• Puigneró: “Hem programat la major quantitat d’hectàrees per a activitats econòmiques com mai abans havia fet la Generalitat en una sola legislatura”, amb dues àrees, a Lleida i a l’Alt Camp, que sumen 1.255 hectàrees

• El vicepresident presenta l’avanç del Pla director urbanístic que ordenarà tres nous sectors econòmics a Vila-rodona, Valls, el Pla de Santa Maria i Alió, sumant 835 hectàrees noves hectàrees industrials

• El Pla abasta 3.700 hectàrees, de les quals 1.961, el 52%, es destinaran a sòls de protecció de valors ambientals i paisatgístics de la Plana

• El PDU forma part de l’Estratègia per a la localització de Nous Sòls d’Activitat Econòmica amb especial rellevància, que impulsa el Departament, en indrets ubicats estratègicament

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori continua en la seva política d’estímul de la reactivació econòmica mitjançant l’urbanisme amb la presentació del l’avanç del Pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE) de la Plana de l’Alt Camp. De les 3.700 hectàrees que abasta l’àmbit del Pla, 1.961, el 52% del total, es destinaran a sòls de protecció de valors ambientals i paisatgístics de la Plana. Unes 835 hectàrees –més del triple de la superfície equivalent de les instal·lacions de SEAT a Martorell- es posaran al mercat com a nou sòl brut­­ industrial. La resta es destinaran al sistema viari, serveis tècnics, equipaments i indústries existents.

El vicepresident, Jordi Puigneró, i els alcaldes dels quatre municipis inclosos en l’àmbit del Pla ­ -Vila-rodona, Valls, el Pla de Santa Maria i Alió- han presentat avui l’avanç i han donat el tret de sortida al procés participatiu previ a la redacció del document.

L’Estratègia de Sòls d’Activitat Econòmica s’emmarca en la necessitat d’establir una política de país per a les accions territorials en matèria d’activitat econòmica. Té com a objectiu dinamitzar el territori i promoure l’activitat per afavorir la competitivitat i el reequilibri territorial. Partint d’una visió global del territori, situa els nous desenvolupaments en zones d’alta demanda i creixement econòmic, vinculats als centres de recerca i tecnologia del país i ubicats estratègicament en relació a les grans infraestructures i corredors de mobilitat del país. Es tracta d’un nou model urbanístic, supramunicipal i d’alta rellevància econòmica que afavoreix la integració paisatgística i el respecte a la infraestructura verda.

Un cop localitzats els enclavaments estratègics, aquests s’ordenen mitjançant la redacció de plans directors urbanístics, un instrument de planejament que permet tant transcendir les fronteres municipals com concretar directament l’ordenació que han de tenir els nous sectors. Tots els plans directors s’impulsen amb el consens i la participació dels ajuntaments afectats.

Actualment, el Departament, juntament amb l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) en redacta quatre: els de la Plana de Lleida, que posarà al mercat 420 ha brutes de nou sòl industrial amb una inversió de 230 MEUR; el de la Plana de Vic; el de l’entorn de l’aeroport de Girona i el de la Plana de l’Alt Camp, que s’ha presentat avui.

En aquest sentit, el vicepresident Puigneró ha destacat que “hem programat la major quantitat d’hectàrees per a activitats econòmiques com mai abans havia fet la Generalitat en una sola legislatura”. Només els plans directors de la Plana de Lleida i de la Plana de l’Alt Camp ja “sumen 1.255 hectàrees brutes de nou sòl industrial, i es preveu arribar a les 2.005 hectàrees al llarg de la legislatura”, ha anunciat Puigneró.

“A tot Catalunya actualment hi ha 2.915 ha de polígons industrials”, ha volgut recordar el vicepresident, i de fet “només s’ha desenvolupat un 21% de tot el previst als plans municipals”.

El sector logístic, clau

Cal recordar que el sector logístic aporta un Valor Afegit Brut (VAB) de 31.400 milions d’euros a l'economia catalana, el que representa el 14,6% del VAB, i el volum d'ocupació directa generat pel sector s’apropa a les 130.000 persones.

A més, el volum de mercaderies gestionat pel sistema logístic català se situa al voltant dels 422 milions de tones.

Excel·lent connectivitat

L’àmbit d’estudi d’aquest nou PDU abasta els sòls situats al nord-est del nucli urbà de Valls que queden encaixats entre l’autopista AP-2 i les carreteres C-37, C-51 i N-240. Inclou els sòls d’activitat econòmica de Vila-rodona, Valls, el Pla de Santa Maria i Alió.

És un territori apte pel desenvolupament econòmic, industrial i logístic d’alta capacitat, en un punt estratègic situat fora de l’àmbit de congestió de l’entorn de Barcelona i molt proper al port de Tarragona i a l’aeroport de Reus. La seva connectivitat està reforçada per les infraestructures de gran capacitat i vertebració territorial que hi transcorren, ja siguin viàries (autopista AP-2, autovia A-27 i carreteres N-240 i C-14) o ferroviàries (xarxes convencional i d’alta velocitat).

