El Departament d’Economia i Hisenda liderarà la commemoració aquest 2022 del centenari del naixement de l’economista i polític Ramon Trias Fargas, que va ser conseller d’Economia entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. El tret de sortida de la commemoració serà aquest dijous, 7 d’abril, amb un acte al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona, en què també es commemorarà els 40 anys de la Llei d’Integració Social del Minusvàlid (Lismi), l’actual Llei General de Discapacitat (LGD), impulsada per Trias Fargas.
Aquesta serà la primera vegada que el Departament d’Economia i Hisenda encapçala l’organització d’aquests tipus de commemoracions, amb l’objectiu de posar en valor la figura de qui va ser conseller d’Economia en dos governs. L’any Ramon Trias Fargas, sota el lema “RTF, compromís amb el país”, pivotarà sobre 4 vessants: compromís social, compromís econòmic, compromís polític i compromís ideològic. A banda dels actes que s’organitzaran al voltant de cadascuna d’aquestes temàtiques, el Palau Robert també acollirà una exposició sobre l’obra i pensament de Trias Fargas, a més d’altres actes que s’articularan fins el desembre de 2022.
A través de diferents actes que s’organitzaran al llarg de l’any, es posarà en relleu la figura de Trias Fargas i el que va representar en la millora en l’impuls dels drets socials. També des del punt de vista ideològic, la defensa del liberalisme entès com a motor que empeny el canvi permanent i el progrés com a societat i com a nació. Igualment, en l’àmbit econòmic, es remarcarà la seva llarga trajectòria institucional com a regidor, conseller, senador i diputat, en què va ser un dels precursors de la denúncia del greuge fiscal català.
Per a la coordinació de l’aniversari, s’ha nomenat comissari el director de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), Josep Soler. Soler va coincidir amb Trias Fargas quan era conseller, en l’elaboració dels primers pressupostos de la Generalitat i les seves entitats (1979-1983) i va ser durant 20 anys vicepresident executiu de la fundació Llibertat i Democràcia, establerta per Ramon Trias i Fargas. És llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Finances i Comptabilitat per la London School of Economis, llicenciat en Ciències Empresarials i màster en Direcció d’Empreses (MBA) per ESADE. Actualment és director general de l’IEF, fundat el 1990 com a centre de formació i divulgació financera, va ser una iniciativa de Trias Fargas. També és conseller de l’Associació Europea d’Assessors Financers (EFPA), delegat executiu de l’EFPA a l’Estat i membre del consell executiu de l’associació Barcelona Centre Financer Europeu, entre d’altres.
Per a la commemoració dels 100 anys del naixement de Ramon Trias Fargas, el Departament d’Economia ha posat en marxa un espai web específic on es podrà trobar informació sobre l’organització de les activitats de l’any, així com informació sobre Trias Fargas i sobre la imatge institucional. La imatge s’ha dissenyat a partir d’una sèrie de retrets realitzats pel fotògraf Francesc Bedmar Blanque. Els retrats, en blanc i negre, recullen el dinamisme que transmetia l’economista i polític català, així com una gestualitat característica de la seva persona.
Tret de sortida de l’Any Ramon Trias Fargas
La commemoració de l’Any Ramon Trias Fargas serà aquest dijous, 7 d’abril, en un acte al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona, i se centrarà en el vessant social de la seva figura, així com en una imatge global del que va representar la seva figura. En aquest sentit, l’acte posarà el focus sobre la contribució de Trias Fargas a crear consciència del que representen les discapacitats intel·lectuals i també de les oportunitats que poden generar pel que fa al progrés social i al benestar col·lectiu.
Per al tret de sortida de la commemoració, es reuniran representants i agents del món social, personalitats dels àmbits econòmic, familiars i autoritats i coincidirà també amb la commemoració dels 40 anys de l’aprovació de la Llei d’Integració Social del Minusvàlid (Lismi), l’actual Llei General de Discapacitat (LGD). Ramon Trias Fargas es va convertir el 1982 en l’impulsor d’aquesta legislació a les Corts Generals, amb un gran compromís en la defensa de les persones en situació de discapacitat intel·lectual, que va culminar el 1984 amb la fundació de la Fundació Catalana Síndrome de Down, junt amb la seva esposa, Montserrat Trueta. Igualment, comptarà amb una interpretació musical del grup CLAMS, que formen part de l'associació música per la inclusió.
A l’acte hi participaran la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. També comptarà amb un diàleg entre el periodista Antoni Bassas i la filla de Trias Fargas i presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down, Katy Trias Trueta, així com un debat en què s’afegirà el president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), Antonio Guillen. Igualment, el comissari de l’Any s’encarregarà de fer una glosa sobre la figura del qui va ser conseller d’Economia en dues etapes, entre 1980 i 1982 i 1988 i 1989, durant la primera dècada de reinstauració de la Generalitat de Catalunya.
Un gran compromís amb el país
Nascut a Barcelona el 1922, Ramon Trias Fargas es va haver d’exiliar amb la seva família a Suïssa i Colòmbia, on es llicencià en Dret a Bogotà (1947). Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat.
Catedràtic d’Economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València (1962-1966) i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 (Secció de Filosofia i Ciències Socials). Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo (1965).
Publicà diversos llibres durant les dècades dels anys 60 i 70. Ja en plena transició política, després de la dictadura, va escriure Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985), on denuncià la manca d’autonomia fiscal de Catalunya i el desequilibri del sistema fiscal i redistributiu espanyol.
D’ideologia liberal, fundà el partit Esquerra Democràtica de Catalunya (1975), vinculat a la Internacional Liberal, que el 1978 es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual fou president.
Fou membre de la Comissió Trilateral des del 1979 i conseller d’Economia i Finances de la Generalitat durant dos períodes: 1980-1982 i 1988-1989.
