Justícia

+

Justícia lliura la nul·litat de 30 judicis franquistes a Subirats (Alt Penedès)

Ciuró: "Ens emociona poder restablir la veritat i l'honor de les víctimes d'uns judicis que mai no s'haurien hagut de produir"

query_builder   3 abril 2022 13:30

event_note Nota de premsa

Justícia lliura la nul·litat de 30 judicis franquistes a Subirats (Alt Penedès)

Ciuró: "Ens emociona poder restablir la veritat i l'honor de les víctimes d'uns judicis que mai no s'haurien hagut de produir"

La consellera ha animat les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de reparació jurídica per als seus familiars

Des de 2017, el Departament ha expedit 6.000 documents de nul·litat dels judicis franquistes

Ciuró també ha volgut tenir un record especial per a les dones, “les grans oblidades”

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit l’acte de lliurament dels documents de reparació jurídica a trenta persones nascudes o residents a Subirats (Alt Penedès). El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim.

Durant l’acte de lliurament dels documents, la consellera ha recordat que “aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic”. Lourdes Ciuró ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes perquè “davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes, i estem compromesos amb la Memòria Democràtica i amb les polítiques públiques que emprenem”.

La consellera ha afegit que “aquest és un acte que ens emociona poder celebrar perquè ens permet reparar -si és que mai es pot arribar a reparar tanta injustícia-, uns fets que mai s’haurien d’haver produït”.

Ciuró ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes, i a fer efectiva així la reparació jurídica dels seus familiars: “a dia d’avui ja hem rebut i tramitat 6.000 sol·licituds, però encara queden milers de persones que ho poden demanar”.

La consellera de Justícia també ha volgut tenir un record especial per a les dones, “les grans oblidades, unes dones que també hi eren, tot i que no se’n parli prou”. Des del Departament, posarem èmfasi en les dones que, com els va passar a ells, van patir la repressió”. Ciuró també ha avançat que la propera llei de memòria catalana – que està previst que estigui enllestida per al mes de juny - reconeixerà com a víctimes “les entitats que van ser represaliades, per exemple, per protegir la catalanitat, com van ser els ateneus”.

Les víctimes de Subirats

El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) ha localitzat un total de cinquanta-cinc veïns que van ser jutjats durant la dictadura, els noms dels quals s’han extret de l’Arxiu Militar de Barcelona. Totes les víctimes ja són mortes i de moment només s’ha pogut contactar amb els familiars de trenta represaliats. Els seus familiars han recollit el document de nul·litat.

Entre les cinquanta-cinc víctimes identificades – cinc de les quals són dones -  hi ha una persona condemnada a pena de mort, dues condemnades a cadena perpètua, vint-i-una condemnades a dotze anys de presó, divuit absoltes, un mestre expulsat de la docència, una persona desterrada i una altra a qui se li van confiscar els béns. La resta va ser sentenciada a penes d’entre sis i vint anys. La majoria d’aquestes persones van ser jutjades pel fet de no seguir conductes exemplars o pels càrrecs que havien ocupat durant la República.

Entre les trenta famílies localitzades que han assistit a l’acte d’avui, hi ha la d’en Josep Duran Puig ‒fill d’un exalcalde rabassaire‒, que fou executat l’any 1939, acusat sense proves d’haver comès un assassinat. També hi ha la d’en Jaume Vendrell, condemnat a cadena perpètua l’any 1939 i que va acabar complint dotze anys i un dia de presó; la família es va haver de vendre totes les propietats per treure’l de la presó. A la llista de les persones localitzades també hi ha dotze homes que van ser condemnats a dotze anys de presó i un dia, i un altre condemnat a sis anys i un dia de presó major. La resta té un expedient de sobreseïment o de diligències prèvies i va quedar en llibertat. També va quedar arxivada la causa contra el mestre de Sant Pau d’Ordal, Elías Buchaca, a qui van obrir un expedient arran de l’acusació d’algun veí. El mestre va quedar finalment en llibertat sense càrrecs, però va ser depurat i no va aconseguir mai que esborressin l’acusació del seu expedient.

Prop de 6.000 sol·licituds rebudes

El Departament de Justícia ha rebut, des de 2017 fins a 2021, un total de 5.954 peticions del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

La Direcció General de Memòria Democràtica difon la possibilitat d’obtenir l’acte d’anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.

El document ‒en què consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.

Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia, trucant al telèfon 012 o presencialment, a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, sempre amb cita prèvia.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.

Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

 

6  

Imatges

Imatge de la consellera Lourdes Ciuró amb els familiars dels represaliats de Subirats (Alt Penedès)

Imatge de la consellera Lourdes Ciuró amb els familiars dels represaliats de Subirats (Alt Penedès) 210

Imatge durant l'acte

Imatge durant l'acte 293

La consellera amb un dels familiars

La consellera amb un dels familiars 131

La consellera amb un dels familiars

La consellera amb un dels familiars 126

La consellera durant l'acte

La consellera durant l'acte 64

Imatge d'alguns represaliats

Imatge d'alguns represaliats 123