• Drets Socials destinarà gairebé 98 milions d’euros a l’abordatge del sensellarisme fins al 2025
• El Marc aposta pel model housing first, segons el qual es considera que a partir de l’accés a l’habitatge es pot començar a treballar el procés d’intervenció social que ha de desembocar en un projecte de vida digne i autònom
• Per elaborar el Marc, es va dur a terme un procés participatiu amb tots els agents involucrats en l’abordatge del sensellarisme i amb un grup de persones expertes en la temàtica

L’abordatge integral del sensellarisme és un dels objectius del Govern de la Generalitat de Catalunya. Per això, a petició del Departament de Drets Socials, el Govern ha aprovat avui el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, que es constitueix com l’instrument del Govern per construir un model d’abordatge integral i consensuat del sensellarisme en el nostre país. En aquest sentit, el Marc estableix un model d’actuació pública que pretén garantir el dret de les persones a un habitatge digne, amb els estàndards de qualitat necessaris, i tenint en compte la diversitat i les especificitats territorials i locals, així com la individualitat, les necessitats i les expectatives de cadascuna de les persones ateses. I, en definitiva, té com a finalitat col·laborar en la construcció d’una societat més justa, lliure i acollidora.

Segons l’enquesta realitzada als municipis de Catalunya l’any 2016, hi ha 5.777 persones sense sostre (que inclou viure en un espai públic o a la intempèrie i pernoctar en un alberg o forçat a passar la resta del dia en un espai públic). D’acord amb les dades del Registre Unificat de Dades dels Ens Locals l’any 2019, les persones sense llar ateses en recursos habitacionals i residencials temporals (albergs, pisos i habitatges socials i pensions) arribaven a les 6.171 persones. Cal tenir en compte, però, que molt probablement hi ha un cert nombre de persones en aquestes situacions que no estiguin comptabilitzades perquè no són usuàries de serveis socials.

A més, la informació que s’ha obtingut durant la campanya de vacunació contra la COVID-19 a les persones sense llar i les dades dels darrers recomptes nocturns realitzats a Barcelona i altres ciutats de Catalunya confirmen la tendència a l’alça del nombre de persones que es troben en aquesta situació. Per tal de suplir la manca de dades actualitzades, el Marc estableix la creació d’un sistema de recollida de dades i informació fiable.

Els objectius del Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025 són:

• Atendre i reduir el nombre de persones que viuen al carrer.
• Reduir el temps que una persona sense llar passa vivint al carrer o en un dispositiu d’urgència abans d’obtenir una solució habitacional digna.
• Incrementar el parc d’habitatge protegit i, consegüentment, els recursos destinats a oferir solucions amb el model de housing first o de pisos d’inclusió a les persones sense llar.
• Establir un model d’intervenció i acompanyament consensuat amb els agents implicats que respongui a les necessitats i expectatives de les persones ateses i del territori en què es duu a terme el procés d’intervenció.
• Crear un sistema de recollida de dades i informació fiable que permeti planificar, monitoritzar i avaluar les polítiques públiques que es duguin a terme en aquest àmbit, d’acord amb coneixements fiables.

97,8 milions d’euros per l’abordatge del sensellarisme

A través del contracte programa, que estableix el marc de coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament i els ens locals per tal de permetre una prestació i gestió dels serveis socials, està previst destinar al Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, 60 milions d’euros: 12,7 milions el 2022; 14 milions el 2023; 16 milions el 2024 i 17 el 2025.

A banda, l’Agència de l’Habitatge té prevista la provisió de fons destinats a l’adquisició a través de diferents mecanismes d’habitatges per a persones en situació de sense llar i sense sostre. S’hi destinaran un total de 37,8 milions d’euros: 8 milions el 2022, 8,8 el 2023, 10 el 2024 i 10,8 el 2025. L’objectiu del projecte és assolir, durant l’any 2022, l’ampliació en 300 unitats del parc d’habitatges destinat a persones sense llar i sense sostre.

Finalment, el Departament de Drets Socials també preveu obrir dues línies de convocatòries de subvencions dels fons Next Generation EU. Per una banda, una línia per a la construcció i remodelació d’equipaments per a persones grans, persones amb discapacitat i persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, d’addiccions o provocada pel virus VIH, així com equipaments per a la protecció de persones sense llar o amb necessitats d’allotjament temporal. Per l’altra, una línia de subvencions d’innovació social, on es podran presentar projectes innovadors en atenció a persones en situació de vulnerabilitat i en situació d’exclusió social.

Implantació del model Housing First

L’aprovació del Marc d’acció aposta pel model de treball housing first, segons el qual es considera que tota persona té dret a un habitatge i que és a partir de l’accés a aquest recurs que es pot començar a treballar el procés d’intervenció social que ha de desembocar en un projecte de vida digne i autònom. Aquest model de treball només demana que la persona atesa compleixi tres condicions: mantenir la convivència veïnal, destinar un percentatge dels ingressos a despeses derivades del manteniment de l’habitatge i acceptar les visites de seguiment pactades prèviament. És el model d’intervenció que recomana la Federació europea d’organitzacions nacionals que treballen amb les persones sense llar (FEANTSA) i, malgrat que no sempre és aplicable a tots els perfils en aquells països en què s’ha implementat, ha demostrat un nivell d’èxit molt elevat (al voltant d’un 80%).

Entre altres avantatges, aquesta metodologia de treball permet que les persones ateses puguin dur a terme el procés d’intervenció i d’arrelament comunitari al territori al qual se senten vinculats. Tot i això, el Marc d’acció aposta per combinar el model housing first amb altres recursos més flexibles, com és el cas dels pisos d’inclusió o l’adaptació de recursos existents.

L’establiment del model d’acompanyament harmonitzat i coherent amb les necessitats i especificitats de cada cas i territori fomenta la sensibilització envers l’aporofòbia i l’estigmatització que pateixen les persones en aquesta situació, i fa transversal la perspectiva de gènere en totes aquelles accions que es duguin a terme. També aposta per la creació d’un sistema que faciliti i millori les fases de planificació, implementació, monitoratge i avaluació d’aquesta política pública.

Elaboració del Marc a partir d’un procés participatiu amb tots els agents involucrats en l’abordatge del sensellarisme

Per elaborar el Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025 es va dur a terme un procés participatiu amb tots els agents involucrats en l’abordatge del sensellarisme i, també, amb un grup de persones expertes en la temàtica. Primerament, es va constituir la Taula de representants, conformada per entitats especialitzades del tercer sector, l’administració local i departaments de la Generalitat competents en l’abordatge del sensellarisme. Pel que fa al desenvolupament del procés participatiu, es va recollir informació tant quantitativa com qualitativa i, a més a més, es va posar en marxa un projecte pilot. Així doncs, es van entrevistar persones expertes de l’àmbit acadèmic, es va fer una enquesta a totes les Àrees Bàsiques de Serveis Socials i, finalment, es va implementar i fer el seguiment d’un projecte pilot a nou municipis.

Diversos departaments de la Generalitat, administració local i entitats del tercer sector faran el seguiment i avaluació del Marc

Per fer el seguiment i l’avaluació del Marc s’ha previst,  en primer lloc, el Plenari del Marc d’acció, una taula de representants conformada per diversos departaments de la Generalitat, l’administració local i el món municipal i entitats especialitzades del tercer sector social, que tindrà capacitat decisòria. Pel que fa al seu desplegament, s’ha previst la creació d’una Comissió permanent, amb funcions operatives i de rendició de comptes.

El desplegament territorial es distribuirà mitjançant les Gestores territorials de casos, que tindran la funció de prioritzar i fer el seguiment de l’evolució de les persones ateses i establir criteris de funcionament coherents quan coexisteixin diversos projectes a la mateixa regió social, així com proveir de solucions personalitzades que afavoreixin la inclusió social de les persones en situació de sense llar.

La composició de la gestora de casos serà la següent:

• Regions socials del Departament de Drets Socials.
• Agència de l’Habitatge de Catalunya.
• DGAIA (en cas que es desenvolupin projectes amb joves sense llar).
• Una persona experta en els àmbits d’immigració i estrangeria i asil.
• Àrees Bàsiques de Serveis Socials.
• Policia local o Mossos d’Esquadra.
• Un especialista en salut mental i addiccions.