El Govern de la Generalitat posarà en marxa el procés d’estabilització de l’ocupació pública més gran que s’ha fet mai a l’Administració catalana. Afecta un volum de 59.000 llocs de treball i té l’objectiu de reduir la temporalitat en l’ocupació pública a la Generalitat, que està situada en un 35,5%, fins a un percentatge inferior al 8% a finals del 2024.

Per fer-ho, es durà a terme un procés d’estabilització extraordinari, que consta de dues vies: concurs de mèrits i concurs oposició. Aquests procediments afecten llocs de treball ocupats ininterrompudament de forma temporal durant almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020 i permetran estabilitzar 39.000 places.

Els 20.000 llocs de treball temporal restants s’hauran de proveir per mitjà dels concursos oposició de les convocatòries ordinàries corresponents a les ofertes públiques aprovades pel Govern.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons s’ha reunit avui amb els sindicats representats a la Mesa General de la Funció Pública per explicar-los com es farà aquest procés d’estabilització i els ha traslladat el compromís del Govern amb una ocupació pública estable i de qualitat, com a pal de paller d’una administració moderna, àgil i eficient que dona resposta a les necessitats de la ciutadania.

El pla és un punt de partida per codecidir, dins del marc legal d’aplicació, com el Govern afronta conjuntament amb els agents socials els processos d’estabilització i de reducció que s’han de dur a terme. 

Estabilització de l’ocupació 

Els instruments per reduir la temporalitat a l’Administració de la Generalitat i situar-la per sota del 8% abans de finals del 2024 són el procés d’estabilització extraordinari i les convocatòries ordinàries.

El percentatge de temporalitat se situa a l’Administració de la Generalitat en un 35,5%, que correspon a 59.000 llocs de treball ocupats de forma temporal als departaments de la Generalitat, organismes autònoms administratius i Institut Català de la Salut. Aquesta xifra no inclou l’Administració de Justícia ni el sector públic institucional.

El procés d’estabilització es realitza de forma extraordinària, segons preveu la Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i afecta els llocs de treball ocupats ininterrompudament de forma temporal durant almenys els tres anys anteriors al 31 de desembre de 2020. S’inclouen les places tant de personal funcionari com laboral. Consta de dues vies:

• Concurs de mèrits, per a aquells llocs ocupats interinament des d’abans de l’1 de gener del 2016.
  • Són 26.000 llocs de treball i corresponen a un 44% dels llocs de treball temporals.
  • Es valorarà, sobre 100 punts: els serveis prestats, estar en situació de servei actiu o assimilada, haver superat un procés selectiu anterior sense plaça o exercicis del mateix, els coneixements de català i l’acreditació de competències digitals.
  • Si hi ha llocs que quedin deserts, passaran al concurs oposició d’estabilització.

• Concurs oposició, per als llocs de treball que inicien l’ocupació temporal entre l’1 de gener del 2016 i el 31 de desembre del 2017.
  • Són 13.000 llocs de treball i corresponen a un 22% dels llocs de treball temporals.
  • Tindran una fase de mèrits amb una valoració del 40% i una fase d’oposició amb una valoració del 60%.
  • Els exercicis de la fase d’oposició no seran eliminatoris de manera individual, però sí que ho serà la fase d’oposició en la seva globalitat. Posarà èmfasi en les competències i coneixements específics del cos, escala i categoria per sobre dels coneixements genèrics i en l’adequació del nombre i contingut dels temaris.
  • Es realitzaran dos exercicis no eliminatoris: un test i un cas pràctic i ambdós tindran la mateixa valoració (1/2 cada exercici).

Els dos procediments són de lliure concurrència, és a dir que hi podrà participar tothom qui ho vulgui, estigui o no treballant a l’Administració. 

Les característiques d’aquests processos, que afecten un total de 39.000 llocs de treball, seran objecte de negociació amb les organitzacions sindicals representades a la Mesa General de Negociació de l’Empleat Públic de la Generalitat (MEPAG).

Els 20.000 llocs de treball temporal restants s’hauran de proveir per mitjà dels concursos oposició de les convocatòries ordinàries corresponents a les ofertes públiques aprovades pel Govern. Les convocatòries corresponents a les ofertes públiques dels anys 2019, 2020, 2021 i 2022 permetran convocar més de 15.000 llocs.

D’altra banda, s’està estudiant quins llocs de treball de programes han esdevingut estructurals. En aquest supòsit, es preveu que aquests llocs es puguin estabilitzar també per mitjà de les vies previstes. L’estimació afecta una trentena de programes i gairebé 1.000 llocs de treball.

Situació actual

L’Administració de la Generalitat compta amb 166.000 treballadors i treballadores, personal adscrit als departaments, organismes autònoms administratius i Institut Català de la Salut. Aquesta xifra no inclou el personal de l’Administració de Justícia ni el personal del sector públic institucional.

Aquestes 166.000 persones es distribueixen per col·lectius de la manera següent: 30.000 d’administració i serveis; 36.000 de salut; 76.000 docents, i 24.000 d’altres col·lectius (mossos, bombers, agents rurals i àmbit penitenciari).

De tots aquests llocs de treball, actualment hi ha 59.000 que estan ocupats de manera temporal, una xifra que es tradueix en un 35,5% de temporalitat.

Aquests llocs de treball temporal es distribueixen de la manera següent:

Per vinculació
Interins	41.000
Laborals temporals	6.000
Estatutaris (ICS)	12.000
Total	59.000

 

Per col·lectius
Administració i serveis	17.000
Docents	30.000
Salut	12.000
Total	59.000

En aquestes xifres no s’han tingut en compte les 9.000 places de l’àmbit de la salut i les 7.000 de docents que estan pendents de ser adjudicades com a resultat dels darrers processos de selecció, ja que no formaran part del procés d’estabilització.

Transformació de l’Administració

El pla d’estabilització de l’ocupació pública s’emmarca en un ampli procés de transformació de l’Administració per adaptar-la al context social i tecnològic del segle XXI, una Administració més àgil, eficient i transparent, amb un nou model de relació amb la ciutadania que posa les persones en el centre. Tot aquest procés engloba nombroses mesures, com són la Llei de l’ocupació pública catalana, la Llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la Llei d’organització de la Generalitat i el seu sector públic institucional o el disseny de serveis públics digitals proactius i personalitzats, entre altres.