La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha alertat que “la situació del català a la justícia és d’extrema gravetat”, amb un percentatge de sentències en català a l’entorn del 7 %, però amb territoris, com ara les Terres de l’Ebre, on baixa fins a l’1,3 %. Ho ha dit durant l’esmorzar informatiu que ha protagonitzat en el marc del Fòrum Europa. Tribuna Catalunya, celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona. Ciuró s’ha compromès a treballar “de manera decidida i determinada” per fer una transició cap a una justícia en català i “que puguem arribar a fites de fa quinze anys ‒quan passàvem del 20 % de sentències en català‒ i superar-les”. El camí, segons la consellera, passa per crear “un marc mental on tothom es pugui sentir còmode”. “No volem obligar a fer sentències en català, perquè el justiciable potser se sent més còmode llegint-la en castellà. Volem que els que volen justícia en català ho puguin fer en català”, ha explicat.

Aquest canvi, segons la titular de Justícia, “no recau només en l’obligació de jutges i magistrats, sinó també a l’esquena de tots els operadors jurídics”. I ha demanat als advocats “sortir de la zona de confort”. “Hem de canviar inèrcies”, ha defensat. Per aconseguir-ho, el Departament treballarà per fer accessible el llenguatge jurídic en català, encarregarà a un equip de persones el seguiment específic de l’ús del català a la justícia i està elaborant una diagnosi dels serveis que ofereix. Sobre aquesta anàlisi, Ciuró ha avançat que la formació especialitzada que reben els treballadors de l’Administració de justícia es fa en un percentatge molt elevat en català, de la qual cosa es pot inferir que les plantilles dels jutjats i tribunals l’entenen i, per tant, els ciutadans s’hi poden adreçar en la llengua pròpia. “No s’ha de tenir por d’actuar en català”, ha defensat Lourdes Ciuró, que aposta perquè ‒malgrat que el Consell General del Poder Judicial no consideri que hagi de ser un requisit‒ “des de Catalunya, des del Govern i des dels agents hem de fer que el català sigui percebut com una necessitat”, mitjançant l’ús creixent.

L’any del Pacte català per la justícia

Ciuró també ha lamentat que el servei públic de l’Administració de justícia a Catalunya no tingui una bona valoració per part del ciutadà, segons la darrera enquesta del CEO. “Té una nota mitjana de 4,9. Això vol dir que suspenem”. La consellera s’ha compromès a avançar en el Pacte català per la justícia i establir contactes amb tots els agents abans de l’estiu. L’objectiu és que d’aquí a un any “compartim una diagnosi, unes necessitats de finançament i una reivindicació, cadascú des del nostre àmbit, amb la nostra pròpia veu, però amb la mateixa contundència, en benefici del servei públic de justícia”.

Una llei de memòria amb més empara per les víctimes

La consellera de Justícia també ha avançat que durant el mes d’abril sortirà a informació pública l’avantprojecte de llei de memòria perquè tothom pugui dir-hi la seva. “Ha estat una llei molt treballada, que incorpora importantíssimes novetats”, ha explicat Lourdes Ciuró, com ara “l’actualització de la definició de la víctima”. “Fins ara, el desgreuge l’enfocàvem cap a persones que haguessin mort com a conseqüència de la repressió, inhumades d’alguna fossa o sotmeses a processos penals durant la dictadura franquista”, ha recordat. Ara se n’amplia la casuística: “volem també reconèixer com a víctimes d’aquesta repressió ‒i per tant que siguin susceptibles de ser reparades d’acord amb la llei‒ les persones que hagin patit una detenció il·legal o tortures; les que hagin estat depurades professionalment; els col·lectius culturals en defensa de la llengua, com per exemple els ateneus, i totes aquelles institucions que han estat espoliades patrimonialment. Van treballar molt pel progrés del país i van patir espoli i persecució per aquest motiu durant la dictadura”, ha reivindicat. “Aquestes persones no poden quedar desemparades e una nova llei de memòria democràtica feta des de la mirada estrictament catalana, que dona resposta a la nostra especificitat”, ha justificat.

Sobre el futur text, la consellera també ha detallat que gira a l’entorn de quatre eixos: la veritat, la justícia, la reparació de les víctimes i la memòria, com a garantia de no repetició.

Equipaments específics per a dones preses a tot el territori

Pel que fa a l’àmbit de l’execució penal, la consellera ha exposat que una de les prioritats és “atendre les necessitats especials de les dones a les presons”. Per fer-ho, cal “una presó de dones nova. Wad Ras es traslladarà a la Zona Franca, i esperem poder tenir-la construïda el 2027”, ha dit. Però ha afegit que també és necessari “un segon nivell de presons de dones que abasti la resta de Catalunya”. El mapa actual de presons situa les dones “a dintre de mòduls de presons d’homes”, ha lamentat, i “això fa que tinguin menys possibilitats d’activitats, de formació i d’ocupació”.  

És el cas del Centre Penitenciari Ponent, “una presó molt vella”, segons ha dit la consellera, que necessita solucions, tant des del punt de vista de les condicions de l’equipament com per “trobar un espai específic per a les dones”.

Ciuró ha apostat també per augmentar l’atenció a la salut mental de les persones preses, mitjançant el nou conveni amb el Departament de Salut.