elaboració del Pla és el respecte als drets i la mínima afectació en les mesures restrictives que eventualment s’hagin de prendre en el marc de la gestió d’una pandèmia
• El nou Pla, substitut del procediment del Pla PROCICAT per pandèmies, reforça l’estructura de previsió, coordinació i presa de decisions davant de situacions com la COVID-19

El Govern ha aprovat en la sessió d’avui del Consell Executiu el nou Pla per pandèmies, que substitueix el Pla d’actuació del PROCICAT i incorpora millores i modificacions derivades de l’experiència adquirida per la Generalitat de Catalunya en la gestió de la pandèmia per COVID-19 des de març de 2020. El nou Pla va rebre el 10 de desembre de l’any passat l’homologació prèvia de la Comissió de Protecció Civil.

Un dels aspectes que s’ha tingut més en compte en l’elaboració del Pla és el respecte als drets i la mínima afectació en les mesures restrictives que eventualment s’hagin de prendre en el marc de la gestió d’una pandèmia. Així, el Pla assenyala que el seu objectiu és “donar suport a l’estratègia de Salut Pública en la gestió de les emergències associades a pandèmies o epidèmies greus que afectin Catalunya i contribuir a garantir el ple respecte i la menor restricció dels drets i les llibertats de les persones, tot establint la coordinació dels agents que formen part del sistema de protecció civil i emergències”.

El Pla preveu que se sol·liciti i es pugui “rebre l’assessorament jurídic necessari per garantir el respecte dels drets i llibertats i la proporcionalitat de les actuacions i les mesures en cada cas adoptades”. En aquest sentit, entre les funcions del consell assessor del Pla destaca la de “vetllar perquè les mesures de protecció a la població compleixin amb els principis d’idoneïtat, necessitat i proporcionalitat, especialment pel que fa a les que puguin establir limitacions de drets fonamentals”.

El nou Pla Especial d’Emergències per Pandèmies inclou criteris de vulnerabilitat psicosocial i econòmica, i no només epidemiològica, en l’anàlisi de risc, paràmetres territorials en la gestió de la resposta i modificacions en l’estructura de resposta a les pandèmies per a una millor presa de decisions en aspectes com la creació d’un Grup d’Assessorament Jurídic en la gestió de l’emergència. Una altra novetat rellevant del nou Pla és que inclou l’obligatorietat per a tots els municipis de més de 20.000 habitants d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal per risc de pandèmies, d’igual manera que en disposen d’un per riscos com inundacions, nevades o ventades, per tal de consolidar el paper rellevant dels ajuntaments en la garantia dels serveis bàsics, així com l’atenció en general de la seva població.

Pel que fa a l’anàlisi del risc, el nou Pla inclou l’anàlisi de les dades de vulnerabilitat mitjançant la introducció de paràmetres socials. Així, a banda dels grups de risc de població de major transmissibilitat, s’afegeix com a grup vulnerable aquella població que no té risc de gravetat, però la situació de la qual pot patir empitjoraments severs en aspectes socials, psicològics o econòmics a conseqüència de la pandèmia.

Igualment, s’introdueixen paràmetres territorials per definir i analitzar la vulnerabilitat territorial, ja que les diferències demogràfiques, econòmiques, geogràfiques, de mobilitat i socials entre territoris han de ser tingudes en compte.

Pel que fa a l’estructura organitzativa, s’institucionalitza el paper del president del Govern en la jerarquia de decisió i gestió, especialment pel que fa a les mesures restrictives que eventualment es puguin decidir.

A més, el nou Pla incorpora figures de coordinació i direcció que faciliten la gestió i la presa àgil de decisions, com els consells assessors territorials, presidits pels delegats de Govern, i on són presents els ens locals i els diferents departaments de la Generalitat. Cal recordar que el Pla per pandèmies (l’aprovat avui, així com l’anterior), per raó del risc és l’únic Pla d’emergències de la Generalitat que té una direcció col·legiada de les conselleries d’Interior i Salut. La resta de plans són dirigits pel conseller d’Interior.

Es reforça el caràcter tècnic del Comitè Tècnic del pla, que és qui rep del Grup d’Avaluació de Risc l’anàlisi de la situació per poder fer les propostes de mesures a prendre (imposició i aixecament de restriccions...) al Comitè de Direcció del Pla, format pels titulars de les conselleries d’Interior i de Salut.

Igualment, d’acord amb l’enfocament pràctic i integral de la resposta a l’emergència epidemiològica, el nou Pla inclou en el Grup d’Avaluació del Risc figures que introdueixin la visió social i de serveis bàsics, ja que fins ara només hi havia el component epidemiològic. El Grup d’Avaluació de Risc està coordinat per la Direcció General de Protecció Civil. En aquest sentit, s’institucionalitza la taula psicosocial i de serveis essencials que han estat operatives durant l’actual pandèmia i que sota la coordinació de la Direcció General de Protecció Civil han vetllat, per exemple, per evitar la manca de productes o serveis bàsics treballant amb anticipació, detectant amenaces i aportant solucions abans que es produïssin els possibles colls d’ampolla o desabastiments.

Una de les novetats rellevants del nou Pla, tal com s’ha explicat anteriorment, és també que introdueix un Grup d’Assessorament Jurídic en l’estructura del Pla per a la definició i la interpretació de la normativa de les mesures que es puguin decidir.

També s’institucionalitza i es regulen els plans sectorials que han de realitzar els diferents departaments i organismes de Govern per adaptar els diferents sectors a l’evolució de l’emergència. Cal recordar que durant l’actual pandèmia s’han realitzat més d’un centenar de plans sectorials per adaptar els diferents sectors (oci i cultura, esport, educació...) a les diferents restriccions i reobertures que hi ha hagut.

Una altra de les novetats és que el Grup de Medicina Legal i Forense s’afegeix a l’estructura del Pla per garantir una resposta suficient i coordinada en eventuals escenaris de pandèmies que comportin una mortalitat molt elevada.

Igualment, en el nou Pla s’estructuren els criteris d’activació del Pla o de canvi de fase per millorar l’anàlisi, presa de decisions, coordinació i informació.

Primer Pla per pandèmies de l’Estat

El Pla PROCICAT per pandèmies va ser elaborat l’any 2009, fruit d’un intens treball liderat pel Departament d’Interior (Direcció General de Protecció Civil) i el Departament de Salut i va ser aprovat per Acord de Govern el mes de febrer de 2010. Va ser revisat per actualitzar-lo el mes de febrer de 2020 i aquesta revisió va ser aprovada el 3 de març de 2020, mesura que va facilitar la resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Fruit d’aquesta revisió, el nom tècnic del Pla va passar a ser Pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. En aquests dos casos, l’eina jurídica era un Pla d’Actuació específic dins del Pla de Protecció Civil de Catalunya PROCICAT. Amb la revisió d’avui, la seva entitat es veu reforçada com a Pla Especial d’Emergències per Pandèmies a Catalunya com a resposta específica a un risc greu i present i amb les millores incorporades que deriven de l’experiència en la gestió de la lluita contra la COVID-19.