La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat aquest dissabte la incorporació de dos nous espais de la Bisbal de Falset (Priorat) a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Els dos plafons que senyalitzen aquests espais són al cementiri de la població i a la cova de Santa Llúcia, dins d’aquest terme municipal.

Amb aquesta nova senyalització, la Bisbal del Priorat s’afegeix a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, que agrupa un conjunt d’indrets i espais en record de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.

En aquest sentit, la consellera ha subratllat que “les polítiques públiques de memòria han de servir per transmetre la història que va patir el nostre país”. “És important que recopilem, mantinguem i transmetem la memòria perquè, de no ser així, es passa a l’oblit i de l’oblit a la indiferència. Com a societat democràtica que som, no ens ho podem permetre” ha afegit.

La titular de Justícia ha destacat, a més, la importància de les dones i el compromís del Departament a visibilitzar-les : “Tenim tendència a parlar de soldats, de represaliats i de persones que van morir al front però poc recordem el paper que van fer les dones en aquell moment. Elles hi eren, feien d’infermeres, cuidaven, tiraven endavant les famílies. Elles sovint corrien riscos per amagar persones que no fossin detingudes i sovint també van encarar la retirada i van patir l’exili amb gent gran i criatures. Massa poques vegades les tenim present”.

La Bisbal de Falset, a la rereguarda del front

La Bisbal de Falset va ser un punt important sanitari i logístic de la Batalla de l’Ebre. La batalla es va lliurar a la riba dreta del riu, però la Bisbal de Falset en va patir els efectes. La població va quedar a la rereguarda, però diversos espais del terme van servir de refugi o van allotjar serveis de l’exèrcit republicà. A la cova de Santa Llúcia es va habilitar un hospital de campanya per evitar els atacs aeris, aprofitant que és un refugi natural.

Al cementiri de la població es van inhumar, com a mínim, setanta soldats que van morir a l’hospital, gairebé tots de l’exèrcit republicà, entre els quals hi ha brigadistes internacionals del XV Cos d’Exèrcit. Al cementiri, també s’hi van inhumar dos oficials republicans morts al municipi i un soldat del poble, Joaquim Masip Masip. Aquest veí va morir al front de la Batalla de l’Ebre, a les proximitats de Vilalba dels Arcs. Els seus companys van poder enterrar-lo i marcar el lloc, i acabada la guerra els seus pares van anar a buscar-lo i el van portar al cementiri del poble.

Un altre punt de referència és cal Portal, una de les cases del poble, on s’havia instal·lat la seu del XII Cos d’Exèrcit Republicà, que era la residència d’alts comandaments militars.

El 4 d’agost de 1938 l’aviació franquista va bombardejar la població. Diversos edificis es van esfondrar i desenes de persones van ser ferides. Com a conseqüència de l’atac, van morir tres criatures: les germanes Dolores i Pilar Domingo Masip, de set anys i de divuit mesos, respectivament. I també, l’Agapit Masip Esquerda, que tenia cinc anys en el moment del bombardeig. Aquest cas és especialment tràgic, ja que no va morir directament al bombardeig, de fet no va tenir cap ferida física, però va quedar traumatitzat per l’esglai i va morir pocs dies després, sense haver reaccionat.

La cova de Santa Llúcia, hospital de campanya del front

La cova de Santa Llúcia té una llarga història com a lloc de tradició eremita i de devoció popular. A més, per l’emplaçament i per la protecció que oferia la balma, així com per la disponibilitat d’una font d’aigua, s’hi va instal·lar un hospital de campanya republicà, per atendre els ferits al front de l’Ebre.

L’exèrcit republicà va iniciar l’ofensiva de l’Ebre la matinada del 25 de juliol de 1938. A més de les operacions d’atac, havia previst un pla sanitari per tractar i atendre els ferits, que incloïa des de punts de primers auxilis, a prop de les línies del front, fins a centres de recuperació, a la rereguarda. La tipologia d’aquests serveis era diversa i incloïa, per exemple, sales d’operacions instal·lades en edificis d’ús civil, com ara hostals o masos, equips quirúrgics mòbils i fins i tot un tren hospital.

Al marge esquerre de l’Ebre es va desplegar una xarxa que distribuïa els soldats que eren evacuats des del front. Al Priorat, diverses poblacions van allotjar punts sanitaris de la línia d’evacuació del XV Cos d’Exèrcit, una de les principals forces republicanes en aquella batalla. A la cova de Santa Llúcia es van instal·lar serveis de cirurgia i transfusió de sang i un centenar de llits, i es va proveir l’espai d’electricitat gràcies a un generador. Hi van ser atesos soldats dels dos exèrcits i també civils, i hi va treballar personal sanitari de nacionalitats diverses.

L’indret va causar un gran impacte en Leah Manning, antiga parlamentària laborista britànica que l’estiu de 1938 va visitar la cova: «suposo que en tota la història de la guerra moderna no hi ha hagut mai un hospital així», va manifestar. [Fyrth, Jim; Alexander, Sally. Women’s Voices from the Spanish Civil War. Londres: Lawrence & Wishart, 1991.]

Els brigadistes internacionals i la xarxa hospitalària

Les Brigades Internacionals van ser un cos de voluntaris que van arribar d’arreu del món per defensar la República i lluitar contra l’exèrcit franquista. En van formar part al voltant de 40.000 persones de més de cinquanta països. La majoria va combatre com a soldats en unitats de xoc, però un nombre significatiu va treballar als serveis sanitaris republicans: en cirurgia, infermeria, conducció d’ambulàncies o altres tasques.

Tot i treballar en unes condicions materials precàries, van fer història en la cirurgia del trauma, en la transfusió de sang i en l’organització de l’activitat quirúrgica a prop del front. Una de les principals fonts d’informació primària és el llibre Field Surgery in Total War (1941), del brigadista i cirurgià neozelandès Douglas Jolly, en què descriu l’organització del sistema sanitari republicà a la Batalla de l’Ebre. La seva obra i, en general, les experiències i les innovacions que van tenir lloc als hospitals republicans van influir en la medicina de guerra d’altres països els anys següents.

Silenci, oblit i recuperació de la memòria històrica

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l’hospital militar de la cova de Santa Llúcia i les tasques de recuperació i salvament que hi van tenir lloc van quedar oblidats en una etapa llarga de silenci imposat. Durant aquest temps, el lloc es va omplir de brossa, sense que ningú no hi fes cap intervenció per recuperar-ne la memòria.

L’any 1982, però, l’Ajuntament de la Bisbal de Falset, d’acord amb els propietaris, en va iniciar els treballs de neteja, i el 1991 va adquirir la cova per 12.000 euros, que van ser finançats en part amb una subscripció popular i en part amb una aportació del mateix Ajuntament.

En la recuperació de la memòria d’aquest espai ha tingut un protagonisme fonamental la historiadora Angela Jackson. La seva recerca va incloure la identificació i la localització d’una dotzena de voluntàries que van treballar a l’hospital de la cova de Santa Llúcia, a les quals va entrevistar. Jackson, que va viure al Priorat i va presidir l’associació No Jubilem la Memòria, és autora de diverses obres sobre els serveis sanitaris i la participació de dones britàniques en la Guerra Civil.

D’altra banda, Enric Masip, veí de la Bisbal de Falset, ha contribuït notablement a donar a conèixer aquesta cova mitjançant el museu que té instal·lat a la Bisbal i acollint familiars de brigadistes que venen d’arreu del món a visitar-la. Així mateix, el Dr. Carles Hervás ha tingut un paper cabdal en la recerca i en el coneixement que avui tenim sobre l’organització sanitària republicana durant la Guerra Civil.