Des d’avui, Catalunya té instal·lades 408 llambordes stolpersteine arreu del territori. La titular de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit aquesta tarda l’acte de col·locació de 10 stolpersteine en record de 10 vigatans víctimes de la deportació nacionalsocialista. L’han acompanyada, a més de familiars dels deportats, el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i la directora dels Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Central, Bàrbara Minoves. També hi han estat presents l’alcaldessa del municipi, Anna Erra, i membres del consistori.

Durant el seu discurs, la consellera ha destacat la importància de reivindicar aquests actes: “perquè ens permeten recordar els fets passats, retre homenatge a les víctimes, i demostren que, com a país, estem compromesos amb el rescabalament del patiment i a divulgar la memòria democràtica”. Ciuró també n’ha destacat el valor “perquè els joves coneguin quin és el significat de les stolpersteine que posem als carrers de les viles i ciutats de Catalunya com a homenatge a les víctimes de la barbàrie”.

Les llambordes stolpersteine són plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record de totes les persones víctimes del nacionalsocialisme alemany. Es col·loquen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat.

A les stolpersteine es grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final (assassinada o alliberada). 

En paraules de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, “des del Departament de Justícia estem fermament compromesos a ajudar les polítiques de memòria, a aturar el feixisme, a dir que no volem totalitarismes i que la defensa dels drets humans i la dignitat de les persones és allò que ens ha de moure.”

Nom	Data de deportació	Camp	Situació final	Lloc on es col·locaran
Ramir Badia Quintana	1941	Mauthausen	Alliberat	Plaça de l’Estació, s/n
Joaquim Delgado Ribadulla	1941	Mauthausen	Assassinat a Gusen	Plaça de l’Estació, s/n
Carles Franquesa Güell	1940	Mauthausen	Alliberat	Plaça de l’Estació, s/n
Josep Franquesa Vidal	1944	Neuengamme	Assassinat a Schandelah	Plaça de l’Estació, s/n
Miquel Gudiol Rovira	1944	Buchenwald	Alliberat	Plaça de l’Estació, s/n
Artur Piqué Fargas	1941	Mauthausen	Assassinat a Gusen	Plaça de l’Estació, s/n
Joan Rodríguez Pons	1941	Mauthausen	Alliberat	Plaça de l’Estació, s/n
Lluís Serradell Santanera	1941	Mauthausen	Assassinat a Gusen	Plaça de l’Estació, s/n
Felicià Tona Bassas	1941	Mauthausen	Assassinat a Gusen	Plaça de l’Estació, s/n
Josep Verdaguer Anglada	1940	Mauthausen	Assassinat a Gusen	Plaça de l’Estació, s/n

 

Històries humanes i vives darrere de cada nom

Darrere de cada llamborda, s’hi amaga la perseverança i dedicació de familiars de les víctimes, d’entitats memorialistes, centres educatius o bé de ciutadans compromesos que lluiten contra l’oblit i divulguen la memòria democràtica del país.

Aquest és el cas de Manel Montero, guàrdia urbà de la ciutat de Vic, que, des de fa 12 anys, compagina la seva feina amb la recerca i recuperació de la memòria. En Manel és l’autor del llibre Buscant en Kevin que, publicat el 2016, narra la història d'un jove australià que va lluitar a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola i que va morir i va ser enterrat a Vic. Des d’aleshores, l’arxiu de l'Ajuntament li deriva recerques similars a través de les quals ha pogut  localitzar altres voluntaris estrangers. En aquest sentit, va ser ell qui va proposar el 2018 instal·lar les stolpersteine al municipi, una iniciativa que va aprovar el Ple Municipal.

D’altra banda, també hi ha la història d’Adrià Casas –besnét de Felicià Tona Bassas–, que va dedicar el treball de recerca de batxillerat a reconstruir la història del seu avantpassat, mort a Gusen el 1941. El treball de l’Adrià, “Bitllet d’anada”, ha estat guardonat als Premis Salvador Reixach i als Premis Recerca Uvic de l’any 2019. La recerca inclou, a més, un seguiment audiovisual mitjançant el qual l’Adrià va enregistrar la ruta de l’exili i la posterior deportació que va patir el seu besavi per Europa.

 

Més de 400 llambordes instal·lades a Catalunya

El 2015 el municipi de Navàs (Bages) es va convertir en el primer de tot l’estat a instal·lar cinc llambordes stolpersteine, una de les quals en record de Ramon Sala Besa, alcalde durant la Guerra Civil per ERC, deportat a Mauthausen i assassinat a Gusen l’any 1942.

Amb les 10 de Vic, Catalunya suma un total de 408 llambordes a 61 municipis. Es poden trobar les stolpersteine a Agullana, Amposta, Albatàrrec, Barcelona, Caldes de Montbui, Cardona, Castellar del Vallès, Cervera, Cubelles, el Pont de Vilomara i Rocafort, els Guiamets, Esparreguera, Figueres, Flix, Girona, Gironella, Granollers, Granyena de Segarra, Igualada, Juneda, la Prenyanosa, les Oluges, Lleida, Manresa, Mataró, Mollerussa, Montornès del Vallès, Navàs, Olesa de Montserrat,Palafrugell, Prats de Lluçanès, Pontils, Puig-reig, Ripollet, Roses, Rubí, Sabadell, Sanaüja, Salt, Santa Coloma de Queralt, Sant Fruitós de Bages Santa Perpètua de Mogoda, Sant Adrià de Besòs, Sant Antolí i Vilanova, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Súria, Talavera, Tàrrega, Tarroja de Segarra, Terrassa, Torà, Torrelles de Foix, Vallfogona de Riucorb, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vallbona d’Anoia.

 

Stolpersteine, “pedra que fa ensopegar”

Les stolpersteine son un projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demnig (Berlín, 1947), en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Demnig va crear i col·locar la primera stolpersteine l’any 1996; des d’aleshores n’hi ha més de 82.000 repartides per tot el món.

Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més gran. Cada llamborda és única i es fa artesanalment, com a mostra de respecte i d’humanitat per contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

En alemany “stolpersteine” significa pedra que fa ensopegar i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”. A més, el fet de situar les llambordes a terra té un especial significat en la mesura que sempre que algú vulgui llegir la inscripció de la stolpersteine cal que s’inclini i, per tant, faci una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.  

 

Previsions per a l’any 2022

Per a 2022, el Memorial Democràtic està gestionant les llambordes en procés de petició a Alemanya, que inclou municipis com Terrassa, Lleida, Arbeca, la Granadella, la Pobla de Cérvoles, Caldes de Montbui, Reus, Tarragona, l’Hospitalet, entre altres.

Actualment, només queda una llamborda pendent d’instal·lar a Sant Joan Despí.

Tanmateix, el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, afirma que “gairebé a totes les poblacions de Catalunya hi ha algú que és objecte natural d’una stolpersteine. Aquesta dispersió territorial ajuda a mantenir la memòria”. El cens de “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”, publicat pel Memorial, documenta milers les víctimes del nacionalsocialisme.