Juntament amb els polígons industrials logístics de Valls i Montblanc, el desenvolupament d’aquest nou sòl potenciaria la concentració d’aquesta activitat econòmica al llarg de l’AP-2, l’eix viari central del Camp de Tarragona. Així, s’evitaria la dispersió territorial de l'activitat industrial. També s’aprofitarien les sinèrgies que permet l’excel·lent accessibilitat d’aquesta àrea per a la captació de les noves activitats lligades a la logística i a la intermodalitat del transport, així com per a potenciar el sector industrial i de serveis.

El Pla estudia tres localitzacions que sumarien, aproximadament, 835 hectàrees de  de sòl industrial:

1. Àmbit plataforma intermodal Valls-est: situat a l’est del polígon industrial de Valls, afectant majoritàriament el seu terme municipal i en menor proporció el d’Alió.
2. Àmbit Planes del Guardià: a l’oest dels polígons industrials de Planes de la Serra i de Bràfim/Alió, afectant sobretot el terme municipal de Vila-Rodona i en menor proporció el d’Alió.
3. Àmbit ampliació Pla de Santa Maria: ubicat en continuïtat al polígon existent i afectant únicament aquest el terme municipal.

Per a cadascun dels tres àmbits es proposen diverses alternatives d’ordenació concreta, que contemplen l’obtenció de parcel·les de grans dimensions –de fins a 100 hectàrees- i són compatibles amb una possible nova terminal ferroviària i el manteniment de la connectivitat ambiental. Al llarg del procés de redacció del PDU s’escollirà la millor alternativa d’ordenació per a cada àmbit.

Escolta prèvia del territori

Abans de l’inici formal de la redacció del PDU de la Plana de l’Alt Camp, el Departament impulsa un procés de participació ciutadana perquè les entitats, teixit econòmic i veïns dels municipis afectats coneguin el document d’avanç i puguin comprendre el seu abast i contingut. Servirà també per recollir les diferents perspectives sobre el model econòmic que es vol per a la Plana de l’Alt Camp, per deliberar sobre les característiques que haurien de tenir els nous sectors d’activitat i detectar necessitats de la població que el Pla director pugui atendre.

Així, tota la informació es podrà trobar al portal participa.gencat.cat, a més d’un qüestionari en línia amb diverses preguntes concretes i un espai on fer arribar les seves propostes al voltant dels eixos temàtics del PDU.

Tot i que les conclusions del procés participatiu no són vinculants, sí es prendran en consideració i ajudaran a donar forma al document formal que es portarà a aprovació inicial de la Comissió territorial d’urbanisme de Tarragona. Un cop aprovat inicialment, el PDU se sotmetrà a informació pública i a audiència als ajuntaments afectats i la mateixa Comissió territorial en farà l’aprovació provisional. El vistiplau definitiu recaurà en la Comissió de territori de Catalunya. Un cop publicat al DOGC, el PDU entrarà en vigor.

Parc fotovoltaic en terrenys del PDU

D’altra banda, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha formalitzat l’adjudicació del concurs de lloguer de prop 170 hectàrees de sòl no urbanitzable per a la instal·lació d’un parc fotovoltaic a la Garriga Gran del Pla de Santa Maria, en terrenys que formen part del PDU. En l’adjudicació s’ha valorat la integració paisatgística, la coexistència de l’explotació agrària i ramadera dels terrenys proposada per l’empresa Parc Energy Node O6 SL i el fet que es tracti d’una Comunitat Energètica d’Energies Renovables. El preu del lloguer és de 2556 €/ha i any per una superfície de 169,89 ha.

Amb aquesta nova línia de treball, l’INCASÒL vol impulsar l’activitat econòmica tot facilitant la creació de sinèrgies i, fins i tot, una gestió energètica integrada amb les empreses que s’implantin en els seus sectors. Forma part del compromís de l’INCASÒL de desplegar la generació d’electricitat distribuïda a partir de fonts renovables, en línia amb les estratègies de transformació del model energètic fixades en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i amb les del marc d’actuació en matèria de Clima i Energia de la Unió Europea per a l’any 2030.

Ampliacions dels polígons de Valls i Constantí

El mateix INCASÒL treballa en les ampliacions del polígons industrials de Constantí i Valls. En concret, en l'ampliació del polígon de Valls en més d'un 17%, que haurà d'incloure l'ampliació de la carretera del Pla, amb la prolongació del carril lateral a la C-37 i la creació dels enllaços viaris per garantir els accessos i la mobilitat segura a la futura nova zona industrial. Conjuntament amb aquest desenvolupament, també es preveu l’execució de la segona fase del sector 1 de Palau de Reig.

Pel que fa al polígon industrial de Constantí, l’INCASÒL té en estudi el desenvolupament de les 66 hectàrees de sòl brut que disposa en aquest municipi. A banda, l’Institut té en comercialització dues hectàrees que sumen uns 17.000 m² de sòl al sector Riuclar de Tarragona.