El Memorial Democràtic inaugurarà demà una nova senyalització de la ruta dels maquis a la comarca de la Garrotxa, que correspon al camí que feien els guerrillers de les Planes d’Hostoles a Cantonigròs. El director del Memorial, Vicenç Villatoro, participarà demà a la inauguració, que tindrà lloc a les 11.30 h a l’avinguda Narcís Arnau (C-63) de les Planes d’Hostoles. A més del director del Memorial, hi intervindran també l’alcalde de les Planes d’Hostoles, Eduard Llorà, i el vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas.

El nou tram senyalitzat continua l’itinerari que es va inaugurar l’any passat a la Garrotxa, amb sengles senyalitzacions a l’exterior del Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas i a la Vall de Bianya. Posteriorment es van presentar les senyalitzacions de la Ruta a Molló i Camprodon. La documentació i posada en valor d’aquests itineraris és una iniciativa de l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya, el Memorial Democràtic i el Museu Memorial de l’Exili, amb el suport de la Diputació de Girona i les administracions locals.

La ruta dels maquis forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. La Xarxa agrupa un conjunt d’indrets i espais de record de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

Els camins dels maquis

Durant la dècada de 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. A mitjans de 1944, amb l’alliberament del sud de França de l’ocupació nazi, els exiliats republicans que havien combatut amb la Resistència francesa comencen a infiltrar-se a Catalunya i a organitzar-se per provocar la caiguda del règim franquista.

Calia organitzar i garantir rutes segures (cases de pagès per aprovisionar-se, amagatalls, camins, etc.) per a les unitats de maquis, que havien de crear bases guerrilleres mitjançant les quals fustigar el règim amb accions militars i de propaganda política. Des de la clandestinitat, es va crear una xarxa de camins que connectava el sud de França, des de Prats de Molló, amb Barcelona, i que s’estenia per la Catalunya central per enllaçar amb els grups de l’Aragó, i cap al sud, per contactar amb les unitats de València.

Per aquestes rutes van circular d’amagat militants i combatents, armes i consignes polítiques, pamflets i propaganda per enfortir la resistència i preparar la lluita definitiva contra Franco. La memòria d’aquestes rutes clandestines també va generar mites i llegendes, vinculats amb enfrontaments amb la Guàrdia Civil o amb les represàlies a les cases de pagès que els donaven suport.

Una setmana de trajecte

El camí dels maquis senyalitzat amb els plafons anava del Vallespir a la Plana de Vic, i es feia de nit. Aquest trajecte, de gairebé una setmana, sortia de la Menera o de Serrallonga. Els maquis passaven la frontera pel coll de les Falgueres i anaven en direcció a Talaixà. Evitaven Oix, on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, passant per la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres i Sant Eudald de Jou. Travessaven el riu Fluvià per sota el cingle de Castellfollit i, pujant per Sant Julià del Mont, arribaven a Santa Pau. Seguien cap a les Medes i Sant Esteve de Llémena, on tenien cases de suport per descansar. Continuaven cap a les Planes d’Hostoles. Allà, als afores del poble, la família del guia Josep Boada els facilitava menjar i informació, i podien descansar mentre era de dia. Al capvespre, continuaven el viatge pujant pels cingles del Far cap a Rupit. En funció de les circumstàncies, des de Rupit anaven a Cantonigròs o bé cap a Mont-dois, per travessar el Ter pel pont de Querós. L’itinerari a peu acabava a les estacions de tren dels Hostalets de Balenyà, Centelles o Aiguafreda, que eren menys vigilades.