El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, han obert aquesta tarda la commemoració del centenari del naixement de l’economista i polític Ramon Trias Fargas, que va ser conseller d’Economia en dues etapes, entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. En un primer acte al recinte modernista de Sant Pau, la convocatòria ha reunit els representants del món social, personalitats de l’àmbit econòmic, familiars i autoritats amb motiu de l’aniversari dels 40 anys de l’aprovació de la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI). Ramon Trias Fargas es va convertir el 1982 en l’impulsor d’aquesta normativa a les Corts Generals, i l’acte d’aquesta tarda ha volgut destacar aquest compromís social, que va culminar el 1984 amb la fundació de la Fundació Catalana Síndrome de Down, junt amb la seva esposa, Montserrat Trueta.

Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha  resumit en cinc elements “el millor de la tradició política catalana” que va encarnar Trias Fargas: cultura, sensibilitat social, solvència tècnica, catalanisme incondicional i europeisme. Sobre el paper de Trias Fargas al capdavant de la conselleria d’Economia, Giró ha remarcat que “la Generalitat s’havia d’estructurar i muscular. Calia dotar-la de recursos i d’instruments per normalitzar el país que volíem i volem ser. Aquells polítics potser no parlaven d’estructures d’estat, però van concebre i realitzar autèntiques i potents estructures d’estat a Catalunya, que avui encara funcionen com un rellotge per a l’Administració catalana”.

Jaume Giró ha afegit que “el Departament d’Economia ha tingut consellers, al llarg de la seva història, d’una categoria altíssima. I ningú discutirà que Ramon Trias Fargas està entre els millors. Si avui podem fer la política que fem, és perquè treballem sobre les espatlles dels gegants que ens han precedit”.

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha posat l’accent en “l’inconformisme, la tenacitat i la capacitat de Ramon Trias Fargas per escoltar i treballar per tirar endavant projectes des del màxim consens, com en el cas de la LISMI, una Llei innovadora per a la integració i la promoció laboral de les persones amb discapacitat”.

En aquest sentit, la titular de Drets Socials ha apostat per “continuar el camí de Trias Fargas” i “impulsar un canvi estructural, donar un nou pas. Volem que tothom pugui viure on vulgui i com vulgui, i per aconseguir-ho, per aconseguir aquest nou model d’autonomia personal, hem d’anar plegats amb la societat civil i les entitats, tal com va fer Trias Fargas amb la LISMI”.

També han intervingut a l’acte els fills del matrimoni Trias-Trueta, inclosa Katy Trias Trueta, la presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Igualment, el director de l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i comissari de l’Any Ramon Trias Fargas, Josep Soler, ha fet una glosa sobre la figura de l’economista i polític català.

Josep Soler va coincidir amb Trias Fargas quan aquest era conseller, en l’elaboració dels primers pressupostos de la Generalitat. Va ser durant 20 anys vicepresident executiu de la fundació Llibertat i Democràcia, establerta per Ramon Trias i Fargas. És llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, diplomat en Finances i Comptabilitat per la London School of Economics i llicenciat en Ciències Empresarials i màster en Direcció d’Empreses (MBA) per ESADE. Actualment és director general de l’IEF, fundat el 1990 per iniciativa de Trias Fargas com a centre de formació i divulgació financera, i també és conseller de l’Associació Europea d’Assessors Financers (EFPA), delegat executiu de l’EFPA a l’Estat i membre del consell executiu de l’associació Barcelona Centre Financer Europeu, entre d’altres.

L’acte ha inclòs una interpretació musical del grup Clams, que formen part de l'associació Música per la Inclusió. També ha comptat amb un diàleg entre el periodista Antoni Bassas i la filla de Trias Fargas Katy Trias Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down, i amb un debat al qual s’ha afegit el president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), Antonio Guillen.

Accedeix al vídeo de l'obertura de l'any Ramon Trias Fargas a través d’aquest enllaç.

El Departament d’Economia i Hisenda lidera la commemoració

Aquesta és la primera vegada que el Departament d’Economia i Hisenda encapçala l’organització d’aquest tipus de commemoracions, amb l’objectiu de posar en valor la figura de qui va ser conseller d’Economia en dos governs. L’Any Trias Fargas, sota el lema “RTF, compromís amb el país”, pivotarà sobre 4 eixos: compromís social, compromís econòmic, compromís polític i compromís ideològic. A banda dels actes que s’organitzaran al voltant de cadascun d’aquests temes, el Palau Robert també acollirà una exposició sobre l’obra i el pensament de Trias Fargas, a més d’altres actes que s’articularan fins al desembre de 2022.

Per commemorar els 100 anys del naixement de Ramon Trias Fargas, el Departament d’Economia i Hisenda ha posat en marxa un espai web específic on es podrà trobar informació sobre l’organització de les activitats de l’any, així com informació sobre Trias Fargas i sobre la imatge institucional. La imatge s’ha dissenyat a partir d’una sèrie de retrats realitzats pel fotògraf Francesc Bedmar Blanque. Els retrats, en blanc i negre, recullen el dinamisme que transmetia l’economista i polític català, així com la gestualitat característica de la seva persona. 

Un gran compromís amb el país

La figura de Trias Fargas representa la millora en l’impuls dels drets socials. A nivell ideològic, defensava el liberalisme entès com a motor que empeny al canvi permanent i al progrés com a societat i com a nació. Igualment, en l’àmbit econòmic, des de la seva llarga trajectòria institucional com a regidor, conseller, senador i diputat, va ser un dels precursors de la denúncia del greuge fiscal català: el dèficit de finançament i d’infraestructures que pateix Catalunya des de fa anys ja va ser exposat per Trias Fargas en el seu moment. Així, destaquen diversos llibres seus sobre la realitat industrial i econòmica catalana i espanyola de l’època.

De fet, només un cop d’ull a la vida de Ramon Trias Fargas és suficient per copsar un gran compromís amb el país. Nascut a Barcelona el 1922, es va haver d’exiliar amb la seva família a Suïssa i Colòmbia, on es va llicenciar en Dret a Bogotà (1947). Va obtenir el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que va tornar a Barcelona, on exercí com a advocat.

Catedràtic d’Economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València (1962-1966) i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 (Secció de Filosofia i Ciències Socials). Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo (1965).

Publicà diversos llibres durant les dècades dels anys 60 i 70. Ja en plena transició política, després de la dictadura, va escriure Nacionalisme i llibertat (1979) i Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya (1985), on va denunciar la manca d’autonomia fiscal de Catalunya i el desequilibri del sistema fiscal i redistributiu espanyol.

D’ideologia liberal, va fundar el partit Esquerra Democràtica de Catalunya (1975), vinculat a la Internacional Liberal, que el 1978 es va fusionar amb Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual fou president.

Fou membre de la Comissió Trilateral des del 1979 i conseller d’Economia i Finances de la Generalitat durant dos períodes: 1980-1982 i 1988-1989.