IDESCAT

Imatge decorativa

Índex socioeconòmic territorial. 2019

Les agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més elevat de Catalunya se situen majoritàriament a l'Àmbit Metropolità

Les de nivell socioeconòmic més baix estan més distribuïdes pel territori

query_builder   11 abril 2022 11:25

event_note Nota de premsa

Índex socioeconòmic territorial. 2019

Les agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més elevat de Catalunya se situen majoritàriament a l'Àmbit Metropolità

Les de nivell socioeconòmic més baix estan més distribuïdes pel territori

Mapa IST 2019 per agrupacions censals

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difon l'índex socioeconòmic territorial (IST) de l’any 2019, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. Els resultats es proporcionen per agrupacions censals, que estan constituïdes per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants.

Així, l’IST divideix Catalunya en 853 agrupacions censals, entre les quals s’observen importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 37 agrupacions que tenen un IST que supera en més de 25 punts percentuals la mitjana catalana i a l’altre extrem, n’hi ha 64 amb un IST 25 punts o més per sota de la mitjana. D’aquestes 37 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt, 36 es troben a l’Àmbit Metropolità i una a les Comarques Gironines; en canvi, les 64 amb el nivell socioeconòmic més baix estan repartides pel territori de Catalunya (excepte a l’Alt Pirineu i Aran).

Les agrupacions amb el nivell socioeconòmic més elevat es concentren a Barcelona ciutat (on hi ha 24 de les 37 agrupacions censals amb l’IST més elevat de Catalunya) i a Sant Cugat del Vallès (on n’hi ha 7). Les segueixen, amb una agrupació censal, Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i Girona ciutat. Les tres agrupacions amb l’IST més elevat de Catalunya són les següents: Barcelona 78 (les Tres Torres) amb un IST 137,5, Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) amb un IST 135,8 i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó) amb IST 135,1.

En canvi, les 64 agrupacions censals de nivell socioeconòmic més baix estan distribuïdes per  tot Catalunya, però hi ha 4 municipis que destaquen perquè en tenen un major nombre: l’Hospitalet de Llobregat (7), Santa Coloma de Gramenet (6), Badalona (6) i Barcelona (5). Les 3 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic mes baix són Salt 3 (Nucli Urbà Nord - oest) amb IST 34,3, Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) amb IST 51,7 i Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector Plaça de Camarón de la Isla) amb IST 52,0.

L’anàlisi d’aquests dos grups també mostra els forts contrastos socioeconòmics que hi ha a l’interior dels municipis grans: municipis com ara Barcelona, Girona i Sabadell tenen agrupacions censals a tots dos grups.

D’altra banda, el grup més nombrós d’agrupacions censals és el que es troba entre la mitjana catalana i 25 punts percentuals per sobre d’aquesta (nivell socioeconòmic mitjà alt). Aquest grup està format per 422 agrupacions que tenen una forta presència a l’Àmbit Metropolità, però també n’hi ha a la resta de Catalunya (excepte a les Terres de l’Ebre).

Finalment, hi ha 330 agrupacions censals que tenen un IST entre la mitjana catalana i 25 punts per sota (nivell mitjà baix). Les agrupacions censals d’aquest grup són les que les es troben més distribuïdes per tot Catalunya.

Components socioeconòmics de l’IST

L'IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre les 853 agrupacions censals de Catalunya, però la seva anàlisi mostra una correlació entre tots. Majoritàriament, les agrupacions censals amb l’IST més elevat mostren resultats positius en tots 6 indicadors, mentre que les agrupacions amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys favorables.

Població ocupada de 20 a 64 anys (65,0% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostra el valor més alt (78,9%) a l’agrupació censal Sant Joan Despí 3 (Nucli Antic – Eixample) i el més baix (37,4%) a Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja).

Treballadors de baixa qualificació (12,2% al conjunt de Catalunya). Les agrupacions censals amb el valor més baix (1,5%) són Barcelona 85 (Tuset) i Barcelona 72 (La Font dels Ocellets i Santa Gemma). En canvi, el valor més elevat (39,9%) és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord-Oest).

Població de 20 anys o més amb estudis baixos (16,8% al conjunt de Catalunya). L’agrupació amb el valor més baix (2,6%) és Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó). En canvi, el valor més elevat (42,2%) és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord - Oest).

Població jove sense estudis postobligatoris (27,9% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre les agrupacions. L’agrupació amb el valor més baix (4,2%) és Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó); en canvi, el valor més elevat (79,7%) és el de Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja).

Estrangers de països de renda baixa o mitjana (12,2% al conjunt de Catalunya). L’agrupació censal amb el valor més baix (1,5%) és el de Sant Feliu de Llobregat 4 (Mas Lluhí), mentre que el valor més elevat (55,0%) és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest).

Renda mitjana per persona (13.634 € al conjunt de Catalunya). L’agrupació censal amb el valor més elevat (31.925 €) és Barcelona 83 (el Turó Parc) i la que te el valor més baix (6.155 €) és Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja).

Barris de Barcelona

Al municipi de Barcelona també es presenten resultats pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament. D’aquests, només n’hi ha 3 amb un IST 25 punts percentuals més baix que la mitjana catalana: Ciutat Meridiana, la Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell. A l’altre extrem, hi ha 7 barris amb un IST que supera la mitjana catalana en més de 25 punts percentuals: el Putxet i el Farró, la Vila Olímpica del Poblenou, Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi – la Bonanova, Sant Gervasi – Galvany i les Tres Torres.

L’IST de les Tres Torres, el més elevat del municipi, es compon per un 64,8% de població ocupada i d’un 1,8% d’ocupats que són treballadors de baixa qualificació. El 4,3% de la població de 20 anys i més té estudis baixos i el 5,9% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 3,9% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 30.516 euros anuals.

En canvi, els valors dels indicadors que componen l’IST de Ciutat Meridiana, el més baix del municipi, són força diferents als de les Tres Torres. A Ciutat Meridiana el 53,4% de la població està ocupada, i el 25,2% dels ocupats són treballadors de baixa qualificació. El 26,3% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 49,9% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 30,3% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona és de 8.121 euros anuals.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 243

Taules

Taules
XLSX | 65

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia