La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presentat aquest dimecres el pla d’eficiència energètica de les depuradores de Catalunya. Jordà ha anunciat que el pla “preveu invertir un total de 159 milions d’euros en un termini màxim de 10 anys, per aconseguir assolir que el 78% de l’energia per garantir el funcionament de les depuradores provingui d’energies renovables i pròpies”.

La consellera d’Acció Climàtica ha presentat aquest pla des de la depuradora de Cassà de la Selva-Llagostera acompanyada del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes. Jordà ha recordat que “el Govern ha accelerat la transició energètica a Catalunya, i té una enorme responsabilitat a l’hora de donar exemple i impulsar les energies renovables també en les infraestructures públiques”.

El pla preveu ja aquest any 2022 invertir 3,3 milions d’euros per construir parcs fotovoltaics en 29 depuradores de tot Catalunya, impulsant l’aposta decisiva en la descarbonització del cicle de l’aigua, reduint les emissions de CO₂ i fomentant l’autosuficiència energètica de les depuradores. En l’actualitat, el 15% de les necessitats energètiques de les depuradores ja es cobreixen amb energies renovables (biogàs i fotovoltaica) i, l’any 2023 es preveu que aquesta xifra arribi fins al 20%.  

Aquestes instal·lacions produiran energia elèctrica d’origen renovable que es destinarà a l’autoconsum propi de les instal·lacions de sanejament on s’instal·len. Aquests parcs fotovoltaics, amb una potència total de 2.396 kWpic, generaran l’energia equivalent al consum de 1.100 llars a l’any. La consellera ha presentat el pla a la depuradora de Cassà de la Selva-Llagostera, una de les 29 depuradores on s’actuarà aquest any i on ja s’ha iniciat la construcció d’un parc fotovoltaic, que tindrà una capacitat de producció anual de 14.880 kWh.

Desplegament a tot el territori

El contracte es desplegarà durant 2022 a totes les demarcacions catalanes i està dividit en 6 lots, d’acord amb la proximitat de les instal·lacions de sanejament situades en una mateixa comarca o comarques properes.

Els lots inclouen les següents depuradores:

Actualment, les instal·lacions fotovoltaiques que estan en servei en un total de 48 depuradores tenen una potència instal·lada de 2.557,9 kWp.

Duplicar la producció de biogàs

El pla d’eficiència energètica de l’ACA també preveu la generació i ús del biogàs a partir dels processos de depuració de les aigües residuals. Les depuradores amb processos de digestions anaeròbies produeixen biocombustible (biogàs) i gràcies a la seva valorització energètica, es pot produir energia renovable per a l'autoconsum. Actualment, l’energia generada a partir del biogàs és de 44 GWh/a, que representa un 14% del consum renovable i que comporten un estalvi energètic en la compra d’electricitat de 4,3 MEUR/any.

Dins del proper període de planificació (2022-2027), es preveu duplicar la producció de biogàs dels 43.600 MWh/any als 110.348 MWh/any, passant del 14% al 40%.

Reducció del 10% amb eficiència energètica

El tercer eix consisteix en millorar la eficiència energètica a les instal·lacions de sanejament. S’està analitzant la informació de les millores en plantes que estan implantant la ISO 50.001, i ajudant a les administracions actuants que tenen grans consums i encara no tenen la ISO implantada. La millora sistemàtica i continua en eficiència energètica ofereix possibilitats de reducció de consum de l’ordre del 10-11%.

Ampliació de l’EDAR de Cassà de la Selva-Llagostera

La consellera ha aprofitat la visita per oficialitzar l’ampliació de la depuradora de Cassà de la Selva-Llagostera. Els treballs, que han suposat una inversió de 4,4 milions d’euros, garantiran les necessitats de sanejament actuals i futures dels dos municipis, ja que la planta gairebé duplica la seva capacitat de tractament, passant dels 2.984 m³/dia (17.406 habitants equivalents) als 5.968 m³/dia (29.840 habitants equivalents).

Per fer possible aquest increment de capacitat, s’ha construït una nova línia de tractament paral·lela a l’existent i s’ha millorat el pretractament, a més d’altres actuacions que han incidit en la línia de fangs. També s’ha incorporat una nova estació de bombament a la xarxa de col·lectors i s’han fet diverses actuacions orientades a reduir els sobreeiximents en episodis de pluges intenses i el seu impacte sobre el medi.